_
_
_
_

Catalunya blinda “la vida digna” dels seus expresidents

Elsa Artadi diu que el canvi el motiva la malaltia de Pasqual Maragall

Camilo S. Baquero
Al centre, els expresidents de la Generalitat Maragall, Montilla i Mas.
Al centre, els expresidents de la Generalitat Maragall, Montilla i Mas.ALBERT GARCIA
Más información
La Generalitat concedeix escorta i oficina d'expresident a Puigdemont
Puigdemont renuncia al sou d'expresident forçat per Montoro

El Govern ampliarà les prerrogatives que tenen els seus expresidents en un moment delicat per la situació de Carles Puigdemont, fugit de la justícia espanyola des de fa més d'un any. El Govern va aprovar aquest dimarts que les diferents conselleries prenguin les mesures necessàries per garantir “l'atenció i el suport necessari per assegurar el dret dels expresidents a viure dignament en totes les etapes de la vida”. La portaveu Elsa Artadi va justificar que es busca facilitar la situació de Pasqual Maragall, malalt d'alzheimer.

Artadi va negar després de diverses preguntes dels periodistes que la reforma impliqui algun nou privilegi per a Puigdemont, que viu a Waterloo després que la justícia alemanya rebutgés extradir-lo a Espanya per un suposat delicte de rebel·lió. La manera com finança la seva vida a Bèlgica sempre ha estat sota el focus i el Govern sempre ha negat que li sufragui les despeses. Artadi, de fet, va focalitzar el sentit de la reforma en la situació personal de Pasqual Maragall, de 77 anys, i que pateix alzheimer des del 2007.

“El pas del temps fa que les circumstàncies personals dels expresidents canviïn. Factors com estar en actiu, l'edat o la salut requereixen necessitats i atencions diferents”, va argumentar Artadi en defensa del canvi legislatiu. La portaveu es va limitar a explicar que s'autoritzarà els departaments de la Generalitat que facin les actuacions necessàries per garantir que els expresidents tinguin l'atenció i el suport necessari “per viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals i socials bàsiques”. D'aquesta manera, cada departament haurà d'intentar satisfer les necessitats dels expresidents que ho sol·licitin i ho faran sense una regulació que detalli els seus drets concrets.

Fins ara, la llei inclou dos tipus d'ajudes econòmiques directes per als expresidents del Govern. D'una banda, s'estableix una assignació mensual equivalent al 80% del seu sou quan ocupaven el càrrec per un període equivalent a la meitat del temps que van exercir com a líders de la Generalitat. Addicionalment, s'estableix una pensió vitalícia, en complir els 65 anys, equivalent al 60% del sou. Aquestes retribucions no són compatibles amb treballar al sector públic o amb formar part del consell d'administració d'empreses privades, per exemple.

Casuístiques diferents

La llista d'expresidents la conformen Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. Totes les seves casuístiques són diferents i portaveus de les seves respectives oficines —una altra de les prerrogatives que estableix la llei— estan a l'espera de conèixer el text, que es publicarà aquest dimecres per saber com els afectarà.

Puigdemont, per exemple, no ha sol·licitat l'assignació mensual que li correspondria. Aquesta era incompatible amb el sou que cobrava com a diputat fins que va ser suspès pel Tribunal Suprem. Sí que té l'oficina i el personal que la llei dels expresidents també preveuen. El PP vol modificar la llei en l’àmbit nacional per bloquejar la possibilitat que rebi diners públics en un intent de neutralitzar l'activitat internacional de Puigdemont.

Montilla (que la setmana que ve fa 64 anys) és senador per designació del Parlament i, per tant, aquest sou és incompatible amb l'ajuda que li correspondria per llei. També té la seva oficina a l’avinguda Diagonal, com Artur Mas. Aquest últim sí que que rep l'assignació mensual, a la qual tindrà dret fins al gener del 2020. Farà 65 anys el 2021.

El juliol del 2014, l'expresident Jordi Pujol va renunciar a totes les prerrogatives establertes per la llei després que esclatés l'escàndol per haver ocultat diners a Andorra durant dècades.

Les prerrogatives que estableix la llei

L'Estatut dels expresidents, la Llei 6/2003 de la Generalitat, va ser aprovat el 2003, quan Jordi Pujol encara era president del Govern. Tenen dret a tenir una oficina amb personal, seguretat i xofer.

La llei estableix una assignació mensual equivalent al 80% del sou quan ocupaven el càrrec, per un període equivalent a la meitat del temps que van exercir de presidents. Per exemple, Quim Torra cobra 146.925 euros.

També es crea una pensió vitalícia, que també s'atorga per al president del Govern espanyol, equivalent al 60% del sou que es percebia com a president. Cap de les dues assignacions és compatible amb altres sous.

Arran de l'escàndol per l'herència oculta de Pujol, el 2015 es va fer un canvi en la norma. El ple ara podrà revocar totalment o parcialment aquests privilegis per una majoria de dos terços, sempre que considerin que ja no es compleixen les "condicions d'honorabilitat necessàries" o existeixi una condemna penal en ferm.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_