Un informe nega que Gaudí ideés l’expansió de la Sagrada Família

Un informe de l'arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), de setembre del 1975, negava que el projecte de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí suposés anar més enllà de l’illa que ocuparia el temple. D'acord amb aquest document, els dibuixos de l'escalinata del carrer de Mallorca —un projecte que, en cas d'executar-se, provocaria que 3.000 persones perdessin els seus habitatges i negocis— van ser realitzats pels ajudants de Gaudí, els arquitectes Luis Bonet Garí, Isidre Puig Boada i Joan Rubió i Bellver per il·lustrar llibres i fullets de propaganda de l'època.

L'escrit del COAC es va emetre a propòsit de la polèmica entre els responsables de la Junta Constructora del Temple, l’Ajuntament de Barcelona i la constructora Núñez i Navarro que havia començat a aixecar un gran edifici d'habitatges al carrer de Mallorca, davant de la futura façana de la Glòria: “No correspon a aquest arxiu històric emetre un últim judici (…) però sí aportar el màxim de dades objectives”, apunta en el preàmbul el dictamen dels responsables d'aquest servei. Un informe que va ser tingut en compte per la Comissió de Patrimoni Històric Artístic que va desestimar en aquella època que l'edifici de Núñez i Navarro afectés el temple. Aquest mateix dictamen és el que ara esgrimeixen els veïns del barri davant dels plans expansius dels responsables del temple.

La Sagrada Família s'aixeca en uns terrenys que van ser reservats el 1860 dins del Pla de l’Eixample de Barcelona per a l’“hipòdrom” de la ciutat que va preveure el pla Cerdà. El 1881, l’Associació de Devots de Sant Josep va adquirir els terrenys “i pocs mesos després es va col·locar la primera pedra del temple”, apunta el dictamen. Els terrenys en aquell moment formaven part del barri de Poblet del municipi de Sant Martí de Provençals, que va ser annexionat a Barcelona el 1897. Destaca que la superfície comprada va ser estrictament l’illa que ha acabat ocupant el temple. I apunta que, fins al 1906, Gaudí no havia formulat una idea del conjunt i que ho va fer finalment a petició del poeta Joan Maragall per poder sustentar una campanya de col·laboració econòmica popular per sufragar les obres del temple. El dibuix de Gaudí de perspectives d'una plaça estrellada per garantir la visibilitat de la Sagrada Família des de quatre angles data del 1908 i va ser el que es va reproduir el 1918, segons l'informe del COAC.

Una època en la qual se succeïen les planificacions urbanes en una Barcelona que creixia. Després de l'aprovació del pla Cerdà, el 1860, l’Ajuntament va convocar un concurs el 1905 per dissenyar una eina complementària, el Pla d’Enllaços. L'urbanista francès Leon Jaussel en va ser el guanyador i va tenir en compte, parcialment, les perspectives que va esbossar Gaudí. Les va concretar més després de recaptar més informació entre els deixebles de Gaudí i que aquest “va accedir que dibuixessin els esquemes”, sosté el dictamen.

D'aquesta manera, l'urbanista va obrir un front a la futura façana principal —la de la Glòria del carrer de Mallorca— en forma d'ampli passatge que permetria la ubicació de les escales per salvar la diferència de cota del carrer i la vista del temple des de la Diagonal. Jaussel va traçar, també, l'avinguda Gaudí, que uniria la Sagrada Família amb l'hospital de Sant Pau, que ja s'havia començat a construir. Però aquest pla no va ser aprovat. El 1914, una altra planificació va revisar la proposta de Jaussel i va mantenir l'avinguda Gaudí alhora que ampliava el passatge d'accés a la façana principal de la Sagrada Família. Tres anys després, aquesta proposta es va modificar i va desaparèixer el gran espai d'accés pel carrer de Mallorca i, en el seu lloc, es va fer la reserva per crear dues grans places, la de la Sagrada Família, que es va urbanitzar el 1928 amb motiu de l’Exposició Universal, i la de Gaudí, que no es faria fins als setanta, davant de la façana del Naixement.

Documents a l’Arxiu de la Corona d’Aragó

El Pla Comarcal del 1953 de Barcelona no va fer cap tipus de reserva al carrer de Mallorca associada a l'expansió de la Sagrada Família, una zona que, precisament, es va qualificar d’“eixample intensiu”. El 24 de juliol del 1975 la delegació d'urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona va concedir la llicència d'obres per a la construcció de dos edificis d'habitatges, els dels nombres 410/414 del carrer de Mallorca i del 14 al 20 del passatge de la Font. Es tractava d'una promoció de Núñez i Navarro la paralització de la qual va ser reclamada immediatament pels responsables de les obres de la Sagrada Família.

