Cau una xarxa que introduïa vietnamites per explotar-los en centres de manicura

La Policia Nacional va detectar l'arribada a aeroports espanyols de ciutadans vietnamites indocumentats que es declaraven adolescents i, després de ser traslladats a instal·lacions per a menors no acompanyats (MENA), desapareixien sense deixar rastre, tal com va publicar EL PAÍS. Després de la investigació, els agents han desarticulat una xarxa que presumptament va aconseguir introduir a Espanya 730 ciutadans del Vietnam i que tenia com a finalitat explotar-los en centres de manicura. Segons explica la Policia Nacional, el mètode utilitzat per l'organització per aconseguir el seu objectiu era l'ús fraudulent dels procediments de protecció internacional i de menors estrangers no acompanyats que engegaven en llocs fronterers aeris, com l'aeroport de Madrid-Barajas i el Prat de Barcelona.

La xarxa cobrava 18.000 euros per persona i havia aconseguit des del gener del 2018 una xifra superior als 13 milions d'euros. La investigació va començar en veure l'augment de sol·licitants de protecció internacional i del protocol per a MENA als aeroports de les principals ciutats d'Espanya.

La manera d'actuar d'aquesta xarxa consistia a demanar la sol·licitud inicial. No obstant això, en cap cas continuaven amb l'expedient administratiu, sinó que el que buscaven era que això els facilités accedir al territori Schengen. Els immigrants viatjaven des del seu país d'origen cap a diferents països de Sud-amèrica, des d'on volaven de retorn per fer un trànsit "fictici" a Espanya i, una vegada a l'aeroport, sol·licitaven protecció internacional o asseguraven que eren menors no acompanyats.

Quan obtenien l'accés al país sol·licitant protecció internacional rebutjaven l'aprofitament dels recursos assistencials i si s'iniciava el protocol per a MENA fugien dels centres de menors on estaven ingressats. "L'organització formava grups de 6 a 12 persones i cadascun tenia en cada ocasió un líder o guia que feia tot el trajecte amb ells", diu la Policia Nacional. 

L'organització tenia una infraestructura al Vietnam per a la captació, l'organització del viatge i la gestió de pagaments i beneficis, però també a diferents països sud-americans, per a la recepció i acolliment durant diversos dies per simular una estada per turisme i a Espanya, lloc de recepció, explotació i derivació a diferents províncies i altres països europeus, com França i Alemanya.

Els investigadors han destacat el tracte humiliant a les víctimes per les condicions en què s'allotjaven als habitatges de l'organització. Els mantenien tancats en pisos, de vegades en zulos on s'accedia a través d'una trapa, també és ressenyable les condicions laborals que patien, ja que els traslladaven cada dia des dels centres de treball fins als domicilis amb jornades laborals de 12 hores i sense llibertat de moviment.