El COI pensa en Barcelona com a ‘pla b’ per als Jocs d’hivern del 2026

La candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs d'hivern del 2030 podria avançar-se quatre anys. El projecte català seria la solució d'emergència que es reserva el Comitè Olímpic Internacional (COI) si les iniciatives d’Estocolm (Suècia) i Milà-Cortina d’Ampezzo (Itàlia), les últimes disposades a acollir els Jocs del 2026, no arriben a ser la candidatura definitiva. Tots dos projectes es presenten amb poc consens social i institucional i el Comitè Olímpic preveu la possibilitat de buscar una alternativa per si les propostes finalistes cauen abans d'hora. En aquest cas, Barcelona seria la primera opció.

Quan va acabar el recompte del referèndum celebrat a Calgary (Canadà) per aprovar una candidatura per als Jocs Olímpics d'hivern el 2026, al COI li va venir suor freda. Els ciutadans canadencs van rebutjar la candidatura olímpica i van deixar les propostes d’Estocolm i Milà-Cortina d’Ampezzo com a últimes alternatives per al juny, quan s'escollirà la seu definitiva.

Les dues precandidatures finals disposen d’infraestructures adequades, segons els informes del COI, però han presentat serioses dificultats internes i falta de consens general. Davant de la falta de garanties que Milà i Estocolm segueixin en lliça, el comitè internacional necessita una alternativa: Barcelona es presenta com el pla b de l'organisme internacional en cas d'urgència. La candidatura catalana, construïda per acollir els Jocs del 2030, garanteix —segons fonts del COI— un èxit en organització i repercussió esportiva. L'experiència de Barcelona en la celebració de grans esdeveniments, l'ampli teixit social de clubs i el record dels Jocs del 1992 també són arguments que l'organisme internacional té en compte.

La altra cara de la moneda és la inestabilitat política de Catalunya. El COI observa amb cautela les relacions entre el Govern espanyol i la Generalitat, i els seus membres no amaguen que els esdeveniments dels últims mesos no ajuden a enfortir el projecte.

La falta d'alternatives en cas de necessitat, no obstant això, juga a favor del projecte Pirineus-Barcelona. Però la seva elecció com a seu del 2026 depèn exclusivament que els projectes italià i suec es retirin. La normativa olímpica no permet actualment incorporar Barcelona a la cursa per al 2026, encara que ni el COI ni la mateixa Generalitat de Catalunya descarten cap escenari. “Treballem per optar als Jocs del 2030”, assegura Gerard Figueras, president de la Secretaria General de l’Esport (SGE), “però Pirineus-Catalunya estarà preparada si el COI necessita comptar amb nosaltres per al 2026”.

La preferència del comitè internacional és garantir que tant Milà com Estocolm aconsegueixin el suport necessari per presentar candidatures potents. 

Barcelona es va plantejar ser la seu dels Jocs del 2026, però l'alcaldessa Ada Colau va renunciar al projecte quan va arribar a l'alcaldia. Fonts del COI es pregunten què hauria passat en cas que aquella opció hagués continuat viva. Els dubtes d’Estocolm i Milà contrasten amb l'actual unitat institucional catalana, tot i que falta encara aconseguir el suport popular, el proper gran repte de la candidatura catalana.

El COI estima que les dificultats per trobar una seu olímpica hauran desaparegut en el pròxim cicle, si els plantejaments de sostenibilitat econòmica i mediambiental es consoliden entre les ciutats. La disputa pels Jocs del 2030, doncs, podria estar més renyida. Sapporo (Japó) i el Comitè Olímpic dels Estats Units ja han mostrat el seu interès, i l'Argentina també ha mostrat certa predisposició.

Candidatures febles

La falta de pretendents olímpics ha estat una constant en els últims anys. Els Jocs d'estiu del 2024 i el 2028 ja es van repartir entre París i Los Angeles per la falta d'altres pretendents. El problema és que les iniciatives amb opcions per als campionats d'hivern del 2026 no són sòlides.

El projecte italià avança afeblit per la retirada fa dos mesos de Torí, que formava part d'una candidatura a tres. La ciutat piemontesa no va acceptar el lideratge de la localitat llombarda, i el Govern italià va arribar a anunciar que la iniciativa estava “morta”. El comitè olímpic italià va ressuscitar el projecte, tot i que no podrà disposar de fons públics ni un consens generalitzat. A Suècia, la situació no és gaire millor. Fa un mes, una coalició política municipal va instar la candidatura a assegurar-se que els fons organitzatius “siguin totalment privats”.