Les xifres que desmenteixen el discurs de Vox sobre la violència masclista
Agressions sexuals, abusos, assetjament, assassinats... Les dades sobre la violència de gènere tenen una víctima clara, la dona, i un victimari també clar, l'home
En rodes de premsa, xarxes socials i declaracions als mitjans de comunicació, Vox diu que hi ha una violència de dones contra homes generalitzada, que la Llei de Violència de Gènere els discrimina a ells o que des del Govern s'amaga informació al respecte. No obstant això, les dades existents i també les inexistents —no hi ha, per exemple, una base de dades que reculli violència de gènere perpetrada per dones cap a homes— ho desmenteixen.
A Espanya, i de forma majoritària al món, l'estadística sobre violència de gènere inclou les dones per defecte com a víctimes i els homes com a victimaris. Passa a l'Institut Nacional d'Estadística, en els recomptes de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere o als Ministeris que recullen informació sobre aquest tema. Al món, les dades respecte a violència i desigualtat sobre les dones fa dècades que alarmen governs i organismes internacionals, que en parlen com d'una epidèmia mundial. L'ONU xifra en un 70% les dones que han patit violència sexual o física per part de parelles o exparelles i estima que una de cada tres n'ha patit també per part de desconeguts.
La confusió en l'ús dels termes de violència de gènere i violència domèstica, les xifres aleatòries i sense context que es llancen enmig dels discursos, els números inventats i les argumentacions fal·laces contribueixen a emmascarar la realitat i enganyen la ciutadania. A continuació, informació i dades sobre la realitat espanyola.
Els termes
Què és la violència de gènere i què és la violència contra la dona?
El terme violència de gènere, establert de manera més oficial des del 1995, després de la Conferència Mundial sobre la Dona a Pequín, fa al·lusió a la violència física o psicològica que s'exerceix contra algú pel seu gènere. És un concepte més ampli que el de violència contra la dona i des de l'ONU Dones expliquen que encara que les víctimes són en la seva immensa majoria nenes i dones, pot ser exercida contra qualsevol persona.
Precisament per aquesta majoria de víctimes femenines, s'acostuma a utilitzar com a sinònim de violència contra la dona, que, segons Nacions Unides va apuntar en la seva declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona el 1993, és “tot acte de violència de gènere que resulti, o pugui tenir com a resultat un dany físic, sexual o psicològic per a la dona, incloent-hi les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada”.
A Espanya existeix des del 2004 una llei específica, la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere amb l'objectiu d'“actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui són o han estat els seus cònjuges o dels qui estan o han estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència”, per “prevenir, sancionar i erradicar aquesta violència i donar assistència a les dones, als seus fills menors i als menors subjectes a la seva tutela, o guarda i custòdia, víctimes d'aquesta violència” i recull “tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat”.
A més, es recull en nombroses lleis locals, autonòmiques, nacionals, regionals i internacionals que afecten països de tots els continents. Des de la Declaració de Nacions Unides sobre l'eliminació de la violència contra la dona del 1993 fins al Conveni d'Istanbul, un acord del Consell d'Europa en aquest àmbit, signat el 2011 i ratificat per Espanya el 2014.
Què és la violència domèstica o intrafamiliar?
És la que té lloc a la llar i pot ser exercida per qualsevol membre de la família i patida per qualsevol membre de la família: de pares a fills, de mares a fills, entre cunyats, d'àvies a nets, de netes a avis, de nebots a tietes...
A Espanya es recull en diverses normes, entre les quals hi ha els articles 153 i 173 del Codi Penal; aquest últim s'hi refereix com “la violència física o psíquica sobre qui és o ha estat el seu cònjuge o sobre la persona que està o hagi estat lligada a ell per una anàloga relació d'afectivitat fins i tot sense convivència, o sobre els descendents, ascendents o germans per naturalesa, adopció o afinitat, propis o del cònjuge o convivent, o sobre els menors o persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció que amb hi convisquin o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o convivent, o sobre persona emparada en qualsevol altra relació per la qual es trobi integrada al nucli de la seva convivència familiar, així com sobre les persones que per la seva especial vulnerabilitat es troben sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats”.
Les xifres
Assassinats
47 dones i 3 menors van ser assassinades a les mans de parelles o exparelles el 2018 segons xifres oficials. No existeix, no obstant això, una estadística oficial sobre homes assassinats per les seves parelles o exparelles perquè la problemàtica social no existeix; cal endinsar-se en altres informes per trobar aquesta dada.
Segons l'últim informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre violència de gènere i domèstica en l'àmbit de la parella i o l'exparella, amb xifres del 2015, 10 homes van ser assassinats per dones que havien estat les seves parelles o exparelles, i en el 20% dels casos existien denúncies per violència de gènere contra ells.
I, segons l'anàlisi de les sentències dictades pels tribunals del jurat i les audiències provincials el 2016, sobre homicidis o assassinats entre membres de la parella o exparella, hi ha un "desproporcionat major risc de les dones a ser assassinades per les seves parelles o exparelles i evidencien les diferències pel que fa a la severitat". De les 48 sentències dictades el 2016, 38 van suposar l'assassinat d'una dona (79%) i 10 d'un home (21%).
Sistema VioGen
El sistema VioGen (l'eina de seguiment dels casos de violència de gènere que utilitzen els cossos policials), a 31 de desembre, tenia comptabilitzades 479.966 víctimes i 529.762 casos registrats, dels quals 58.498 estaven actius.
Delictes sexuals
A Espanya, l'informe sobre delictes contra la llibertat i indemnitat sexual de 2017 apunta que “respecte a la distribució per sexe de les víctimes, es mostra una proporció extremadament alta de dones comparativament amb la dels homes”:
Abús sexual. 3.469 dones van ser víctimes d'abús sexual enfront de 584 homes, en el 98% dels casos, l'abusador va ser un home (2.318 homes i 43 dones).
Abús sexual amb penetració. 465 dones víctimes enfront de 70 homes, en el 97% dels casos el delicte va ser comès per un home (404 homes i 11 dones).
Agressió sexual. 1.313 dones van sofrir agressions sexuals enfront de 118 homes, en el 99% dels casos els perpetradors van ser homes (884 homes i 12 dones).
Agressió sexual amb penetració. 906 van ser a dones i 68 a homes, en el 99,5% dels casos el delicte va ser comès per un home (633 homes i 3 dones).
Assetjament sexual. 327 casos d'assetjament sexual a dones i 22 a homes, en el 100% dels casos l'acosador va ser un home.
Ciberdelincuencia. En el 63% dels casos les víctimes de ciberdelincuencia sexual són dones, i suposen el 100% en delictes com l'agressió sexual, l'agressió sexual amb penetració i l'abús sexual amb penetració. I el 94% dels detinguts o investigats per aquests delictes són homes (745 homes enfront de 46 dones).
Violència domèstica. Segons l'INE, va haver-hi 6.909 víctimes amb processos oberts en 2017: 4.313 dones i 2.596 homes. En ells va haver-hi 4,908 denúncies: 3.590 a homes i 1.318 a dones.
Denúncies falses. Des de 2009 s'han interposat 1.055.912 denúncies per violència de gènere. D'elles, 79 van resultar ser falses, és a dir, el 0,01%.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.