El Suprem decideix que el client pagui l’impost de les hipoteques després d’un dur debat i per 15 vots a 13

El Tribunal Suprem ha fet marxa enrere i ha establert que l'impost de les hipoteques l'ha de pagar el client. La decisió l'ha pres el ple de la sala contenciosa administrativa després de 15 hores de debat i per només dos vots de diferència: 15 magistrats a favor que pagui el banc i 13 que es mantingui el criteri fixat el 16 d'octubre i que canviava la jurisprudència que ha seguit durant anys l'alt tribunal. Aquest canvi brusc de direcció ha estat un dels principals arguments esgrimits pel sector, que ha aconseguit imposar el seu criteri.

Les dues setmanes de caos jurídic a compte de determinar a qui correspon pagar l'impost d’actes jurídics documentats ha deixat totalment dividit el ple de la sala contenciosa administrativa. 28 magistrats s'han reunit durant 15 hores (dividits en quatre sessions de matí i tarda) per decidir si mantenien el criteri fixat el 16 d'octubre per una sentència que va establir que el subjecte passiu d'aquest tribut (qui l’ha de pagar) és el banc, en contra de la jurisprudència consolidada durant més de dues dècades pel Tribunal Suprem. La fractura entre els defensors d'una i altra posició es va evidenciar tot just començar la deliberació i es va confirmar amb el resultat final: 15 vots a favor de revocar la nova jurisprudència respecte a 13 partidaris de mantenir-la. Les sentències, amb els arguments dels magistrats (revisaven tres casos, per la qual cosa hi haurà tres resolucions), es coneixeran en els propers dies.

Els magistrats s'han tornat a reunir, doncs, aquest dimarts en doble sessió. Al matí van prendre la paraula 14 membres del ple, i les seves intervencions van evidenciar la ruptura existent a la sala. No hi havia una majoria clara cap a una posició, encara que la balança a aquesta hora semblava inclinar-se cap als partidaris de mantenir la jurisprudència establerta fa dues setmanes, que imputa el pagament de l'impost al banc. Els arguments d'aquest sector, encapçalats pels cinc magistrats que van subscriure el canvi de criteri de la sentència del 16 d'octubre, van incidir que l'únic interessat que s'inscrigui un préstec amb escriptura pública és el banc, perquè només amb aquesta inscripció podrà després executar la hipoteca si, per exemple, hi ha impagaments. Segons aquests magistrats, l'escriptura pública és un privilegi que s'atorga a qui presta els diners en una hipoteca i per això n'ha de pagar els costos.

Bona part dels magistrats defensava, no obstant això, que calia tornar a la jurisprudència que estava consolidada al Suprem des de fa més de 30 anys i que establia que havia de pagar el client que signa la hipoteca. Per a aquest sector, no hi havia cap raó jurídica que justifiqués el canvi de criteri ni la nul·litat de l'article 68 del reglament que regula l'impost d'actes jurídics documentats i que fixava expressament que el subjecte passiu (qui l’ha de pagar) és el consumidor.

Entre els defensors d'aquest criteri hi havia dos dels set magistrats de la secció segona, l'experta en tributs i autora de la sentència que va establir la nova jurisprudència. Un d'ells, Dimitry Berberoff, ja va participar en aquesta resolució i va signar un vot discrepant amb l'opinió majoritària. L'altre, el magistrat Rafael Toledano, no va formar part del tribunal que va revisar aquest recurs i en el ple ha retret als seus companys la modificació de la doctrina que havia mantingut fins ara el tribunal. Quan els magistrats van parar per dinar, només quedaven per intervenir cinc: el president, Luis Díez-Picazo, i els quatre membres més antics de la sala. Les posicions estaven tan ajustades que els seus pronunciaments podien inclinar la decisió en un o altre sentit. I això ha estat el que ha acabat passant. 15 vots a favor de canviar el criteri davant de 13 a favor de mantenir-lo. Una votació ajustada que mostra les discrepàncies existents dins de la sala i que, per primera vegada, canvia una jurisprudència de l'alt tribunal dues setmanes després que s'hagués establert.