_
_
_
_
Crónica
Texto informativo con interpretación

L’hora zero de la baralla de Drassanes

Els aldarulls van començar després d'un enfrontament entre independentistes per un contenidor que es van posar a empènyer en sentit contrari

Manuel Jabois

A les onze del matí, uns crits han alarmat els manifestants que s'acumulaven davant dels Mossos al costat de la Llotja de Mar, on es feia el Consell de Ministres. Procedien de la rereguarda, a l'avinguda Drassanes, anomenada així perquè aquí, davant del Mediterrani, es van construir les primeres drassanes reials en temps de Pere III d'Aragó, al segle XIII (el 2013 es va descobrir que allí també hi havia, entre els segles I i IV, un cementiri de burgesos romans, tombes funeràries de luxe per als nobles de l'imperi). Els crits a Drassanes eren d'eufòria; diversos joves encaputxats havien tret un contenidor del seu lloc i l'empenyien amb força mentre en la concentració s'obria un passadís obligat. Entre la resta de la gent s'ha produït, no obstant això, una ràpida reacció. I l'escena ha simbolitzat la tensió que el sobiranisme viu als carrers: una multitud ha tornat a empènyer el contenidor cap al seu lloc, mentre els nanos, membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), l'empenyien en sentit contrari fins a desistir i allunyar-se entre aplaudiments i crits de victòria per part dels altres.

Tot seguit hi ha hagut una picabaralla.

"Som gent de pau!", crida una dona, que ha enganxat la seva cara a la d'un encaputxat i li ha retret quina “pau” era aquesta, assenyalant els Mossos armats a l'altra banda de les tanques. Un altre noi, d'uns 20 anys, amb un xandall fosc i amb el cap tapat amb un passamuntanyes, s'hi ha encarat. “Així ens va, seguiu així que així ens va”, ha cridat. Dones i homes, manifestants pacífics, han encerclat i han corejat als violents: “Fora, fora!”. “Els esteu fent el joc, els justifiqueu”, ha cridat un noi, cabells rapats, que ha instat els CDR a marxar; aquest noi, amb ajuda d'uns quants més, ha col·locat el contenidor al seu lloc. “No en tens ni puta idea!”, li han contestat. L'enrenou i les empentes impedien la discussió, que de sobte s'ha traslladat cap a la vorera, on un noi s'ha vist envoltat sota l'acusació d'“infiltrat”. “Jo? Jo?”, ha frenat en sec, vestit de negre, assenyalant-se. “Per favor, no foteu!”. “Marxeu, ho espatlleu tot, ho foteu tot. Nosaltres no som això”, ha insistit un senyor molt alt, de mitjana edat, als CDR. Uns quants s'han dispersat, d'altres han donat la conversa per impossible, alguns més s'han reunit per xerrar al costat de l'edifici Colón.

Una noia molt jove que ho gravava tot amb el mòbil ha dit, sobre el suposat infiltrat: “Estem tots molt paranoics. Aquest noi no sembla un infiltrat, no crec que ho sigui. Però ens volen sabotejar, volen que semblem violents quan l'única cosa que fem és protestar pacíficament”. Els encaputxats del contenidor no són infiltrats? A les xarxes se'ls acusa de ser-ho. “No, mira”, un noi interromp, “som dos milions de persones, hi ha gent que té una altra opinió sobre com s'han de fer les coses i contra aquests també lluitem. Però el Govern està encantat amb ells, els estan fent el joc!”. En aquest moment s'han sentit més crits davant de l'edifici Colón, a 50 metres del cordó de protecció dels Mossos. Hi ha hagut corredisses de manifestants, periodistes i curiosos a la zona; allà diverses persones, algunes d'encaputxades i d'altres amb la cara tapada, estaven llançant pedres, pintura, bosses d'escombraries i ampolles de plàstic d'aigua als agents. El megàfon dels Mossos ha començat a advertir: “Si no desistiu de la vostra actitud, actuació policial imminent”.

Davant de l'avís, els periodistes s'han enganxat encara més a les parets i els fotògrafs i curiosos s'han enfilat a les tanques dels jardins del Museu Marítim. Els manifestants pacífics s'han començat a allunyar i els agitadors han fet dos passos enrere, però han seguit llançant el que tenien a mà. “Fora les forces d'ocupació” o “Els carrers seran sempre nostres”, cridaven sense ordre. S'han obert les tanques i un grup de Mossos ha sortit corrents, amb les porres enlaire; s'ha produït llavors una estampida general i escenes de confusió.

Ha estat la primera càrrega a Drassanes. Ha volat de tot, des de papereres fins a un semàfor. A l'instant, pel carrer del Portal de Santa Madrona han aparegut diverses furgonetes dels Mossos a gran velocitat que han dispersat els manifestants. Tots han estat empesos cap a la Rambla, i s'han quedat allà, amb els CDR ja al capdavant, a les primeres files, davant d'un cordó dels Mossos. L'escena ha durat uns minuts, fins que els Mossos han donat l'ordre de retirada per recuperar la posició original. La reculada ha estat celebrada pels manifestants (“Els carrers seran sempre nostres!”), i tot seguit els CDR han agafat les tanques que havien acabat en territori de ningú i han anat corrents cap als Mossos col·locant-les al davant d'ells, tirant-les unes sobre les altres, mentre tornava a volar alguna pedra i ampolles de plàstic.

