Derbi antològic de Messi

Messi ha caigut del podi de la Pilota d'Or i fins i tot el menysté Pelé —“només xuta amb una cama, té un regateig i no colpeja bé la pilota amb el cap”— quan se li demana una comparació amb Maradona. A l'efecte de propaganda, ha de ser un pòster caducat i, quan no guanya la Champions ni el Mundial, se'l considera un futbolista menor davant de Modric, Cristiano, Griezmann i Mbappé. La sensació al mercat és que Messi és menys Messi. Ara mateix figura com el cinquè millor jugador del món d'acord a la llista de France Football. Els votants, i els administradors, s'obliden del dia a dia, de les jornades de Lliga, de les fases de classificació i dels derbis com el de Cornellà-El Prat. Messi es deu als que els agrada el futbol, als que van al camp i als que no s'aixequen del sofà quan posen la televisió, i no a als que concedeixen els premis, busquen reiteradament al seu successor i temen què serà del Barça sense el 10. Potser no es jubila, o es retira als 39 anys com Di Stéfano, més que res perquè avui als 31 és un fora de sèrie, heroi del Barcelona.

No hi ha de moment millor entreteniment que atendre a l'evolució de Messi, que es reinventa i reivindica quan anuncien la seva caiguda, figura gegantesca d'un derbi que s'anunciava més igualat i renyit que mai i va resultar ser un monòleg excels del 10, un alleujament a La Lliga, qualificada de tediosa i incerta per la irregularitat del Barça, Madrid i Atlètic. La incertesa dependrà sobretot de Messi, el futbolista que invariablement dona sentit i identitat al joc del Barcelona.

Absent Arthur, insisteix Valverde amb Arturo Vidal, un jugador aparentment difícil de calçar en qualsevol versió del Barça. Passa que l'equip ja no s'ajunta necessàriament amb la passada, que exigeix jugadors amb bon peu i bon cap, sinó que el tècnic sovint prefereix futbolistes amb molta cama i un gran cor, volants que estrenyin fort com el xilè i extrems de la talla de Dembélé, titular per davant del minvant Coutinho. El debat és de tota manera menor quan reapareix Luis Suárez. Ningú agraeix més la presència de l'uruguaià que Messi perquè desapareix la figura del fals 9. El de Rosario prefereix protegir-se darrere del charrúa i es lliura al futbol de transicions o de pressió alta que proposa la formació del tècnic del FC Barcelona.

Les acceleracions de Messi van fer fer fallida a un Espanyol que es va tapar amb un volant defensiu com Víctor Sánchez en substitució de l'ofensiu Granero mentre a la banqueta esperava Sergio García. El canvi es va interpretar com un missatge de temor que va desajustar el planter de Rubi. Tampoc trobava el seu lloc Melendo i es trobava a faltar el lesionat Bell. La pilota no sortia de la pista blanquiblau i no tancava la defensa, intranquil·la per l'insistent assetjament contrari i una jornada més sorpresa a pilota parada, ara per un especialista com Messi.

L'argentí va posar el cuir aturat a la frontal de l'àrea en l'angle esquerre de la porteria de Diego López. La paràbola que va descriure la bola després d'un tir més precís que fort va resultar impossible per al meta de l'Espanyol. Ningú podia detenir Messi, ni a pilota parada ni la carrera, com es va advertir també en el 0-2. Va vacil·lar doblement l'argentí i, quan semblava abatut, va aprofundir cap al costat dret, on va aparèixer només Dembélé. El francès va retallar amb l'esquerra i va col·locar la pilota amb la dreta al fons de la porteria de Diego López.

Leo, per terra, mar i aire

Imparable en atac, Messi fins i tot va marcar diferències com a saguer quan va robar la pilota per propiciar el 0-3, marcat per Luis Suárez amb l'ajuda del porter blanquiblau, maldestre en el rebuig, després d'un molt bona passada de Dembélé. No va haver-hi més gols fins a la segona part perquè la fusta va retornar fins a tres intents, inclosa una caparrada de Messi, omnipresent en una pista que habitualment se li resistia com era el RCDE Stadium.

Al voltant de Messi, el futbol blaugrana va fluir i fins a les peces més complicades van encaixar en l'equip, cas de Rakitic, situat com a interior esquerre perquè en la dreta actués Vidal. El retoc que no va funcionar en Eindhoven va quallar al RCDE Stadium. Asfixiat per l'embranzida barcelonista i atropellat Marc Roca, l'Espanyol va perdre repetidament la pilota, sotmès en curt i en llarg, només airejat pels costats i per algun centre creuat al segon pal que no va trobar l'arc de Ter Stegen.

Ni tan sols el descans, ni la roda de canvis obligada van temperar la voracitat de Messi, que va repetir a pilota parada amb un excel·lent llançament per posar el definitiu 0-4. Ja són 20 els gols de Messi a l'Espanyol, més que cap jugador en història, decisiu per entendre la jerarquia blaugrana a La Lliga. Als blanquiblaus els va caure el partit damunt des que va comparèixer el 10. No estaven preparats els aficionats per a una exhibició com la de l'argentí sinó que esperaven una trobada equilibrada, la possibilitat d'abatre per fi el FC Barcelona a Cornellà-El Prat.

Les expectatives estaven infundades i els nois de Rubi van encadenar la quarta derrota consecutiva després d'una arrencada de campionat que els va portar a les portes del liderat que ocupa el FC Barcelona. No li va sortir res a l'Espanyol. Ni tan sols va poder cantar el gol de l'honor perquè el VAR va anul·lar la rematada de Duarte que va acabar a la xarxa de Ter Stegen. El derbi va ser tan desigual que fins i tot va donar la sensació de que no havia jugat Piqué. El Barça en va fer prou amb Messi, un regal per els qui entenen el futbol com una festa en dia laborable i no només com una gala de les que oficia la FIFA amb Pelé.