_
_
_
_

Manuel Valls proposa crear la figura del president d’una “gran Barcelona”

L'ex-primer ministre francès proposa crear un govern supramunicipal

Cristian Segura
Valls durant la presentació de les línies mestres de la seva candidatura a l'Ajuntament de Barcelona.
Valls durant la presentació de les línies mestres de la seva candidatura a l'Ajuntament de Barcelona.ALBERT GARCIA

Manuel Valls va presentar dijous en societat les línies mestres i la imatge de la seva candidatura a l'Ajuntament de Barcelona. Una de les propostes detallades va ser la creació d'un govern supramunicipal per a la “gran Barcelona”. “Avançarem cap a l'assumpció de competències més potents, respectant totes les ciutats, però amb un objectiu clar d'una nova governança en què l'alcalde o el president metropolità de Barcelona sigui triat pels ciutadans”, va dir Valls. La idea és la integració política dels municipis metropolitans d'acord amb “el vell debat d'una gran ciutat Estat. Han de caure muralles”.

Más información
Nou boicot a Ciutadans i Valls a Barcelona
Boicot a Manuel Valls al Raval de Barcelona

Unes 500 persones van assistir a l'acte. Destacaven l'advocat Emilio Cuatrecasas o la parella de Valls, l'empresària Susana Gallardo. També hi va anar l'exministre de Sanitat francès, i amic de Valls, Jean Marie Le Guen. Valls va rebre el primer suport polític més enllà de Ciutadans, el d'Eva Parera, membre d'Units per Avançar, partit hereu de l'extinta Unió. Parera no va aclarir si formaria part de l'equip de Valls. Units per Avançar és soci del PSC al Parlament. Entre els assistents també hi estava representada Lliures, formació d'antics membres de CiU presidida per Antoni Fernàndez Teixidó.

L'oposició de Valls a qualsevol tipus d'acord de Ciutadans amb Vox a Andalusia ha creat una polèmica que totes dues parts es van afanyar a negar. La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, va assegurar que Valls té “el suport absolut” del seu partit. El candidat va explicar que molta gent li pregunta si no té “un problema amb Ciutadans”, i Valls respon, segons el seu relat: “Tinc la sort de comptar amb una de les grans figures de la política espanyola, i que ha plantat cara, Inés Arrimadas. Compartim que hi ha gent que ens diu que tornem a casa, i nosaltres els diem que casa nostra és Barcelona”.

Valls va ser crític amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb l'alcaldessa, Ada Colau, i els va acusar de degradar la ciutat i el seu prestigi: “Denuncio la coincidència política i tàctica del nacionalisme radical i del populisme municipal”. El futur candidat va reiterar la seva aposta per créixer en edificis d'altura i per l'economia verda. Valls va denunciar que la mala gestió de Colau ha fet que “Barcelona exerceixi un efecte crida pervers a tot el Mediterrani”, i va insistir que augmentarà la plantilla de la Guàrdia Urbana en fins a 1.500 agents. També va destacar que aposta per una col·laboració estreta amb Madrid, i va considerar que la Constitució hauria de reconèixer la doble capitalitat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_