Marchena renuncia a presidir el Suprem i el Poder Judicial i tomba el pacte PSOE-PP

El primer i únic gran pacte polític de la legislatura entre el PSOE i el PP ha saltat pels aires. El jutge Manuel Marchena, peça clau de l'acord entre els dos partits per renovar a temps el Consell General del Poder Judicial i donar un impuls a una justícia en hores baixes, ha renunciat a presidir aquest òrgan i el Tribunal Suprem. Marchena reacciona així a la publicació a El Español d'un missatge de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, adreçat als seus 146 companys de la Cambra alta en què presumia que amb l'acord el PP continuaria controlant "per darrere la sala segona" del Tribunal Suprem, la que porta el judici del procés. Davant de l'evidència que s'estava oferint la imatge de Marchena com un home al servei del PP, el jutge ha decidit renunciar i rebentar un acord que havia estat molt qüestionat per les associacions judicials, però que el PSOE i el PP havien decidit mantenir i havien de votar definitivament aquest dijous.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit aquest dimarts en un acte organitzat per The Economist a Madrid que s'ha assabentat aquest mateix matí de la renúncia de Marchena. Sánchez ha volgut destacar tres coses. La primera, que ell desconeixia que Marchena renunciaria. En segon lloc, "com que s'ha posat en qüestió la imparcialitat d'un jutge per part d'una persona important del PP, em sembla que la seva renúncia demostra que el seu nomenament era encertat", ha destacat. I, finalment, ha deixat caure amb certa ironia que si el senador del PP no volia que sortís a la llum, no havia d'enviar un comentari per WhatsApp a 140 senadors. Sánchez ha al·ludit a una frase de l'expresident republicà Manuel Azaña per dir que la política és teixir i desteixir. "I això de la renúncia d'avui n'és un bon exemple", ha assenyalat. A continuació, ha demanat que es recuperi el sentit institucional per poder arribar a pactes, informa Antonio Maqueda.

El PP ha reaccionat ràpidament, però no amb mesures contra el seu portaveu Cosidó, sinó donant per trencat l'acord i culpant-ne el Govern. El president, Pedro Sánchez, ha demanat als populars que reflexionin i tornin a la taula de negociació per buscar un nou president i mantenir l'acord, que implicava cessions per totes dues bandes: el PP renunciava a la majoria al CGPJ (els progressistes serien 11 de 20 vocals, els conservadors 9) mentre els socialistes acceptaven com a president Marchena, un conservador molt respectat al món de la justícia que ha estat dues vegades el candidat del PP per presidir el Poder Judicial però que ha volgut mostrar la seva independència amb una dura carta de renúncia.

El pacte sembla ara difícil de recuperar, per la qual cosa és possible que el Poder Judicial entri en una situació de bloqueig i hagi de continuar al capdavant amb el mandat ja caducat Carlos Lesmes, tot i que la seva imatge ha quedat molt tocada després de la sentència de les hipoteques. La direcció del PP, i especialment el seu principal negociador, Rafael Catalá, havia rebut moltes crítiques per aquest acord, que cedia la majoria als progressistes. Pablo Casado estava visiblement incòmode amb aquestes crítiques de l'ala més conservadora i amb aquesta renúncia de Marchena es treu un problema de sobre, encara que sigui a costa de bloquejar el Poder Judicial. La crisi arriba, per tant, per un error de Cosidó, que ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència de Marchena, però ara pot ser utilitzada pels populars per resoldre el seu problema intern.

En la carta, Marchena defensa la seva independència i es desvincula de l'acord polític entre el PP i el PSOE per a la renovació de l'òrgan de govern dels jutges pactat fa poc més d'una setmana. "No he concebut mai l'exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d'una o altra opció política per controlar el desenllaç d'un procés penal", ha recalcat el magistrat en un comunicat. La decisió de Marchena té una conseqüència directa sobre el judici més important dels últims anys, el del procés. La seva sortida de la sala penal per presidir el Suprem implicava una sèrie de canvis que modificaven el tribunal i permetien una composició amb un progressista més. La renúncia implica que Marchena continuarà al capdavant de la sala que presidirà el judici i que serà, per tant, la figura clau del procés. Els independentistes ja s'havien llançat a criticar Marchena i el Suprem després que es publiquessin els missatges de Cosidó que mostraven aquest intent del PP per controlar aquest judici.

El president Sánchez ha responsabilitzat el PP de posar en dubte la professionalitat de Marchena i ha demanat als populars responsabilitat perquè no trenquin l'acord, tenint en compte que entre els noms pactats hi ha jutges de gran prestigi i imparcialitat que poden ser candidats a presidir el Consell General del Poder Judicial, informa Anabel Díez. El subsecretari d'Organització del PP, Javier Maroto, ha anunciat en una entrevista a RNE que el PP dona per trencat l'acord i suspèn la renovació "fins que la ministra [Dolores] Delgado sigui destituïda". "És la més qüestionada", ha incidit. "Aquesta opció [la candidatura de Marchena] està trencada i la culpa és del Govern per filtrar el contingut de les negociacions, posar el seu nom a la picota i deixar-lo en mal lloc", ha assegurat.

Les associacions judicials havien expressat el seu respecte per la figura del magistrat Marchena, actual president de la sala penal del Tribunal Suprem, com a candidat a presidir el Consell General del Poder Judicial i l'alt tribunal en substitució de Lesmes, però la manera en què es va anunciar que ocuparia la presidència va generar malestar. Els col·lectius van rebutjar en termes molt durs que el seu nom, pactat entre populars i socialistes, veiés la llum sense que s'hagués tancat la composició dels 20 vocals que renovaran l'òrgan de govern dels jutges i que són els que han de triar el president en la sessió constitutiva d'acord amb la Constitució i segons la llei. Aquest fet va suposar, al seu parer, la demostració gràfica de la politització de l'òrgan constitucional que ha de defensar la independència dels 5.500 jutges i magistrats espanyols.