Catalunya blinda “la vida digna” dels seus expresidents

El Govern ampliarà les prerrogatives que tenen els seus expresidents en un moment delicat per la situació de Carles Puigdemont, fugit de la justícia espanyola des de fa més d'un any. El Govern va aprovar aquest dimarts que les diferents conselleries prenguin les mesures necessàries per garantir “l'atenció i el suport necessari per assegurar el dret dels expresidents a viure dignament en totes les etapes de la vida”. La portaveu Elsa Artadi va justificar que es busca facilitar la situació de Pasqual Maragall, malalt d'alzheimer.

Artadi va negar després de diverses preguntes dels periodistes que la reforma impliqui algun nou privilegi per a Puigdemont, que viu a Waterloo després que la justícia alemanya rebutgés extradir-lo a Espanya per un suposat delicte de rebel·lió. La manera com finança la seva vida a Bèlgica sempre ha estat sota el focus i el Govern sempre ha negat que li sufragui les despeses. Artadi, de fet, va focalitzar el sentit de la reforma en la situació personal de Pasqual Maragall, de 77 anys, i que pateix alzheimer des del 2007.

“El pas del temps fa que les circumstàncies personals dels expresidents canviïn. Factors com estar en actiu, l'edat o la salut requereixen necessitats i atencions diferents”, va argumentar Artadi en defensa del canvi legislatiu. La portaveu es va limitar a explicar que s'autoritzarà els departaments de la Generalitat que facin les actuacions necessàries per garantir que els expresidents tinguin l'atenció i el suport necessari “per viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals i socials bàsiques”. D'aquesta manera, cada departament haurà d'intentar satisfer les necessitats dels expresidents que ho sol·licitin i ho faran sense una regulació que detalli els seus drets concrets.

Fins ara, la llei inclou dos tipus d'ajudes econòmiques directes per als expresidents del Govern. D'una banda, s'estableix una assignació mensual equivalent al 80% del seu sou quan ocupaven el càrrec per un període equivalent a la meitat del temps que van exercir com a líders de la Generalitat. Addicionalment, s'estableix una pensió vitalícia, en complir els 65 anys, equivalent al 60% del sou. Aquestes retribucions no són compatibles amb treballar al sector públic o amb formar part del consell d'administració d'empreses privades, per exemple.

Casuístiques diferents

La llista d'expresidents la conformen Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. Totes les seves casuístiques són diferents i portaveus de les seves respectives oficines —una altra de les prerrogatives que estableix la llei— estan a l'espera de conèixer el text, que es publicarà aquest dimecres per saber com els afectarà.

Puigdemont, per exemple, no ha sol·licitat l'assignació mensual que li correspondria. Aquesta era incompatible amb el sou que cobrava com a diputat fins que va ser suspès pel Tribunal Suprem. Sí que té l'oficina i el personal que la llei dels expresidents també preveuen. El PP vol modificar la llei en l’àmbit nacional per bloquejar la possibilitat que rebi diners públics en un intent de neutralitzar l'activitat internacional de Puigdemont.

Montilla (que la setmana que ve fa 64 anys) és senador per designació del Parlament i, per tant, aquest sou és incompatible amb l'ajuda que li correspondria per llei. També té la seva oficina a l’avinguda Diagonal, com Artur Mas. Aquest últim sí que que rep l'assignació mensual, a la qual tindrà dret fins al gener del 2020. Farà 65 anys el 2021.

El juliol del 2014, l'expresident Jordi Pujol va renunciar a totes les prerrogatives establertes per la llei després que esclatés l'escàndol per haver ocultat diners a Andorra durant dècades.