La temporalitat laboral castiga les dones, i Lleida i Tarragona

Catalunya va tancar el 2018 amb 392.907 aturats, la qual cosa representa una reducció de 25.000 persones en un any o, el que és el mateix, un 6% menys d'aturats dels que hi havia a finals del 2017. La xifra a Catalunya és la més baixa d'un desembre des del 2007, quan hi havia 265.789 persones apuntades a les llistes del Servei Públic d'Ocupació (SOC). Els sindicats, no obstant això, alerten que l'aparent millora del mercat de treball amaga un rerefons de precarietat laboral, en el qual la temporalitat castiga especialment les dones. Per províncies, Lleida i Tarragona són les més afectades.

La reducció interanual de l'atur es dona tant en dones com en homes, però amb una intensitat molt diferent. El sindicat Comissionis Obreres, majoritari a Catalunya, destaca que, mentre l'atur masculí ha caigut un 7,6%, el de les dones ho ha fet en una proporció molt menor, un 4,7%. “La recuperació es registra amb evidents desigualtats d'accés al treball entre homes i dones”, denuncien des de CCOO.

Mar Gaya, de la consultoria Igualant, especialista en polítiques d'igualtat, destaca que el fet que hi hagi més atur femení reflecteix “un indicador de desigualtat”, i opina que “la sortida de la crisi s'associa amb una recuperació de l'atur masculí, sense tenir en compte què passa amb les dones”.

L'experta tracta també una altra realitat: la inestabilitat laboral del col·lectiu femení. “La temporalitat i parcialitat laboral entre les dones és sistèmica”, assenyala Gaya, que afegeix que la bretxa salarial que hi ha entre homes i dones acaba generant un cercle viciós: “en cas de necessitat, el nucli familiar opta per reduir la jornada de qui guanya menys”.

UGT, a través de Camil Ros, el seu secretari general a Catalunya, valora amb reserves les dades publicades dimecres passat pel Ministeri de Treball i posa l'èmfasi en els clarobscurs de la realitat laboral en un escenari posterior a la crisi econòmica. “L'atur ha disminuït en la mateixa mesura que ha crescut la situació de precarietat, temporalitat i pobresa laboral”, afirma Ros.

Les xifres d'ocupació a Catalunya complementen un informe recent de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que, per primera vegada, ha publicat dades territorials del grau de temporalitat i parcialitat de les afiliacions a la Seguretat Social per compte aliè. El mapa dibuixa una Catalunya de dues velocitats, ja que en totes les comarques de Tarragona i Lleida la temporalitat laboral supera el 30%.

Interinitat del 40%

La Segarra, on el percentatge d'interinitat és del 25%, és l'única excepció, però hi ha comarques del Pirineu on la temporalitat frega el 40%, cas del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, o fins i tot el superen: Alta Ribagorça, 42,5%. Al sud, comarques de les Terres de l'Ebre, com són el Baix Ebre o el Montsià, el percentatge s'eleva fins al 37,9% i el 36,3%, respectivament.

Com a contrast, cap de les comarques de les províncies de Barcelona o Girona té índexs de temporalitat laboral per sobre del 30%. L'única excepció és la Cerdanya –amb una concepció administrativa a mig camí de Lleida i Girona–, que mostra un 31%.

L'ocupació a temps parcial és un altre indicador analitzat per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Un 23% dels afiliats de la Seguretat Social té un contracte a temps parcial i una altra vegada les dones pateixen més inestabilitat que els homes: el grau d'ocupació sense jornada completa entre el col·lectiu femení és del 31,4%, davant del 14,8% dels homes. Per comarques, la proporció més elevada d'afiliacions a jornada parcial es registra a la Cerdanya (29,3%), el Solsonès (26,8%) i la Terra Alta (26,6%).