Colau posa en dubte la viabilitat del Museu Hermitage sense proves

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha condicionat aquest dimecres el suport de l'Ajuntament al futur Museu Hermitage, al barri de la Barceloneta, a la seva viabilitat econòmica. Colau ha assegurat que està a favor de les iniciatives culturals, però ha advertit que no estaria disposada a "rescatar" amb diners públics un museu privat, un cas que, segons ha dit, ha viscut l'Hermitage a altres ciutats europees. Fonts del govern municipal han especificat que es referia als casos de Màlaga i Amsterdam. I l'Hermitage d'Amsterdam, obert el 2014, és un cas d'èxit.

Tot i que no ho ha dit clarament, l'actual executiu municipal no és partidari de l'Hermitage a la Barceloneta. El projecte encarna un còctel de qüestions que els comuns rebutgen o amb les quals no combregaven abans d'arribar al poder: el turisme massiu a dos passos del popular barri de la Barceloneta, la propietat privada d'un equipament cultural i l'última reforma del port, durant el mandat de l'antecessor de Colau, Xavier Trias. L'exalcalde, això sí, tampoc era partidari de gastar-se "ni un euro" de diners públics en el projecte.

L'alcaldessa Colau ha estat molt explícita després de la revelació per part d'EL PAÍS que els promotors de l'Hermitage compten amb el prestigiós arquitecte Toyo Ito per dissenyar el futur museu. Colau ha començat assegurant que "sempre" ha considerat una bona notícia les iniciatives culturals a la ciutat, però demana que tinguin "un estudi de viabilitat econòmica rigorós que doni garanties". L'alcaldessa ha afegit que al govern "el preocupa veure que es compti amb grans firmes d'arquitectura per fer projectes que poden costar molts diners sense tenir-ne clara la viabilitat.

"Hem traslladat la nostra preocupació als impulsors [de l'Hermitage] perquè hem conegut que hi ha hagut a Europa altres propostes vinculades a l'Hermitage d'iniciativa privada que no han estat viables i han demanat que les rescatés l'Ajuntament o altres instàncies públiques", ha assenyalat l'alcaldessa. "Tenim museus públics a la ciutat que necessiten inversió i tot el suport", ha conclòs.

Fonts coneixedores del projecte subratllen que el finançament està assegurat. Els 52 milions que requereix la construcció de l'edifici i la seva posterior posada en marxa els garantiria el fons d'inversió Varia, que té el 80% del museu Hermitage Barcelona, la societat amb la qual s'opta a la concessió del port. No es preveu participació pública en el projecte.

Fonts municipals asseguren que no coneixien la intenció dels promotors de comptar amb l'arquitecte japonès ni les primeres imatges del projecte, que revelen un edifici en el qual predominen murs blancs amb ondulacions només trencats per tancaments amb vidre. Això es desmarca del disseny original, d'Íñigo Amézola, que ahir, consultat per aquest diari, no va voler parlar del fet que s'hagi descartat el seu disseny.

Tràmit iniciat

Conèixer el projecte a través de la premsa els ha causat cert malestar. El Consistori recorda que té l'última paraula sobre l'autorització del projecte perquè, encara que l'Hermitage estarà situat en un solar que pertany al port de Barcelona, el planejament que es va aprovar perquè la peça tingués ús cultural preveu “que la proposta es pacti amb la ciutat”. Serà l'Ajuntament, doncs, qui doni el vistiplau definitiu al projecte. La manera en què es materialitzi aquesta autorització, malgrat tot, no queda clara. Podria ser un acord de plenari, apunten les mateixes fonts.

De moment, el projecte bàsic elaborat pels promotors ja és al registre de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB). El van presentar dimarts. Una vegada s'admeti, s'obrirà un termini d'un mes en el qual possibles interessats a ocupar la mateixa pastilla de sòl que pretenen els promotors de l'Hermitage podran presentar la seva proposta. Si hi ha alternativa, s'haurà d'optar per un o altre projecte. Si finalment no hi ha cap altra proposta per ocupar el sòl per a usos culturals a la nova bocana del port, el Museu Hermitage Barcelona —la societat que s'ha constituït per a la futura pinacoteca— iniciarà tota la tramitació administrativa i s'haurà d'adequar a la normativa.

El seu projecte bàsic, amb tots els elements, se sotmetrà a informació pública i s'obrirà un període d'al·legacions. L'APB podrà exigir documentació addicional a la presentada si ho considera pertinent. I, després de la seva revisió, s'hauria d'atorgar la concessió, que els promotors demanen a 50 anys, un termini amb el qual creuen que podrien amortitzar els 52 milions d'inversió i obtenir beneficis de la seva aventura museística.

Segons l'Ajuntament, l'APB hauria de prendre la decisió tenint en compte el criteri del Consistori, tot i que la decisió final hauria de passar pel ple. En l'etapa de l'alcalde socialista Joan Clos, l'Ajuntament va tenir un paper clau en la reconducció del projecte de l'hotel W quan aquest es tramitava al port. Va obligar a moure'l 20 metres terra endins per respectar la llei de costes i el va rebaixar 50 metres per reduir el seu impacte en l'horitzó de Barcelona. Just al seu costat es preveu ara construir l'Hermitage. També va demanar un pla de mobilitat per a la zona, tal com ara demana el Consistori.