Les retallades perduren a la primària: 1.000 mestres menys que el 2010

Les retallades socials executades durant la crisi encara inunden el sistema educatiu. Malgrat la injecció de recursos als últims Pressupostos (2017) i malgrat l'augment progressiu del cos docent, l'educació catalana no ha remuntat les tisorades del 2011. En conjunt, el nombre de professors aquest curs (71.865) és superior al de l'any 2010 (67.059), però en desglossar-ho per cicles educatius, les dades llancen encara una bretxa en l'educació primària. Malgrat que l'alumnat d'entre 6 i 12 anys ha augmentat en 40.000 infants en aquests vuit anys, encara hi ha 1.034 docents menys que el 2010.

Segons les dades revelades pel conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, en una resposta parlamentària, el nombre total de places de professorat a primària el curs 2010-2011 era de 38.890. Aquest any, n'hi ha 37.855. Es tracta d'una millora pel que fa a anys anteriors, però les dades encara no responen a una reversió completa de les retallades en el cos docent.

Aquesta bretxa (1.034 mestres) coincideix, a més, amb un augment gradual de l'alumnat de les edats compreses en els cicles d'educació primària. De fet, en aquests vuit anys s'ha passat de 442.494 alumnes de primària el 2010 a 481.182 el 2018, gairebé 40.000 més en el mateix període en què la Generalitat no ha aconseguit recuperar el cos docent d'abans de la crisi.

“El 2010 hi havia la sisena hora, que suposava uns 2.500 professors més. I també va haver-hi un increment de la jornada lectiva. En aquests anys s'ha millorat una mica, però no del tot”, apunta Manel Pulido, responsable de la federació d'Educació de CCOO. El sindicalista avisa que els professors “han d'atendre més alumnes amb menys gent”, la qual cosa implica, de facto, “un empitjorament de la qualitat” del servei que donen.

Uns Pressupostos clau

Els sindicats ja van advertir a principis de curs que, per “millorar la qualitat educativa i les condicions laborals” que tenien el 2010, caldrà contractar diversos milers els docents. USTEC, majoritari a l'escola pública, va assegurar que el cos de professors hauria d'augmentar en 7.200 docents (de primària i secundària) per aconseguir els nivells d'abans de les retallades. CCOO reclama 6.000 professors més a l'educació pública.

La Generalitat està en plena negociació dels Pressupostos, uns comptes que haurà de portar al Parlament perquè siguin aprovats. El vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès, va dir la setmana passada que els Pressupostos faran “una clara aposta per Salut, Educació i Assumptes Socials” i que la seva intenció és continuar “el procés de reversió de les retallades”, tot i que va advertir que no podran “recuperar-ho tot alhora”. Pulido també té clar que, tot i que li sap greu, aquests comptes tampoc seran els que enterrin les severes retallades que va executar el Govern d'Artur Mas a partir del 2011: “Aquests pressupostos no revertiran les retallades al 100%”. El sindicalista posa sobre la taula moltes prioritats, tot i que cap línia vermella, i aclareix: “Tornar als horaris d'abans [18 hores lectives a secundària en lloc de 19 i 23 a primària en comptes de les 24 actuals]; que no hi hagi contractes d'un terç de jornada, sinó que siguin tots de mitja jornada; un increment de plantilla per assumir l'augment d'alumnat; i dotacions per a l'escola inclusiva perquè es va aprovar un decret sense donar-li recursos”.

El curs passat, el Departament d'Ensenyament va augmentar en 5.500 places el cos docent. Va ser un pacte al qual va arribar el Govern amb els sindicats i la CUP perquè l'esquerra independentista votés a favor dels Pressupostos. Aquest curs, amb els Pressupostos prorrogats, la Generalitat va contractar 600 professors més per donar resposta a l'increment d'alumnat. Sense nous Pressupostos, no obstant això, Ensenyament admet que té les mans lligades. “Per ampliar professors i abaixar les ràtios, necessitem un pressupost”, avisa un portaveu. També està prevista la convocatòria d'oposicions (5.000 places).