Catalunya només recupera un terç dels dipòsits bancaris després de la fugida per l’amenaça secessionista

Catalunya es recupera a poc a poc de la gran fugida de dipòsits bancaris que va motivar l'amenaça independentista amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. En el tercer trimestre d'aquest any, la regió va recuperar 2.273 milions d'euros que, junt amb els 8.000 milions que van tornar en el segon trimestre, totalitzen 10.302 milions en sis mesos, segons les últimes dades del Banc d'Espanya. Una dada esperançadora, però que només suposa un terç dels 32.600 milions que es van treure de Catalunya entre el tercer trimestre del 2017 i el primer del 2018.

De juny a setembre i, per segon trimestre consecutiu, les oficines bancàries catalanes van recuperar fons en comptes corrents i d'estalvi. La xifra total de dipòsits a Catalunya es va situar a finals del setembre passat en 162.471 milions d'euros, 2.273 milions més que a finals de juny. Aquest repunt de l'1,41% va permetre a la comunitat autònoma catalana seguir també recuperant una mica de pes respecte al total nacional, en passar del 12,97% al 13,26%. Malgrat això, està lluny de les seves xifres històriques, ja que en 2010 representava el 16,86% del total nacional.

La fugida dels estalvis no va tenir conseqüències per a les entitats, ja que els clients únicament van obrir comptes mirall en altres comunitats, no en altres bancs. A Catalunya, els que més presència tenen són Caixabank, Banc Sabadell i BBVA (després de la compra de Catalunya Caixa i Unnim).

Encara que el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 va ser el detonant, la sagnia de dipòsits massiva va començar ja en el tercer trimestre del 2017. El pànic dels estalviadors es va produir coincidint amb la sortida de nombroses empreses que van canviar la seva seu social fora de la comunitat, entre elles entitats financeres com CaixaBank o Banc Sabadell.

És també ressenyable que l'augment dels dipòsits del tercer trimestre a Catalunya es produeix en un moment en el qual descendeixen a nivell nacional. De juny a setembre passat, van caure un 4,1% en tot l'Estat, sortint dels productes d'estalvi al voltant de 10.000 milions d'euros, per totalitzar 1.225.535 milions d'euros al final del període.

València, la més beneficiada

La comunitat més beneficiada per la fugida de dipòsits a Catalunya ha estat la valenciana que, entre el segon trimestre del 2017 i el primer dle 2018 ha guanyat 9.939 milions d'euros i ha passat de representar el 7,94% del total de dipòsits a escala nacional al 8,75%. No obstant això, entre juliol i octubre l'efecte fugida no es va notar en absolut i la comunitat va perdre fins i tot 223 milions d'euros.

Al marge de les seqüeles del conflicte independentista català, Madrid va ser la comunitat que, en nombres absoluts, més fons va veure sortir dels dipòsits bancaris en el tercer trimestre d'aquest any. En aquest període, els dipòsits van disminuir en 12.480 milions d'euros, un 3,4% menys que en el segon trimestre.

Les comunitats autònomes amb saldo positiu en el tercer trimestre van ser Cantàbria, Balears, Aragó, La Rioja, Canàries i País Basc. I les que van veure disminuir els seus dipòsits van ser Galícia, Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid i València. Navarra va romandre sense variació.