Sánchez anima Estrasburg a protegir la UE davant de l’autoritarisme
El president espanyol defensa la justícia espanyola davant dels discursos sobre "presos polítics": "Som una de les cinc democràcies plenes del món segons 'The Economist"
En ple caos del Brexit, que acabava de protagonitzar un duríssim debat al Parlament Europeu, l'arribada de Pedro Sánchez a l'hemicicle d'Estrasburg ha suposat aquest dimecres un gir radical amb un discurs d'entusiasme europeista. Tant que diversos portaveus, fins i tot els de grups rivals, han agraït aquest to en defensa d'Europa, cada vegada menys habitual. Sánchez ha volgut centrar el debat en la defensa de la Unió Europea davant dels totalitarismes i l'extrema dreta, i ha rebut suports generalitzats. No obstant això, la sessió s'ha tornat molt més aspra quan ha sortit a la palestra el problema de Catalunya. Diversos eurodiputats li han demanat que faci alguna cosa per alliberar els presos del procés, que alguns han definit com a "presos polítics". Diversos dirigents independentistes catalans empresonats són coneguts a la Cambra europea perquè hi van ser parlamentaris. Uns quants cartells amb les seves fotos esquitxaven de groc el blau dominant de l'enorme hemicicle d'Estrasburg.
Sánchez, acompanyat per Josep Borrell, que va presidir aquest Parlament (2004-2007), no volia parlar de Catalunya —encara que s'ha vist forçat a fer-ho—, sinó d'Europa i de l'èxit de l'antieuropeisme. "Perquè Europa ens protegeixi, ens toca protegir Europa", ha afirmat el president com a idea forta. Sánchez ha llançat diversos missatges contra l'extrema dreta, precisament el mateix dia en què es conformava un Govern a Andalusia amb el suport de Vox, un fet que ha estat present en els discursos de diversos eurodiputats, no només dels espanyols. "L'oblit de la història és un luxe que no ens podem permetre. Ens enfrontem a un autoritarisme que viu de la nostàlgia inventada. No hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que no ha passat mai. Davant de la involució, progrés. El passat no serà mai el futur de les nostres societats, és un lloc del que aprendre els nostres errors. Volen destruir la UE pels valors que defensa. En moments puntuals de la nostra història, resistir és avançar", ha assegurat Sánchez, que ha fet referència a la seva biografia política, que va arrencar amb una feina per a l'ONU a Bòsnia, per explicar el seu europeisme.
"La pau i la democràcia no es poden donar per descomptades. Ho vaig veure a Sarajevo. L'increment d'aquestes forces antieuropeistes amenaça el nostre projecte d'integració i condiciona l'agenda. Demano que no ens deixem arrossegar per aquesta força i els seus cants de sirena. Només busquen l'objectiu de destruir Europa. No em preocupa la ultradreta, sinó com està condicionant el discurs de partits que eren europeus i volien enfortir la UE. Per això proposo protegir Europa perquè Europa protegeixi els nostres ciutadans", ha sentenciat.
“El segle de les dones”
Sánchez ha llançat diverses propostes concretes per avançar en la Unió Europea. Especialment una de nova: la igualtat de gènere. "Espanya ha format el Govern amb més dones de la UE. Una fita. En igualtat de gènere Espanya no farà cap pas enrere. Proposo que la UE adopti una estratègia d'igualtat de gènere amb caràcter vinculant per lluitar contra la desigualtat. És el segle de les dones", ha explicat. També ha donat suport a la creació de "un veritable exèrcit europeu". "Hem de demostrar que som un soft power per elecció, no per feblesa". I ha demanat "eliminar la regla de la unanimitat en política exterior", ha defensat més integració fiscal, un mecanisme estabilitzador i, sobretot, una assegurança de desocupació europea. "Hem de reforçar l'euro abans de la propera crisi", ha plantejat.
