Més de 300 juristes rebutgen la rebel·lió i la sedició en el procés

Un grup de catedràtics i professors de Dret, encapçalats per docents d'universitats d'Andalusia, Castella-la Manxa, Galícia i València, han publicat i subscrit en la plataforma Peticiones24.com un escrit en què qualifiquen d'“error” la consideració com a delictes de rebel·lió i sedició les actuacions dels independentistes catalans el 20 de setembre i l'1 d'octubre del 2017. La Fiscalia del Tribunal Suprem i l'advocat de l'Estat Edmundo Bal, rellevat ahir per no seguir les instruccions del Govern espanyol, defensen que es tracta d'una rebel·lió. L'Advocacia de l'Estat manté que és sedició. Els signants sol·liciten la llibertat de tots els empresonats preventivament, atès que consideren els delictes “inexistents”.

Segons el text, que encapçala Guillermo Portilla Contreras, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Jaén, les conclusions de la Fiscalia en qualificar de rebel·lió els esdeveniments pendents de judici són errònies. Aquest delicte, descrit en l'article 472 del Codi Penal, exigeix, segons els signants, un alçament públic i violent. “A aquest respecte cal assenyalar que, en la nostra opinió, és un error considerar que els fets esdevinguts els dies 20 de setembre i 1 d'octubre del 2017, s'integren en el concepte de violència exigit per l'article 472 del Codi Penal”, afirmen els juristes.

Els professors de Dret argumenten que la doctrina del Tribunal Constitucional estén la consideració de rebel·lió per fer front a bandes armades o elements terroristes, però no consideren que les actuacions dels Mossos d'Esquadra, del Parlament i del Govern català, així com dels líders socials de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, siguin susceptibles d'aplicació de la “suspensió de drets a la qual habilita el precepte constitucional”, en al·lusió a l'article 55.2, que preveu aquestes limitacions per a “persones determinades en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes".

Más información

Junqueras demana recusar el jutge Marchena per “falta d’imparcialitat”

L’Advocacia de l’Estat relleva el seu lletrat en la causa del procés

La llibertat dels polítics presos

Els catedràtics recorden la sentència del Tribunal Constitucional 199/1987, que estableix que, “per definició, la rebel·lió la fa un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l'ordre constitucional". Aquesta sentència també ha estat esgrimida per l'exconseller Francesc Homs, un dels signants del manifest i que forma part de la defensa d'encausats pel procés sobiranista.

Els promotors del text, que fins dimecres havien aconseguit més de 350 adhesions en la plataforma, tampoc avalen la tesi de l'Advocacia de l'Estat i, per tant, del Govern de Sánchez, en rebutjar que es tracti d'un delicte de sedició. “En cap moment s'ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari amb la finalitat d'evitar el compliment de la llei, tret que s'interpreti que n'hi ha prou amb incitar al dret de manifestació, això és, a l'exercici d'un dret fonamental”, defensen els professors.

En aquest sentit, el text recorda que la Fiscalia sustenta en la seva acusació per rebel·lió que, “des de l'inici, els processats, amb l'objectiu final d'aconseguir la independència de Catalunya i la secessió de l'Estat central, es van plantejar l'ús de la violència. Com la van dur a terme?, es pregunta, i respon: per mitjà de l'actuació tumultuària de milers de ciutadans, instigats per aquells, i la col·laboració dels Mossos”.

No obstant això, els juristes que subscriuen el manifest, qüestionen que la Fiscalia fonamenti la seva acusació en “el perill” d'“incitar a les mobilitzacions” i adverteixen que aquest argument “converteix en delicte l'exercici de drets fonamentals”.

Banalització

Segons els signants, les acusacions de rebel·lió i sedició “obren la porta a la banalització d'unes figures pràcticament inèdites en democràcia i amb un passat de trist record, raó per la qual el legislador del 1995 les va restringir per a casos d'una materialitat lesiva clarament superior a l'actual”.

De la mateixa manera, adverteixen que les penes associades a les dues figures no respecten el principi de proporcionalitat i són “altament qüestionables”. “Només conculcant molt greument el principi de legalitat penal es pot arribar a afirmar que els imputats, a la vista dels fets que se'ls han atribuït, van poder cometre aquest delicte, o el de conspiració per a la rebel·lió, que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa violència”, argumenten abans de qüestionar la competència de l'Audiència Nacional, “que va iniciar el procés viciant de nul·litat les actuacions posteriors”, segons el text.

Signants

Els catedràtics justifiquen la nova iniciativa “en la transcendència històrica que per a la democràcia espanyola té el procés penal que es desenvoluparà”. El principal promotor del text és Guillermo Portilla Contreras, catedràtic de Dret Penal a Jaén, que no va respondre aquest dimecres als missatges d'aquest diari. A la redacció es va unir també Nicolás García Rivas, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Castella-la Manxa i principal estudiós del delicte de rebel·lió a Espanya. García Rivas ja va defensar en aquest diari, que, perquè una insurrecció tingui la gravetat de la rebel·lió, ha de ser “un acte de força contra la integritat territorial o l'ordre constitucional que no es pot resoldre amb altres mitjans” que no siguin el recurs a les Forces Armades.

Una altra de les catedràtiques signatàries és María Luisa Maqueda Abreu, de la Universitat de Granada i que ja va promoure, amb Francisco Javier Álvarez García, de la Carlos III, un text en els mateixos termes el novembre de l'any passat.

A tots ells s'hi han sumat, entre més de 350 signatures, José Ángel Brandariz García, titular de Dret Penal a la Universitat la Corunya; Esther Pomares, companya de Portilla com a professora titular de Dret Penal a la Universitat de Jaén; Juana del Carpio Delgado, de la mateixa àrea a la Pablo d'Olavide (Sevilla); o Manuel Cancio Meliá, catedràtic de l'Autònoma de Madrid.

Cancio defensa “que no hi ha cap indici de violència organitzada”. “Tot es pot discutir en dret, però aquest procés se surt dels marges”, assegura el catedràtic, que insisteix que el text que ha avalat no és una opinió política sinó una argumentació jurídica.

La gran majoria dels signants són professors a universitats de tot Espanya, molts dels quals de Dret Penal i Filosofia del Dret, advocats i algun empresari. També hi figuren la directora general de Contractació Pública de la Generalitat, Mercè Corretja i Torrens, i algunes signatures de juristes establerts en altres països. Un terç de les signatures procedeixen de Catalunya, comunitat a la qual segueixen Madrid i València.

María Acale, catedràtica a la Universitat de Cadis i també signatària, destaca l'oportunitat del text i la interessant coincidència de criteris entre professors de Filosofia del Dret i de Penal.