_
_
_
_

El gran poder de la mirada, en 200 retrats fotogràfics

Foto Colectania exposa per primera vegada a Espanya imatges de la Walther Collection, des del 1840 fins a l'actualitat

José Ángel Montañés
Fotografies policials de sis delinqüents del 1885, atribuïdes a Thomas Cunningham.
Fotografies policials de sis delinqüents del 1885, atribuïdes a Thomas Cunningham.The Walter Collection

Al començament del segle XX, August Sanders es va proposar el repte de crear un ampli catàleg de la societat contemporània alemanya fent retrats que representaven cadascun dels arquetips socials del seu país: treballadors, agricultors, estudiants, artistes i burgesos. Un projecte que va anomenar Homes del segle XX i que va començar a veure la llum el 1929, quan va publicar el primer llibre El rostre del nostre temps. Però el va haver de deixar inacabat. No pas perquè aquest catàleg, per extens, fos gairebé impossible d'abastar; sinó per l'arribada al poder dels nazis i perquè durant un dels bombardejos del 1944 les plaques i el seu estudi van quedar destruïts. Com Sanders, són molts els fotògrafs que han conreat el gènere del retrat, amb la idea de mostrar les qualitats físiques i psicològiques de les persones que apareixen a les imatges i deixant palès el poder que té la mirada humana.

Foto Colectania reuneix a l'exposició “Estructures d’identitat. The Walther Collection” 200 retrats per explicar de quina manera els fotògrafs, de cultures i períodes històrics diferents, els han utilitzat per explorar la noció de gènere, classe social o identitat; des dels primers daguerreotips realitzats per fotògrafs anònims, els àlbums familiars i les fotografies policials amb el rostre de delinqüents, que conviden l'espectador a voler saber què van fer i perquè els va detenir la policia; fins a les obres més contemporànies. Les fotografies pertanyen a la Walther Collection, fundada pel col·leccionista germano-nord-americà Arthur Walther, obstinat a fer didàctica de l'ús social de la fotografia a escala mundial. És la primera vegada que a Espanya s'exposen algunes de les 3.000 imatges que ha reunit en els últims 25 anys tant a la seva seu de Neu-Ulm (Alemanya), com a la de Nova York.

'Family Tree', de Zhang Huan (2001)
'Family Tree', de Zhang Huan (2001)The Walter Collection

Més de mig segle després de Sanders, el 1976, Richard Avedon va signar un treball que li va encarregar la revista Rolling Stone sobre la classe política nord-americana que porta per títol La família; un panteó polític de 69 retrats de funcionaris, líders i advocats de l'administració, majoritàriament homes, blancs i de mitjana edat, que donen una imatge allunyada de la tradicional d’Avedon, vinculat sempre amb el món de la moda, el glamur i la fama. Un altre dels autors representats a la mostra és Seydou Keita, del qual es poden veure algunes de les milers de fotografies que va fer a l'estudi de fotografia comercial que va obrir a Bamako, capital de Mali, en el qual convidava els seus clients a “disfressar-se” amb roba i complements per mostrar-se davant de la càmera, conformant excel·lents retrats i una imatge de l’Àfrica postcolonial moderna i cosmopolita. A la Nigèria dels setanta, Okhai Ojeikere, com Sanders va fer dècades abans, es va embarcar en un projecte personal de retratar els tradicionals pentinats de les dones nigerianes, i va reunir en 40 anys més de 1.000 fotografies de cabells trenats, retorçats i embolicats, que semblen escultures fetes a força de delicades filigranes i que, sense que ho sembli a primera vista, també parlen d'identitat, grups i categories socials.

'Treballadors amb les eines de les seves professions' realitzats per fotògrafs desconeguts.
'Treballadors amb les eines de les seves professions' realitzats per fotògrafs desconeguts.The Walter Collection

El col·leccionista Walther va començar a reunir fotografies fa 25 anys “com una amalgama d'imatges, però a partir del 2010 vaig començar a centrar-me a exposar-les, publicar-les i especialitzar-me en fotografia contemporània d’Àfrica i Àsia”, va explicar fa uns dies a Barcelona, durant la inauguració de la mostra a la nova seu de Foto Colectania del Raval barceloní. Es referia a autors com Samuel Fosso, un artista que s'autorretrata disfressat de personatges coneguts com Angela Davis, Martin Luter King, Malcom X i Nelson Mandela. També Zhang Huan, del qual es pot veure Family Tree, en la qual partint de la idea que els vincles familiars, socials i culturals amenacen amb esborrar la identitat individual, ha creat una seqüència de nou fotografies en color amb el seu rostre que de manera progressiva el va recobrint lentament d'una cal·ligrafia de tinta negra, fins que, al final, queda ocult i desdibuixat totalment i sense identitat.

Targetes de visita, dues vegades anònimes

Un dels atractius de l'exposició de Foto Colectania és el gran nombre de fotografies doblement anònimes (dels retratats i del seu autor) de les anomenades cartes o targetes de visita que van proliferar des del 1860. En aquestes fotografies es poden veure artistes de circ que reprodueixen el seu repertori de poses icòniques que van donar origen a una primigènia febre per col·leccionar-les; treballadors que presumien davant la càmera del seu estatus exhibint les eines de la seva activitat o els productes de la seva activitat i altres de més tristes, el rostre de presos o persones amb trastorns mentals, privades totes de llibertat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_