La Lliga de Messi

A Messi ja no li fa mal el colze, està en forma, torna a tenir la porteria entre cella i cella i sembla decidit a reivindicar el seu honor al camp després que l'hagin desbancat a les gales d'Europa. No se sap què passarà amb la Champions. El de Rosario vol, de moment, que aquesta sigui la Lliga de Messi. Davant de la irregularitat de l'Atlètic i del Madrid, i del mateix Barça, apareix Messi com a figura regular del campionat, fil conductor de l'última dècada, fiable com a assistent i golejador, un garrot per al Llevant. Fins a 19 gols li ha marcat a l'equip del Ciutat de València en 17 partits i això fa que el Barça es reafirmi com a líder de la Lliga.

Al voltant de la millor versió de Messi, Valverde pot cantar l'alineació que bonament li plagui i ningú dirà res si Bartomeu converteix la samarreta de franges blaugrana en un equipatge a quadres perquè el Barça sempre serà reconeixible en presència del 10. El Barça va jugar com si fos el Llevant, un espai immens amb els contraatacs, i el Llevant va voler ser el Barça, castigat cada vegada que va voler sortir amb la pilota jugada des de l'àrea d'Oier.

La diferència la va marcar Messi amb el seu amic Luis Suárez, tots dos protegits per Piqué, igual de solvent quan juga sol que acompanyat, el més imponent dels sis centrals que es van ajuntar sorprenentment a València.

Els laterals són des de fa temps un assumpte delicat per al Barça. No es discuteix Jordi Alba, excel·lent en atac, soci preferit de Messi i, en canvi, menys fiable quan li toca defensar, com passa amb la majoria de defenses de Valverde. Alba, d'altra banda, només té com a recanvi el jove del filial Miranda. Més fràgil és la conjuntura a la banda dreta perquè l'ofensiu Sergi Roberto, el titular, està de baixa i tan bon punt va arribar a València es va lesionar el defensiu Semedo. Davant la falta d'alternatives en l'expedició i en el planter, Valverde va variar el pla i va disposar el mateix dibuix que el Llevant: l'habitual 4-3-3, de vegades reconvertit en 4-4-2, es va quedar en 3-5-2.

Potser per inesperat, el canvi va sorprendre més l'equip de Paco López que no pas el mateix Barça. Amb Messi i Luis Suárez acostumats a jugar en punta, els blaugrana van omplir el mig camp, van defensar amb tres centrals i es van desplegar per les bandes amb Dembélé i Alba. Els barcelonistes van aguantar fins que el francès es va ensorrar, superat i amonestat com a carriler, i va entrar en joc Boateng, el davanter suplent en la majoria de partits de la temporada, autor l'any passat de tres dels cinc gols amb els quals el Llevant va trencar en la penúltima jornada la condició d'invicte del Barça (5-4).

La voracitat del 10

Boateng no va parar de buscar l'esquena de la defensa del Barça fins a rematar al travesser de Ter Stegen. El Llevant no la va encertar i Messi no va perdonar. El 10 va llegir el partit amb la precisió d'un cirurgià, excel·lent en la pressió i la passada a Luis Suárez en el 0-1 i terminal en el desmarcatge i la rematada en el 0-2. La línia de passada ha de ser molt neta per salvar la pressió blaugrana i eludir Busquets, decisiu en totes dues jugades, activat quan va veure la feblesa defensiva del Llevant. La voracitat de Messi va penalitzar les molt bones intencions de l'equip de Paco López i va avalar la proposta de Valverde. Més que de jugar, es tractava de guanyar.

L'eslàlom de Messi abans d'assistir Luis Suárez va resultar tan deliciós com la seva cursa per convertir el segon gol en un partit molt agraït per a l'espectador, pel ritme, per la intensitat, per l'anar i venir dels jugadors, per l'ambició dels dos equips, especialment del Llevant. No hi havia temps ni lloc per especular, lliurat també el Barça a un futbol vertiginós i vigorós, més apte per a Arturo, Rakitic i Dembélé que per a Arthur i Coutinho. Calia córrer més que controlar i sancionar els errors del rival, com va passar també en el 0-3. Luis Suárez va tirar la contra propiciada per Rober, va obrir per a Alba i la centrada la va rematar Messi.

El 10 va repetir després d'una gran jugada de Luis Suárez i Piqué va rematar el 0-5, ja amb Coutinho i Arthur en joc i Rakitic de central per la lesió de Vermaelen. Molts noms i un solista que respon al nom de Messi, autor de tres punts, assistent en els altres dos, instigador del dígit màgic al Barça: 0-5. La sang de Messi no és vermella, com va semblar a València, sinó blava, la d'un escollit que ara lluita per guanyar la Lliga.