Hi ha hagut càntics, provocacions i pots de fum. “I si ets premsa per què no tens armilla?”, ha preguntat un noi a un periodista que s'havia ficat entre ells. La premsa, molta amb cascos i armilles, gairebé tota amb un braçalet distintiu, basculava d'una banda a l'altra. “Els traiem, els traiem!”, es cridaven diversos membres dels CDR. Es referien a treure els Mossos i portar-los a una altra zona. “Vine, vine!”, s'empenyien. “Marxem, marxem ja!”.

Hi ha hagut una nova càrrega amb els Mossos sortint en tromba i, quan s'ha acabat, diversos manifestants han fet davant de l'edifici Colón una trinxera amb les tanques mentre un grup parlava en una cantonada i després ha començat a donar ordres un per un. Els Mossos, quan sortien de les furgonetes, es col·locaven gairebé com un equip de rugbi, donant-se ordres i dient des d'on avançar i què s'havia de fer. Tot perfectament audible, tot perfectament real fins a arribar als pals.

Les escenes anteriors (pedres volant, Mossos avançant, CDR retrocedint amb milers de persones darrere donant-los suport, Mossos replegant-se amb la manifestació eufòrica avançant) s'han repetit un parell de vegades més. Responien, en essència, a una mena de coreografia ja practicada altres vegades; guanyar i recuperar terreny, sortir i pegar, en algunes ocasions, detenir. Tot això amb la banda sonora reconeixible dels dies de disturbis: sirenes policials, ambulàncies i el soroll de l'helicòpter, tan habitual en els dies històrics de Barcelona, des de primera hora del matí.

Els CDR havien decidit assetjar la Llotja de Mar mitjançant tres columnes, i la que s'ha aproximat a Drassanes era la batejada per ells com a Ingovernables. A Urquinaona amb Laietana, on a les set del matí han començat a arribar manifestants amb banderes vermelles anticapitalistes i estelades, amb l'esmorzar a la motxilla o la bossa, o comprant cafè al Pan’s and Company i on un cotxe patrulla dels Mossos anunciava: “Carrer tallat”, s'han reunit els CDR de la columna 1 d’octubre i, a Lluís Companys, la de No Passaran. Han pres les regnes de les manifestacions quan han provocat prou les forces de seguretat, i han tingut el suport de centenars de persones quan han sortit i han carregat.

No era tot això Barcelona, una ciutat immensa, sinó unes zones concretes de Barcelona tallades per la policia i ocupades per centenars de persones, algunes de violentes que no han parat fins a deixar els carrers plens de pedres, mobiliari urbà trencat i vidres pertot arreu. Un dels millors resums de la situació política a Espanya i l'estat del procés ha estat la pregunta d'uns turistes a una fotògrafa amb un casc posat (molts professionals de la informació han cobert els disturbis amb cascos de ciclista a causa del llançament de pedres): “Què està passant?”, li han preguntat a la periodista. “Que es reuneix el Consell de Ministres”, ha respost rient.

Enmig dels disturbis més violents a Drassanes, una parella de japonesos pujava les escales de l'estació de metro ignorants del que passava tot just cinc metres més amunt; diversos manifestants els van demanat que no arribessin al carrer i tornessin al metro per sortir per una altra banda.

A un quilòmetre, la distància entre Drassanes i la plaça de Catalunya, la vida del divendres 21 de desembre a Barcelona era l'habitual. Gent comprant, turistes fent selfis, vehicles circulant amb normalitat. Ni els ecos de la Via Laietana, ni del Paral·lel ni de Drassanes, tampoc del Consell de Ministres, de l'helicòpter o dels furgons blindats rebent pedres als vidres. A Drassanes, una hora i mitja després de les càrregues, quedaven rastres de pedres sobre les carreteres, un parell de manifestants vigilant el que deien els periodistes (“no facis això, és una trampa!”) i l'espai buit on hi havia els contenidors d'escombraries que han originat la disputa entre els manifestants i els violents. Ja estaven bolcats, empesos i escampats arreu. Un tenia la pintada "Puta Espanya" i un altre quatre barres vermelles sobre el fons groc que distingeix els contenidors de paper.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Manuel Jabois
Es de Sanxenxo (Pontevedra) y aprendió el oficio de escribir en el periodismo local gracias a Diario de Pontevedra. Ha trabajado en El Mundo y Onda Cero. Colabora a diario en la Cadena Ser. Su última novela es 'Mirafiori' (2023). En EL PAÍS firma reportajes, crónicas, entrevistas y columnas.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_