Juristes rebutgen que el Parlament investigui el Rei

Els experts en Dret Constitucional consultats per EL PAÍS coincideixen en el fet que el Parlament no té competències per crear una comissió d'investigació sobre la família reial espanyola. Si ho fes, els juristes vaticinen que el Govern central estaria legitimat per impugnar l'acord davant del Tribunal Constitucional i que és molt probable que se suspengués aquesta comissió d'investigació.

La Mesa de la Cambra va acordar dilluns la creació d'aquesta comissió, impulsada per Junts per Catalunya, i a la qual es van sumar Esquerra Republicana, la CUP i els comuns, amb la finalitat d'investigar “les activitats irregulars o delictives de persones vinculades a la família reial”.

Perquè l'acord prosperi ha de passar per la Junta de Portaveus que, al seu torn, ha de portar-ho a l'ordre del dia del ple. La Junta es va reunir dimarts, però no ho va debatre, en previsió que Ciutadans, el PSC i el PP sol·licitarien la seva reconsideració, com així passarà. És molt probable que aquestes peticions no siguin ateses i que la comissió es creï formalment en el ple que s'iniciarà el 12 de desembre.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de Barcelona, assegura: “No sembla que l'actuació de la monarquia sigui competència de la Generalitat, ni tan sols en la interpretació més àmplia que es pugui fer” de l'article 67.1 del reglament del Parlament. Aquest precepte regula la creació de les comissions d'investigació “sobre qualsevol assumpte d'interès públic que sigui competència de la Generalitat”. Arbós entén que la comissió desplegaria “efectes jurídics externs” perquè, en l'exercici de les seves funcions, citaria a comparèixer diverses persones.

“Qui citaran perquè comparegui? El periodista Jaime Peñafiel?”, es preguntava amb ironia la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, que va qualificar d'“absurda” la creació de la comissió. La petició de creació raona que podrà incorporar “especialistes” en nombre igual a la dels diputats que la formin.

Un dels objectius dels treballs seria investigar “els presumptes comptes irregulars” de Joan Carles I “a Suïssa i altres paradisos fiscals”, així com “les estructures de corrupció vinculades a la família reial espanyola i a persones relacionades”.

Algeria Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, qualifica de “focs artificials” la creació de la comissió i recorda que tant Felip VI com Joan Carles I no compareixerien mai per mandat constitucional. “Són immunes, de la mateixa manera que tots els actes de la Casa Reial no són perseguibles, ni fiscalitzables ni controlables”, explica. “Ara el Parlament sembla que ens vol tenir entretinguts una estona amb el discurs que Espanya no és una democràcia i tal i tal”, afegeix.

Per la seva banda, Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional a la Universitat del País Basc, coincideix amb Arbós. “Per descomptat, la Casa Reial no és competència del Parlament”, assegura. Aquest jurista també rebutja l'argument dels impulsors de la comissió que és més necessari que mai perquè la va rebutjar la Mesa del Congrés. “Això és una excusa. A les Corts no es va aprovar perquè això afectaria la inviolabilitat de l'anterior cap de l'Estat”, assegura.