Un dia rodó a la badia de Roses

Roses, que és a la costa nord del golf homònim a l'Alt Empordà, no arriba als 20.000 habitants, però hi ha anys que 700.000 turistes visiten aquesta localitat gironina. La majoria dels visitants són francesos (al voltant del 60%), pels quals aquesta cantonada nord-oriental de la península Ibérica està à un jet de pierre; a quatre passes, vaja. De fet, va ser gent procedent de la colònia grega de Massàlia (la Marsella francesa actual) les que van fundar Rhode (més tard, Roses) al segle IV aC, i no pas l’illa de Rodes, que està a l’altra punta de la Mediterrània, com es va creure durant molt de temps.

8.00 Passeig per la badia

El primer sol, quan fa poc que ha sortit del mar, és la millor llum i la millor hora per donar fer una volta pel passeig Marítim i admirar aquest golf que pertany al reduït Club de las Bahías más Bellas del Mundo (world-bays.com): n’hi ha 41 a tot el planeta i només dues estan a Espanya: la de Santander i aquesta a Girona. La badia de Roses atresora dos parcs naturals (al nord, el Cap de Creus, i cap al sud, els Aiguamolls de l’Empordà) i les restes enlluernadores de la ciutat grega i romana d’Empúries (1) (macempuries.cat). En aquest passeig al costat del mar de la Costa Brava hi ha el molt recomanable hotel Terraza (2, amb restaurant gastronòmic i bombolles relaxants: les del seu spa, al terrat, i les del bar, a costat del mar i de la piscina.

10.00 Castell amb vistes al Pirineu

Caminant menys de cinc minuts s’arriba a la Ciutadella, l’origen de Roses. En les seves 17 hectàrees conviuen les ruïnes gregues, les romanes, les medievals (com el monestir romànic-llombard de Santa Maria, del segle XI) i la muralla pentagonal de l’època de Carlos V, que va envoltar la població fins al segle XVIII, quan aquesta es va traslladar al raval, el barri extramurs a l’est de la ciutadella, on avui continua. Més a l’est, a la punta de la Poncella que ja anuncia l’abrupte litoral del Cap de Creus, s’alça el castell de la Trinitat (3), també de temps de l’emperador, amb superbes vistes de la badia i del massís pirinenc del Canigó, ja blanc quan la gent a Roses encara llueix el morè de platja. Tant la Ciutadella com el castell es poden visitar per lliure o fent un recorregut guiat que costa 5 euros per persona (972 15 14 66; es.visit.roses.cat).

12.00 Un sepulcre de 18 tones

Més aèries encara són les vistes des del castrum visigòtic del Puig Rom (4), que està just a sobre del port, des d’on hi ha una mitja hora a peu per arribar a 225 metres sobre el mar. Aquest poblat emmurallat de la segona meitat del segle VII és un testimoni excepcional d’una cultura, la visigoda, de la qual amb prou feines han quedat mitja dotzena d’esglésies a la resta d’Espanya. El repàs al passat de Roses es completa fent una passejada d’un quart d’hora fins arribar al dolmen de la Creu d’en Cobertella (5), un sepulcre de més de 3.000 anys construït amb set blocs de pedra verticals i una llosa de coberta de més de 18 tones, el monument megalític més gran de Catalunya.

14.00 Dinar on ho feia Ferran Adrià

És impossible trobar a la zona alguna cosa per menjar ni l’enèsima part de trencador del que va ser elBulli, reconegut com el millor restaurant del món el 2002 i des del 2006 fins al 2009 pel The World’s 50 Best. Va tancar al juliol del 2011, així que avui podem gaudir d’un típic suquet de peix a L’Ancora (6), sobre la mateixa platja de Roses, o d’un arròs caldós amb sèpia al cèntric Falconera (avinguda de Jaume I, 24). El millor peix el cuinen a Rafa’s (7) (carrer de Sant Sebastià, 56), el restaurant a què Ferran Adrià solia anar, com també a La Sirena (plaça de Sant Pere, 7) i a Santallúcia. Si aquí anava el geni d’elBulli és que no es menja malament.

16.00 Tarda per al senderisme

Per fer baixar el menjar ens podem endinsar a peu al parc natural de Cap de Creus seguint el camí de ronda que voreja el litoral, entre pins i penya-segats, des de la platja de l’Almadrava fins a la cala Montjoi. En una hora i mitja estarem davant el llegendari restaurant de Ferran Adrià, que està previst que es reobri l’estiu del 2019 com a laboratori expositiu elBulli 1846 (8). Si volem una digestió més tranquil·la, la farem al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, contemplant les més de 300 espècies d’aus que habiten en aquests xipolls des de l’espectacular observatori Senillosa (9), instal·lat a la part alta d’unes antigues sitges d’arròs. Només cal caminar 500 metres des de l’aparcament del Mas del Matà, que està a mig camí entre Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador.

18.00 Un túnel de vent

Qualsevol es pot sentir lleuger com un ocell en el túnel de vent vertical Windoor (10), a Empuriabrava, al costat del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Qualsevol que pagui 49 euros i resisteixi sense fer-se un cabdell l’impacte d’un doll d’aire de més de 200 quilòmetres per hora que l’aixecarà fins a 12 metres d’altura. Comparada amb això, la temible tramuntana, la ventada hivernal del nord que tomba els arbres i arrenca les teules a la Costa Brava, és una brisa que acarona. La mateixa sensació, però a l’aire lliure, la tindrem si fem un salt tàndem de paracaigudisme amb els instructors de Skydive Empuriabrava a l’aeròdrom (11) d’aquesta gran marina residencial al bell mig del golf de Roses. Tot i que això últim no és per a tots els pressupostos: costa 255 euros.

21.00 Cena i somni surrealista

De tornada a Roses, a la plaça de Catalunya, a pocs metres de l’Ajuntament de la ciutat, hi ha El Caimán (12), on es pot fer un sopar de tapes com les carxofes amb mel i soja o les petxines de pelegrí amb cansalada ibèrica. Ara bé, és un bar informal amb quatre taules. Més formal és Els Brancs (13) (avinguda de José Díaz Pacheco, 26), un restaurant amb una estrella en la guia Michelín. Està a l’hotel Vistabella —que disposa de la suite Surrealista, en homenatge a Salvador Dalí—, l’única pega del qual és que tanca a l’hivern. L’hotel 1935 (14), de la mateixa família i qualitat que el Terraza, sí que obre tot l’any.