Els presos del procés utilitzen la dimissió de Marchena per qüestionar la justícia

Les recusacions de Marchena es fonamenten en el missatge enviat pel portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en el qual es felicitava de controlar l'alt tribunal i situar Marchena com a president del Tribunal Suprem i del CGPJ. El magistrat va dimitir el 20 de novembre i va defensar la seva imparcialitat, però les defenses entenen que aquesta renúncia no s'hauria produït si no hagués transcendit el que qualifiquen com “el whatsapp de la vergonya”.

Les recusacions consideren Marchena “protagonista” de l'acord polític que va decaure amb la seva renúncia, així com que va actuar com a “corretja de transmissió del PP” i que existeix una “inequívoca coincidència entre els interessos” del jutge i els d'aquest partit.

El Tribunal Suprem va acceptar ahir la recusació i queda per veure si s'atén la seva petició que declari Cosidó. En el probable cas que sigui rebutjada, després s'hi haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional i finalment el TEDH, en el qual les defenses tenen dipositada més confiança, en entendre que el frustrat pacte judicial i la dimissió de Marchena qüestionen el dret a ser jutjat per “un tribunal independent i imparcial”, fet que preveu l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans. Fins a arribar a aquesta instància caldrà esperar uns anys, però les defenses confien que llavors es produeixi un pronunciament similar al que va condemnar Espanya per vulnerar el dret a un judici just d'Arnaldo Otegi i al que fa uns dies va condemnar Turquia per l'arrest de l'excopresident del Partit Popular Democràtic, Salahaddin Demirtas, per haver violat el seu dret a un judici ràpid.

Aparença i imparcialitat

Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional, explica que és discutible qüestionar la imparcialitat de Marchena a partir del pacte polític entre el PSOE i el PP, tot i que comparteix l'anàlisi de Luis López Guerra, que va ser magistrat del TEDH durant nou anys. “No cal una actuació específica del jutge perquè es vulneri l'aparença d'imparcialitat, sinó que també s'han de valorar les condicions i el context en què es farà la vista”. En la seva opinió, resulta molt prematur pronosticar si un judici presidit per Marchena contra els líders del procés vulneraria el Conveni Europeu. “Cal esperar a conèixer els arguments dels recurrents i, sobretot, els pronunciaments de la justícia espanyola abans que el cas arribi al Tribunal Europeu”, assegura.

Les defenses entenen que la dimissió de Marchena és un fet més que se suma a la fragmentació de la investigació dels processats o el que anomenen “relaxació de les normes de competències”, que ha portat el cas al Tribunal Suprem i no al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

“L'estratègia de criminalització dels processats segueix directrius polítiques que es vinculen a ultrança amb el principi d'unitat territorial”, assegura en el seu escrit de recusació Andreu van den Eynde, defensor d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. Per la seva banda, Jordi Pina, advocat dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, així com de Jordi Sànchez, explica en la seva recusació que encara que Marchena dimitís era “un mitjà de control a l'ombra de la sala segona del Tribunal Suprem”.