Transparència sanitària i confiança ciutadana

La transparència en les decisions polítiques i el rendiment de comptes en la gestió de recursos públics és una exigència de la nostra ciutadania, que desitja confiar en aquells que els administren. L’accés a les dades de l’administració, a més de garantir la transparència, fomenta l’eficiència i la igualtat d’oportunitats. La transparència, perquè es poden consultar i tractar les dades que venen directament de les fonts oficials. L’eficiència, perquè la ciutadania i les organitzacions poden crear, modificar o millorar els mateixos serveis públics. I la igualtat d’oportunitats, ja que l’accés és el mateix per a tots els interessats, al mateix moment i de la mateixa font.

Els darrers anys, i de manera especial en el bienni 2016-17, seguint els criteris de bon govern dels sistemes sanitaris, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va dur a terme diverses actuacions per impulsar la transparència en el sector: va ampliar els àmbits d’anàlisis de la Central de Resultats que inclou els indicadors assistencials i econòmics dels proveïdors de serveis sanitaris; va fer públics els contractes d’aquests proveïdors, i va fer consultables mensualment en la web del CatSalut i de manera interactiva les dades de llistes d’espera en els àmbits de regions sanitàries i de centres.

Es pot destacar, especialment, la Instrucció 11/2017 del CatSalut, que va ampliar i va homogeneïtzar les obligacions de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, també a les entitats prestadores de serveis sanitaris públics que no tenen naturalesa pública. En aquest sentit, es va prendre la decisió d’incorporar l’aplicació de la clàusula de transparència (sous i estructura directiva) als proveïdors sanitaris privats (amb ànim de lucre o sense). Una obligació coherent amb la defensa històrica d’una xarxa sanitària única, independentment de la naturalesa jurídica dels seus proveïdors, amb un mateix objectiu i compromís social o unes mateixes condicions laborals de sector (únic conveni). Els mateixos drets, les mateixes responsabilitats i obligacions, també en transparència. En definitiva, entenent la transparència com un actiu de reputació i credibilitat del sector sanitari català.

Però crec que al sector encara li falta més proactivitat en l’autoregulació del sector privat finançat amb recursos públics i millor operativitat en les normes de transparència. Quan el sector privat es reivindica com un element fonamental i imprescindible per a la provisió de serveis públics com els sanitaris, no ha de dubtar a ser el primer a apostar per la plena transparència. Transparència és estar subjecte a la discussió i crítica públiques, quan es fa de manera activa, sense haver d’esperar l’imperatiu legal o administratiu per fer-ho, es demostra confiança i seguretat en el compromís públic del sector. D’altra banda, accedir a informació massiva i indigerible no contribueix a la transparència, sinó ben al contrari. En aquest sentit, no només la quantitat sinó, especialment, la millora en la qualitat amb la qual la informació sanitària (assistencial, econòmica, social…) arriba a la ciutadania es fa imprescindible i caldria que formés part de les prioritats per reforçar la cultura de transparència del nostre sistema sanitari.

Avui el boom d’accés a la informació del nostre sistema que es deriva de la Llei de transparència no respon a un interès ponderat de millora de la qualitat democràtica del país, sinó més aviat a un interès periodístic i centrat en requeriments econòmics i salarials. Informació per reforçar la transparència, que permeti millorar la gestió pública i la confiança ciutadana en un sector tan sensible com el sanitari és imprescindible. No perdem l’oportunitat d’entendre la transparència com un motor de canvi a favor de la bona gestió dels recursos públics, també en Salut.

David Elvira és exdirector del CatSalut.