La meitat de la població catalana no consumeix cultura

Un 50% de la població de Catalunya no viu la cultura de manera habitual. El 70% dels ciutadans afirmen que escolten música, miren la televisió habitualment i accedeixen a internet. Per contra, un 40% no llegeix mai llibres, un 60% no va a concerts ni exposicions, un 55% no trepitja les sales de cinema i un 73% tampoc assisteix a espectacles. Són algunes de les dades que destaquen de l'Informe sobre l'estat de les cultures i les arts 2018, realitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNca), que insta els poders públics a revertir aquesta realitat democratitzant l'accés de la ciutadania a la cultura i canviant la política d'educació perquè les arts formin part de la formació des de la primera etapa, de 0 a 3 anys.

El CoNCa fa una avaluació anual que serveix de revisió mèdica dels sectors tradicionals de la cultura –cinema, arts escèniques, sector editorial i música– i que respecte a l'any passat mostra un estancament de la facturació i del públic als diferents sectors. L'informe, que es presentarà al Parlament al desembre, dibuixa uns usos culturals en funció, sobretot, del nivell econòmic i de la formació de les famílies. Literatura, art i museus –sectors objecte d'actuació del Departament de Cultura– només són valorats pel 22% de la població, que és el més format i amb poder adquisitiu, d'acord amb la informació que ha recollit el CoNCa.

Una cosa és saber que prop de casa hi ha un equipament cultural i una altra, utilitzar-lo: un 90% dels ciutadans saben que a prop de casa tenen una biblioteca pública, una llibreria o un centre cívic; un 70% tenen a prop un cinema, un teatre o un espai de concerts, més d'un 60% sap que a prop hi ha una galeria d'art o un museu. No obstant això, l'ús habitual d'aquests centres culturals no supera el 16%, a excepció de les llibreries, que freqüenten un 21%.

Una altra dada eloqüent és que es consumeix cultura, preferentment, si és gratuïta. Això és el que fa el 40% dels ciutadans, mentre que per a un 60% el preu és el que limita l'accés. Per a un 80% el consum cultural de teatres, cinema o museus passa per la reducció de preus. La falta de temps és un altre obstacle per al 44% i en aquest aspecte, en concret, les dones són les que surten més mal parades.

“En els últims anys s'ha fet un esforç molt important per incrementar l'oferta i la producció cultural, però no s'ha posat el mateix esforç a facilitar l'accés a tota la població”, ha apuntat Gemma Sendra, vicepresidenta del CoNca. “En altres camps s'han introduït preus socials, progressius i proporcionals, i potser aquesta serà una eina a utilitzar perquè la cultura sigui més accessible per al conjunt de la societat, no només per als més afavorits”, ha afegit.

Pel que fa a la radiografia per sectors culturals tradicionals del 2017, les dades apunten a un estancament en el pressupost públic que es destina –un 0,7% dels comptes de la Generalitat– i també de la facturació de les indústries culturals. Excepte dos sectors concrets: els videojocs i la música clàssica, que van a l'alça. En el cas del cinema, la quota de pantalla de la producció catalana ha baixat del 9% al 6% i el 2017 les sales de cinema van perdre 570.000 espectadors respecte al 2016. Per contra, el cinema català –versions originals, doblades o subtitulades– va pujar un 27% respecte al 2016, un increment que està associat a fenòmens puntuals, com l'any passat va ser l'impacte d'Estiu 1993.

La despesa privada en lleure, espectacles i cultura ha crescut lleugerament, un 1,1%, i s'ha situat en els 5.333 milions d'euros, amb una mitjana de 723 euros per persona. El sector editorial ha pujat un 0,2%, un creixement mantingut des del 2013, quan va començar a aixecar el cap després de la crisi. Els espectadors a les sales de cinema van augmentar un 0,1% i la recaptació, un 0,4%. L'assistència a espectacles és la que menys es practica, un 26,8% van assistir a algun espectacle el 2017. Per sexes, hi van més les dones que no pas els homes. El sector que més creix és el dels videojocs, que el 2017 va facturar 367 milions d'euros, un 15% més respecte al 2017. Pel que fa a la música, el nombre de concerts l'any passat va disminuir un 4% i l'assistència i la recaptació, un 1,9% i un 0,1%, respectivament. La música clàssica va tenir més bons resultats: un increment d'un 3,1% d'espectadors i un 5,1% de facturació.