_
_
_
_

Valls proposa que el parc d’habitatge de Barcelona creixi amb edificis alts

L'ex-primer ministre francès assegura que la ciutat ha d'establir una “col·laboració estreta” amb Madrid i acollir una nova seu del Museu del Prado

Cristian Segura
Manuel Valls, durant la presentació del seu llibre.
Manuel Valls, durant la presentació del seu llibre.G3-CAT (GTRES)

El candidat Manuel Valls ha presentat aquest dilluns una autobiografia en què ofereix les seves primers idees concretes per a Barcelona. A Manuel Valls, vuelvo a casa (Espasa), l'ex-primer ministre francès planteja que el parc d'habitatge de la ciutat podria créixer amb edificis d'altura; també sosté que Barcelona s'ha de convertir en un pol d'atracció d'empreses de l'economia verda i ha d'establir una “col·laboració estreta” amb Madrid. Fruit d'això podria ser l'obertura d'una seu del Museu del Prado a la capital catalana, segons el relat de Valls.

“Barcelona té districtes on, modificant alguns paràmetres, podríem guanyar metres amunt, tal com ha passat a Londres”, assenyala Valls al llibre, i afegeix que un dels avantatges de l'expansió amb gratacels és que “afavoreix la transició energètica”. Un dels punts subratllats per Valls és que la ciutat pot convertir-se en un referent per a startups vinculades a l'economia mediambiental. “Per què no un gratacels en part amb habitatge social al 22@? A Glòries estaria bé construir-ne un de tu a tu amb l'edifici de Jean Nouvel”, diu Valls.

“Sí, soc el candidat de les elits”

L’escriptor Mario Vargas Llosa ha presentat la biografia de Manuel Valls en una conversa amb el candidat a l’Auditori. El Nobel de Literatura ha dit coincidir amb Valls en que “l’independentisme ha apagat la llum que culturalment feia de Barcelona un pol atractiu; l’independentisme ha trencat el seu internacionalisme, el seu cosmopolitisme cultural”. Valls ha respost als elogis de Vargas Llosa afirmant que el seu discurs en la manifestació contra la independència unilateral del 8 d’octubre del 2017 “va canviar el rumb de la història”.

Valls ha defensat que vol ser “el candidat de les elits”: "El populisme té un discurs que diu que soc el candidat de les elits. Doncs sí, ho soc, de totes les elits, de les d’avui i de les de demà. Barcelona necessita elits”. Entre els assistents hi havia nombrosos empresaris i ciutadans de la zona alta de Barcelona, també l’arquitecte Óscar Tusquets –amic de la família Valls-, el publicista Lluís Bassat, els directius del Barça Jordi Mestre i Javier Bordas, a més del president del grup Planeta, José Crehueras. En aquesta ocasió, i a diferència de la presentació fa un mes de la seva candidatura, sí que hi ha assistit una destacada representació de Ciutadans, encapçalada per l’encara líder municipal del partit, Carina Mejías.

Valls planteja que Barcelona ha de col·laborar de forma molt més estreta en múltiples camps” amb Madrid. Sobre la capital espanyola, el candidat a l'alcaldia afirma que cal intentar que Barcelona aculli una seu del Museu del Prado, “tal com tenen el Louvre o el Pompidou a diverses ciutats franceses”. Valls creu que la muntanya Montjuïc pot ser “el centre cultural més important d'Europa”. Per Valls també és clau que la ciutat “torni a ser la capital iberoamericana de l'edició del llibre”.

“Barcelona es juga ser una capital europea o la capital d'una hipotètica república catalana”, ha dit Valls durant la roda de premsa de presentació de la biografia. Ha insistit que la ciutat ha de ser el referent del Mediterrani, “una gran ciutat fruit del geni de Catalunya”. Al llibre, Valls considera que “per a Espanya en general i en concret per a Barcelona” Àfrica s'ha de veure com una “oportunitat”. Aquesta oportunitat estaria vinculada a un “pla Marshall” de 50.000 milions d'euros de la Unió Europea per al desenvolupament d'Àfrica.

Relació amb Ciutadans

La majoria de preguntes de la trobada amb els periodistes s'han centrat en la seva relació amb Ciutadans, l'únic partit que de moment dona suport a la candidatura de Valls. L'ex-primer ministre francès –nascut a Barcelona el 1962– ha assegurat que la seva plataforma electoral tindrà, a més de Ciutadans, “catalanistes moderats”, socialistes, representants del centre dreta i personalitats barcelonines. Preguntat per si se sent còmode amb la “crispació” i el discurs patriòtic espanyol del líder de Ciutadans, Albert Rivera, Valls ha contestat que “els que crispen són els no compleixen les lleis”, en referència a l'independentisme”. Al llibre, Valls es declara “antijacobí” i defensor de la política de descentralització del dirigent socialista francès Michel Rocard.

Valls ha carregat contra el govern municipal d'Ada Colau: ha denunciat que fa tres anys que són conscients del problema dels narcopisos, sense que hagin aplicat mesures eficients, ha criticat que “la ciutat està bruta” i que “no és segura com ho era abans”. Sobre la seva fama de mà dura com a ministre de l'Interior de França, Valls ha repetit un dels seus mantres: “Qui pateix la inseguretat és la gent més humil. Els rics sempre es poden protegir”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_