El president espanyol ha apostat, a més, per un enfocament migratori global, amb una defensa encesa de la immigració que ha estat molt criticada per alguns diputats dels grups ultres. Molts parlamentaris han volgut intervenir, tot i que la sala estava semibuida, com és habitual en aquest tipus d'intervencions de presidents, i només s'ha omplert al final del debat, quan els eurodiputats han entrar en massa perquè just quan acabava Sánchez arribaven les votacions, l'únic moment en què s'omple l'enorme sala.
El debat s'ha escalfat molt en arribar a Catalunya. Després de grans aplaudiments al seu missatge europeista, Sánchez ha rebut cops durs en els dos sentits, per arribar a governar amb suport dels independentistes i per presidir un país que, segons alguns eurodiputats, té "presos polítics". Manfred Weber, portaveu del PPE, ha mostrat aquesta dualitat: "Vostè és un líder compromès amb Europa. Són bones notícies per a Espanya. Estem tots en el mateix vaixell, l'extrema dreta és un perill, però els extremistes no tenen color. El seu Govern no podria existir sense l'extrema esquerra i els separatistes". El popular Esteban González Pons ha anat molt més lluny. "No es pot dir 'jo no pactaré mai amb extremistes' quan s'està al Govern amb els independentistes. No ha estat capaç de defensar aquí amb convicció la unitat d'Espanya. Aquí a vostè avui no li ha sortit. Em dol, però m'aguanto", ha assenyalat. Diversos eurodiputats socialistes com a Elena Valenciano o José Blanco han retret a l'exportaveu del PP la "deslleialtat" de fer aquest discurs davant del president després del suport que el PSOE va donar a Mariano Rajoy en els moments més difícils del desafiament independentista. Els socialistes van donar suport al Govern Rajoy l'octubre del 2017 en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, després de la declaració d'independència de Carles Puigdemont.
Sánchez ha intentat esquivar durant el ple la resposta als discursos més durs que qüestionaven la democràcia espanyola, parlaven de "presos polítics" i li exigien que treballi per alliberar-los: des de José Bové, històric representant dels agricultors francesos, fins a la més moderada portaveu dels Verds, que no ha arribat a parlar de "presos polítics" però sí que ha dit que "hi ha excompanys del Parlament Europeu empresonats per una cosa que no s'ha considerat delicte ni a Alemanya ni a Bèlgica".
Sánchez ha fet una crida genèrica al diàleg i ha demanat a l'independentisme, amb representants a la sala europea com Ramon Tremosa, que admetin que no tenen una majoria per imposar el seu projecte a la resta dels catalans.
Respecte a la Constitució
Quan semblava que el president esquivaria l'assumpte dels polítics presos, una periodista li ha preguntat sobre l'estàndard democràtic d'Espanya en la roda de premsa posterior i s'ha vist obligat a defensar-se. "Un Govern no dicta sentències. El que fa és buscar solucions polítiques. Però si un mira els rànquing, en un de recent, The Economist situa Espanya com una de les cinc democràcies plenes al món. A Catalunya i al País Basc hi ha forces que defensen la independència. Són votades, tenen representants. Defensar la segregació és legítim en la nostra Constitució. No ho és vulnerar la legalitat i no acatar, com van fer a Catalunya, les reiterades sentències del Constitucional. Això és el que està veient el Tribunal Suprem. Tindran totes les garanties per defensar-se. Deixem la justícia, que és independent. I donem una oportunitat a la política", ha clamat.
En realitat, l'índex de The Economist de democràcies plenes col·loca Espanya en el lloc 19è, no en el cinquè, com ha apuntat Sánchez. És la cinquena, això sí, entre els països del G-20, per darrere del Canadà, Austràlia, Alemanya i el Regne Unit, i se situa per davant de potències com els Estats Units, França o Itàlia, que el setmanari britànic ha tret d'aquesta llista per l'auge de les formacions populistes.
Per a Sánchez, la diferència entre els independentistes catalans i altres amb peticions similars en altres zones d'Europa, com Baviera a Alemanya, el Vèneto a Itàlia o Còrsega a França és que els altres acaten la legalitat quan hi ha una sentència del Constitucional.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.