Un encreuament de documents, que va incloure, també, el mateix Ajuntament, la Comissió del Patrimoni Artístic, el Ministeri d’Educació i Ciència i la constructora que està documentada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i en l'administratiu de l’Ajuntament barceloní. És en aquest últim arxiu on hi ha un llarg informe, signat per l'arquitecte cap del servei el 4 d'abril del 1975, en resposta a la “denúncia formulada per l’Esbart Gaudí” contra la constructora. El document conclou: “mentre que no es produeixin les gestions pertinents encaminades a modificar el planejament urbanístic de l’illa en qüestió, aquesta continuarà sense cap previsió per a la realització de la gran escalinata pensada en els projectes inicials de l'insigne arquitecte Don Antonio Gaudí”. Malgrat aquest informe inicial, que no posava pegues al projecte de Núñez, l’Ajuntament va paralitzar les obres el 29 de juliol del 1975 i poc després, el 5 de setembre del mateix any, es va pronunciar en el mateix sentit la direcció general de Patrimoni Artístic i Cultural fins que no s'aclarís el tema.

Seguint la cronologia dels documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la construcció dels habitatges es va paralitzar durant més d'un any i a finals del 1976 es va donar el permís per reprendre-les. L'arxiu reflecteix la conflictivitat de les relacions de la Sagrada Família amb el consistori i la comissió de Patrimoni Artístic que en una carta de 16 de juliol del 1976 recrimina als responsables del temple “el mal estat de conservació” de la façana autèntica de Gaudí, la del Naixement, mentre demanaven subvencions al Govern per prosseguir amb les obres de les parts noves.

També recriminaven a la junta que “mai hagués presentat cap projecte” de la continuació del projecte ideat per Gaudí. De la mateixa manera, crida l'atenció un altre escrit, del nou de setembre del 1975, aquest de la Sagrada Família, en el qual demana a la Direcció General de Patrimoni —depenent del Ministeri de Cultura— que suspengui els pisos de Núñez invocant una llei del 1933 d’“expropiació de l’Estat dels edificis i propietats que impedeixin la contemplació d'un monument històric”. També consta l'encreuament de cartes i ordres administratives per al pagament de 4.999.817 pessetes “a l'arquitecte Lluís Bonet Garí” —llavors arquitecte cap de les obres de la Sagrada Família— per a una obertura del creuer del temple.

Núñez va poder acabar l'edifici malgrat que simultàniament es va aprovar a Barcelona el Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que sí que va fer una afectació de zona verda en la part central del carrer de Mallorca i fins a la Diagonal. Joan Antoni Solans va ser un dels responsables d'aquesta planificació urbana —encara vigent avui dia— i admet que en fer aquesta reserva va recuperar la idea que havia plasmat Jaussely a principis de segle: “en aquell moment es va fer el càlcul del reallotjament dels afectats a la zona i era possible”.

No vol apuntar la solució futura —per exemple, si seria la mateixa Sagrada Família qui hauria de pagar una operació d'aquest tipus — i opina que el temple ha tingut, des del seu inici, un impacte directe en l'urbanisme d'aquest barri: “Es vulgui o no es vulgui, és així. El que va passar llavors —als setanta—és que es veia molt llunyana la fi de les obres. I ara està més a prop”, apunta.

El temple insisteix en l'escalinata de Mallorca

Tan a prop com que les previsions és que el conjunt de les torres estigui acabat el 2026. Per aquest motiu els responsables de les obres de la Sagrada Família —que cada any tenen uns ingressos entorn dels 50 milions d'euros per les entrades dels visitants — comencen a assenyalar el futur immediat i, per tant, l'expansió pel carrer de Mallorca.

Els responsables de la Junta Constructora actual tornen a sostenir, com ja ho van fer amb la polèmica de l'edifici de Núñez en els setanta i de nou amb el túnel de l’AVE, a principis del mil·lenni, que són els executors del “llegat” de Gaudí i hi inclouen la gran plaça elevada pel carrer de Mallorca. No és la primera vegada que s'atribueix al genial arquitecte català alguna cosa que mai va idear.

Més enllà de pronunciaments, el temple dona carta de veracitat de l'escalinata fins i tot en la documentació oficial, com la que està servint de base per a l'aprovació del Pla Especial per ajustar els volums del carrer de Provença on, de nou, la Sagrada Família tornarà a sobrepassar l'alineació de la vorera per executar la capella de l’Assumpta.