El Barça sanciona Dembélé amb una elevada multa

La comissió esportiva, la secretaria tècnica i el cos tècnic del Barça estan d'acord que draps bruts de casa es queden a casa, sempre sota la filosofia del pal i la pastanaga. Es va aplicar amb Arturo Vidal, quan va reclamar als mitjans més minuts i va expressar la seva contrarietat a les xarxes socials, i s'ha posat en pràctica amb Dembélé, tan reiteratiu en la seva impuntualitat com determinant sobre la gespa perquè en els últims cinc duels ha repartit tres assistències i marcat tres gols. L'últim, amb una intensa galopada des del centre del camp i després del driblatge corresponent a l'àrea, contra el Tottenham. El gol, no obstant això, se l'apunta Valverde perquè va decidir que Dembélé es podia quedar sense part de la seva paga però mai sense la pilota als peus. “Un golàs que ha definit amb sang freda”, el va elogiar el tècnic.

El Barça ja sabia abans de fitxar-lo que el francès no s'avenia gaire amb les normes, amb una vida caòtica perquè no va amb les millors companyies, igual que perd el cap per la PlayStation i no tant per una dieta sana —el club li va contractar un cuiner— o per la disciplina. Per això el club va decidir posar el secretari tècnic Éric Abidal a prop seu per aconsellar-lo i orientar-lo. “Però el que no pot ser és que també sigui un despertador”, lamenten des de la ciutat esportiva.

Se sap que Valverde no és dictatorial perquè no busca el conflicte sinó solucions. Té mà esquerra amb els jugadors —es compten amb els dits de la mà els que l'han criticat durant la seva carrera— i recorre al diàleg per solucionar dificultats. “Però quan castiga, castiga”, explica un exjugador de l'Espanyol, que recorda la sanció que li va imposar a Luis García (10 dies apartat) per parlar malament d'un dels preparadors físics. I amb Dembélé, encara que mantingui un discurs públic conciliador, Valverde està erosionat, fins al punt que des del club s'ha decidit imposar-li una forta sanció econòmica —segons l'As es xifra en 100.000 euros, tot i que des del Barça es resisteixen a quantificar-la— per intentar corregir d'una vegada per sempre el futbolista. Així ho va explicar Ió Aspiazu, segon de Valverde: “Apostem per ell perquè té una gran projecció, però ha de corregir algunes conductes”. S'hi va sumar Valverde a tall de recordatori: “Som un equip i ens movem en els mateixos codis”.

El pal i la pastanaga

No li va sortir malament l'aposta al tècnic perquè Dembélé va tornar a deixar la seva empremta sobre la gespa, un gol que es va festejar amb incredulitat al Camp Nou i que el jugador va celebrar amb vitalitat. “És un jugador espectacular que ha fet un golàs que pocs poden fer; li hem de donar afecte. Sí que ha fet errors, ho sap i els corregirà. Així que res de matar-lo, sinó que amb ell fins a la mort”, va reflexionar Aleñá.

I quan pot quedar sentenciat, l'extrem recupera totes les vides amb la pilota. Fonts del club adverteixen que es tracta de la tàctica del pal i la pastanaga. “És un geni i els genis tenen aquestes coses de tant en tant”, se'l justifica; “però això no vol dir que s'hagi de consentir i menys quan no és un únic episodi”. Li han fet veure, no obstant això, que el necessiten a la gespa i que confien en el seu futbol, però que s'ha de posar fi per sempre al desordre i, sobretot, a la impuntualitat. Encara que sobre el camp simplement li reclamen que no canviï, igual que una afició perquè li va aplaudir amb ganes després de ser substituït. I, segons sembla contra el Tottenham, Dembélé és un home de costums. Alguna cosa que ja devia saber Valverde.