Així es preparen els CDR per paralitzar Barcelona
Els comitès independentistes proclamen la fi de la “revolució dels somriures” i veuen en el 21-D una “provocació” i fan una crida a la “desobediència pacífica”
“Coneixeu algun poble que hagi aconseguit algun dret assegut al sofà de casa?”. Així resa un dels missatges de Telegram enviat pel Comitè de Defensa de la República (CDR) del barri barceloní de Gràcia als 3.000 subscriptors del seu canal. Les xarxes socials bullen i tot apunta que conforme s'acosti el Consell de Ministres del proper 21 de desembre els carrers barcelonins quedaran paralitzats. Entre els CDR el missatge és clar: “S'ha acabat la revolució dels somriures. És el moment de l'acció”.
El col·lectiu encoratja a la mobilització encara que aquesta vegada és diferent. En les seves assemblees se'ls nota la por i saben que són incapaços de controlar tots els assistents a la protesta. Els CDR consideren que la celebració del Consell de Ministres és una “provocació” però alerten, al seu torn, que jutges i fiscals poden aplicar als participants en la protesta penes de fins a quatre anys de presó si consideren que es posa en perill la reunió. El repte és portar la mobilització al límit sense riscos penals, una línia difusa per a uns activistes sense capitosts visibles.
És divendres a la tarda al barri barceloní del Guinardó. Al Casal de Joves Girapells els CDR preparen una reunió amb un únic punt: 21-D. Amb prou feines sobrepassen la desena d'activistes i detecten ràpidament el periodista intrús. “La reunió és delicada”, informen al foraster.
Mantenen que el poder dels CDR radica en l'anonimat i en què les “directrius” es donen en els moments previs a les “accions”. Eviten la presència de “talps”, encara que “de vegades és inevitable” tenir-los. “La revolució dels somriures s'ha acabat però la desobediència té moltes maneres si es fes pública sense violència”, alerten abans de deixar l'estrany fora de la reunió.
El CDR de Girona assegura a Telegram que el 21-D serà el moment de “recuperar els carrers i tornar a l'esperit de l'1 d'octubre”. Es prohibeix difondre a les xarxes “missatges de confusió, criminalització i por” i s'informa que els CDR són autònoms en les seves reivindicacions però estan coordinats. Els de Barcelona actuaran al centre de la capital catalana i els de províncies, “amb resistència activa i no violenta”, controlaran “el territori” [les comarques catalanes]. El resum és alguna cosa així com generar un caos, segons expliquen, però “de manera pacífica”.
L’11 de setembre passat un grup de persones va iniciar una acampada a la plaça Sant Jaume, davant de la Generalitat. Pretenia allargar-se fins a la proclamació de la república catalana, però no va ser així. Malgrat això, es va convertir durant uns dies en el principal grup de mobilització d'independentistes.
La Marta (nom fictici) va ser una de les líders de l'acampada i ara prepara juntament amb altres col·lectius el 21-D. “En qualsevol manifestació existeix l'autodefensa i la desobediència civil”, esgrimeix. “Fora de Catalunya la celebració d'un Consell de Ministres a Barcelona pot semblar un intent de rebaixar la tensió però aquí tenim les nostres [parla sempre en femení] a la presó, imputades, exiliades…”. La Marta veu en la cita un intent de “provocar per justificar un nou 155, imputar companyes, avançar eleccions i que el PSOE obtingui bons resultats a costa de Catalunya”.
L’argument de la no violència és un dels que més es repeteix. El cofundador de la banda terrorista Terra Lliure Fredi Bentanachs s'ha negat a parlar amb EL PAÍS, però ha publicat un vídeo donant directrius pel 21-D. Bentanachs demana que sigui una còpia del 3 d'octubre del 2017 quan una vaga general va paralitzar Catalunya: “Els últims dies hi ha hagut enfrontaments absurds, gent amb la cara tapada… Vull comunicar als nostres amics que pensant que fan bé estan dilapidant la nostra força”. Bentanachs demana als manifestants que no tapin els seus rostres i no causin aldarulls innecessaris. “No podem anar a una manifestació a trencar vidres, tirar barres… coses que no ens ajuden i que serveixen perquè els del 155 diguin que som violents”, conclou.
La intenció dels CDR és apropar-se el màxim possible a la Llotja de Mar, on se celebrarà el Consell. Saben com fer-ho. El sindicat Intersindical, molt minoritari, ha convocat una vaga de 12.30 a 14.30 perquè tot assalariat que ho desitgi pugui absentar-se del seu lloc de treball. On esperen reclutar centenars d'activistes és a les facultats. Hi ha convocada una aturada de classes de 10.00 h a 14.00 h a totes les universitats catalanes. Amb milers d'estudiants als carrers esperant les directrius dels comptes dels CDR l'èxit de convocatòria sembla estar garantit. El secret més ben guardat de l'organització és qui hi ha darrere d'aquests comptes.
Una organització integrada no només per membres de la CUP
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) no estan integrats només per membres de l'esquerra independentista anticapitalista de l'entorn de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Aniol Costa pertany a les joventuts d’ERC i també acudirà a les protestes. “A ERC tenim un peu a les institucions i un altre al carrer. No creiem que tallar una via o cremar rodes sigui violència”, afegeix. La regidora de la CUP a Barcelona, Eulàlia Reguant, assegura haver “vist militants del PDeCAT en alguns dels CDR”. Per Reguant és molt important la mobilització del 21-D per “assenyalar els responsables de la no normalitat que es viu a Catalunya”. L'anticapitalista remarca que fins ara les accions dels CDR “no han estat violentes”. “Només ha aparegut violència en el relat que s'està construint per criminalitzar-nos i fer un segon pas il·legalitzant associacions”, esgrimeix.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
- CDR Catalunya
- Declaració Unilateral Independència
- Quim Torra
- Llei Referèndum Catalunya
- Referèndum 1 d'octubre
- Legislació autonòmica
- Catalunya
- Autodeterminació
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Govern autonòmic
- Eleccions
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Administració autonòmica
- Espanya
- Política
- Administració pública
- Legislació
- Justícia
- Procés Independentista Catalán
- Independentisme