La banca no es podrà deduir l’impost de les hipoteques

El Govern espanyol ha aprovat aquest dijous una modificació de la normativa de l'impost de societats perquè les entitats financeres no es puguin deduir l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) de les hipoteques, que a partir d'ara hauran d'assumir. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que aquest canvi normatiu acompanyarà la modificació de l'article 29 de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que ja no serà a càrrec dels clients.

Montero ha justificat la urgència d'aquests canvis per la "confusió" generada després que el Tribunal Suprem dictaminés que són els ciutadans els qui han d'abonar l'impost, malgrat que prèviament l'havia assignat a la banca.

El decret té com a "únic" objectiu "que els ciutadans no hagin de pagar més aquest impost, que ara pagaran els bancs", ha afegit, i si no s'ha plantejat eliminar-lo, com demana el PP en algunes comunitats on governa, ha explicat la ministra, és perquè aporta uns 2.000 milions d'euros a les arques públiques, que es destinen a sanitat, educació i dependència.

Els que advoquen per eliminar-lo hauran de plantejar quins instruments alternatius ofereixen per a aquests recursos, o caldrà "pensar" que volen "limitar" l'Estat del benestar.

Respecte a la no possibilitat de deduir-se l'impost, Montero ha comentat que s'anul·la perquè fins ara era una possibilitat per a menors o discapacitats. "Ara ja no tenen sentit aquestes deduccions perquè no són aplicables a les persones jurídiques, els bancs".

Reforma de la llei hipotecària

El Govern espanyol, a més, ha dit que al marge del decret pel qual canvia l'impost de les hipoteques, portarà per la via urgent la reforma de la llei de crèdit hipotecari. L'objectiu, ha assenyalat l'Executiu, és que la tramitació duri uns 20 dies, en lloc dels dos mesos habituals.

En realitat aquesta reforma estava prevista que es tanqués fa setmanes després de dos anys de retard. Però l'embolic del Suprem va fer que s'ajornés unes setmanes més a l'espera de conèixer la decisió final de l'alt tribunal. La idea consistia que s'aprofités aquest dictamen per recollir-lo en la legislació, reflectint apropiadament tota la distribució dels costos. En aquest repartiment hi havia posicions molt diferents. Per exemple, Podem exigia que la banca els suportés tots. En aquests moments el Ministeri d'Economia ha agafat les regnes d'aquestes converses i negocia amb el PP i el PNB per intentar desbloquejar-la. La ministra Nadia Calviño busca evitar una multa de Brussel·les per no haver traslladat la directiva europea.

Entre els aspectes per tancar queda el tipus d'interès de demora, que el ministre Luis de Guindos havia deixat al voltant del 9% i que ara es pretén reduir. També es discuteix quin impagament serà suficient per iniciar l'execució de la hipoteca. Guindos ho va deixar de manera que en la primera meitat de la vida del préstec n'hi havia prou amb nou impagaments o una quantitat morosa per valor del 2% del crèdit. En la segona meitat els impagaments pujaven a 12 o el 4% de la hipoteca concedida.