Final d’època a Foment

Foment del Treball està a les portes d’un canvi d’època. En les eleccions que se celebraran el proper 5 de novembre, Josep Sánchez Llibre —que concorre sense rival— no només posarà fi a vuit anys de mandat de Joaquim Gay de Montellà. La seva arribada a la presidència suposarà la desaparició en la seva direcció de la jove camarilla que en la segona meitat dels anys vuitanta va impulsar Alfred Molinas amb vista a la renovació generacional de l’organització patronal. Aquell patró es va retirar el 1994 però el seu llegat ha continuat durant més de dues dècades.

Molinas, que va ser operador duaner i avui té 96 anys, va participar en la fundació de la CEOE, va rellevar Carlos Ferrer Salat en la patronal catalana quan aquest va marxar a Madrid a liderar-la, va jugar un paper actiu en la creació del front empresarial des de la patronal que va facilitar (sobretot amb finançament) la derrota del PSC en les eleccions del 1980 a les mans de Jordi Pujol, i, com a iniciativa personal, va buscar un grup de persones que poguessin assumir el relleu a Foment.

El 1986 Molinas va encarregar a Manuel Milián Mestre que confeccionés una llista de joves directius que entenguessin la rellevància de la institució i que en poguessin assumir la direcció els cinc anys següents. Fins llavors l’organització havia rebut el suport d’empresaris veterans que integraven la burgesia catalana. Entre aquell grup inicial, de poc més de trenta persones que es reunien cada vint dies a la patronal, va acabar sortint una terna d’escollits. El preferit de Molinas era el nebot de Jaume Castells, un important representant de la burgesia catalana que havia impulsat el Banc de Madrid. Es deia Joan Rosell Lastortras i agradava la seva condició d’empresari i la seva ideologia politicoeconòmica. Rosell no només va presidir Foment, sinó que va aconseguir la presidència de CEOE, no sense problemes, que va abandonar també aquest mes de novembre.

Però en aquell grup també hi havia Joaquim Gay de Montellà, rebesnet d’un president de Foment i directiu llavors d’ABN Amro, Joaquim Lacalle, que va fer carrera política i professional, Joaquín Trigo (ex-director executiu de la patronal) i els més discrets Alfonso Vilá (que en va ser vicepresident i avui continua com a vocal de l’executiva) i Juan Torras (llavors a Citibank i actual vocal de la junta). Joan Pujol, el secretari general actual de l’organització des del 1982, exercia cert paper de tutor en el grup.

Rosell va haver de prendre de manera precipitada la presidència de Foment el 1995, després de la sobtada defunció d’Algueró tres mesos després de convertir-se en president, durant un sopar d’homenatge a Molinas. “Crec que el meu pare volia donar una mica més de temps a Rosell perquè es preparés per al seu càrrec”, explica César Molinas, fill de l’expresident de Foment.

“Tota aquella generació va començar amb Molinas, que tenia un gran sentit estratègic, i s’acaba ara”, apunta Milián, que recorda que la participació de Molinas a les reunions d’aquells joves era més aviat inexistent: “Intervenia molt poc: venia, saludava i se n’anava. Ell el que volia eren idees de renovació”. De fet, considera que Molinas va aplicar a partir de la meitat dels anys setanta una actitud renovadora en la institució, que en aquells dies s’aproximava als dos segles d’història.

Rejoveniment i feminització

Sánchez-Llibre és de la mateixa generació que Rosell però era aliè a aquell grup. En aquells anys ja tenia encarrilada la seva carrera política amb Unió. El 1988 es va estrenar com a diputat al Parlament. Ara, no obstant això, hi ha qui estableix un paral·lelisme entre el que va fer Molinas durant els anys vuitanta amb l’aproximació que en els últims mesos ha tingut l’expolític amb un grup de joves amb cognoms coneguts: Rosell, Rubiralta, Xercavins o Milián, entre d’altres.

El que serà el nou president de Foment preveu apostar per la renovació, però sobretot donarà més protagonisme a les dones. Fonts de la seva candidatura asseguren que donarà molt protagonisme en la seva junta a la consultora energètica Virginia Guinda, a l’empresària càrnica Elisabet Cañigueral (del Grup Cañigueral), a l’emprenedora Mar Alarcón (Social Car) i Francina Valls, responsable de recursos humans de Criteria (Grup La Caixa). L’actual directora general del Cercle d’Economia, Marta Angerri, també tindrà cert protagonisme, per bé que no integrarà la candidatura de Sánchez‑Llibre. Entre la generació actual tindran un pes preponderant Baldiri Ros (Institut Agrícola Sant Isidre), Joan Roget (Fedequim) i Joaquim Llansó (Càmera de Contractistes). Aquests tres han estat els seus principals suports.