L’Audiència de Barcelona qüestiona les càrregues de la Guàrdia Civil a Sant Joan de Vilatorrada l’1-O

L'Audiència de Barcelona ha posat en dubte la necessitat que la Policia i la Guàrdia Civil evitessin, per la força, el referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017. En una resolució sobre una actuació concreta –la d'un institut públic de Sant Joan de Vilatorrada– però de profunda transcendència política, els magistrats consideren que els agents es podrien haver estalviat la intervenció davant d'un referèndum "sense cap conseqüència jurídica".

La resolució –que té el vot discrepant d'un dels tres magistrats– assenyala que l'actuació de la Guàrdia Civil a l'institut, que va deixar 14 ciutadans ferits lleus, no va ser "proporcional". L'Audiència admet que els agents seguien instruccions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que havia ordenat impedir les votacions, però sense alterar la convivència ciutadana. Els comandaments, no obstant això, "haurien d'haver valorat" que, per aconseguir aquest objectiu, "era altament probable" que es provoquessin lesions i, de passada, es deteriorés "la imatge de les institucions".

Els agents havien d'impedir que es votés, sí. Però si haguessin permès que les votacions es fessin no hauria passat res, ve a dir l'Audiència. "El resultat de la votació", afirma la resolució, "no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, perquè era antijurídica". La prova de tot això, afegeix la interlocutòria judicial, és que "en altres llocs de Catalunya no va haver-hi actuacions policials" i, malgrat els vots i el recompte de resultats, no va haver-hi "cap conseqüència jurídica". Per "limitar els drets fonamentals dels ciutadans", recorda la resolució, s'ha de valorar la "idoneïtat, necessitat i proporcionalitat" de l'actuació.

En la interlocutòria, l'Audiència de Barcelona resol un recurs plantejat per les parts i admet que es facin diverses diligències per esbrinar què va passar a l'institut de Sant Joan de Vilatorrada. Els magistrats assenyalen que va haver-hi un ús "excessiu" de les porres en els cops que van rebre els ciutadans.

En el seu vot particular, la magistrada Rosa Fernández Palma es mostra en desacord amb la resolució. Qüestiona, entre altres coses, l'al·lusió al referèndum perquè "dona l'aparença de posicionament sobre la conveniència general de les intervencions policials del dia 1 d'octubre del 2017".