Els promotors construiran 15.000 habitatges aquest any a Catalunya, un 32% més
El saló immobiliari Barcelona Meeting Point arrenca en plena inquietud per la sentència del Suprem sobre les hipoteques
El maó torna a treure el cap. Després d'anys patint les conseqüències de la crisi, el Barcelona Meeting Point, el saló professional del sector immobiliari, ha obert aquest dijous les portes amb mostres d'optimisme. Els promotors veuen oportunitats als mercats espanyol i català, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons les dades de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), aquest any s'iniciaran 15.000 habitatges en aquesta comunitat, un 32% més que el 2017, i se n'acabaran més de 6.000, una xifra similar a la de l'any passat.
Queden molt lluny els anys anteriors a la crisi, en què el saló Meeting Point era el punt neuràlgic d'un sector que, el 2006, va construir a Catalunya més de 127.000 habitatges i en va lliurar gairebé 80.000. Un moment en què el saló era una efervescència de negocis que ocupava tres pavellons de Fira de Barcelona. L'edició d'aquest any ocupa un pavelló de 22.000 metres quadrats. Encara que queden molt lluny les xifres de fa una dècada, torna l'optimisme.
“Jo segueixo confiat que arribarem, a mitjà termini, als 150.000 habitatges l'any a Espanya”, ha dit Juan Velayos, conseller delegat de Neinor Homes, una de les principals promotores del país. Aquesta xifra és la que el sector té com a objectiu per recuperar el múscul perdut, “i atendre la necessitat real a Espanya”, ha afegit. Actualment s'estan construint 80.000 habitatges l'any, 15.000 a Catalunya.
L'oportunitat és a les àrees metropolitanes, després que Madrid i Barcelona comencin a donar “signes d'esgotament”, segons Consuelo Villanueva, de Societat de Taxació. En aquests municipis metropolitans és on es concentren les promocions que s'exhibeixen al Barcelona Meeting Point. A l'estand d'Amat Immobiliaris, per exemple, només dues promocions ofereixen pisos a Barcelona, mentre que el gruix de l'obra nova se situa en poblacions com Sant Just Desvern o Castelldefels. “A Espanya per sort hi ha moltes més àrees que es recuperen, més enllà de les grans ciutats: cal pensar en Màlaga, Sevilla, el País Basc... i no oblidar que aquest segueix sent un negoci regional”, ha apuntat Velayos, responsable d'una empresa dominada pel capital estranger.
L'optimisme del sector al saló ha tingut una contrapartida: els promotors lamenten que el negoci pateix “inseguretat jurídica” amb la polèmica per l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) i la incertesa per quina serà la posició que finalment prengui el Tribunal Suprem després de rectificar una sentència en la qual obligava a pagar l'impost als bancs, i no al client, com fins ara. Aquesta polèmica, juntament amb la mesura aprovada per l'Ajuntament de Barcelona i plantejada en altres municipis, que obliga a destinar el 30% de noves promocions a habitatge social, són les grans preocupacions al saló, a diferència de l'any passat, quan la tensió política era el focus d'atenció. “Creiem que el requisit bàsic és poder planificar amb temps i amb la seguretat jurídica garantida”, ha resumit Lluís Marsà, president d'APCE.
Els joves ni lloguen ni compren
El problema del lloguer i de l'accés dels joves al mercat de l'habitatge ha estat l'objecte d'una de les conferències del simposi d'aquest dijous al Barcelona Meeting Point. Segons un informe de Fotocasa, els joves d'entre 18 i 34 anys lloguen un 39% menys aquest any que el 2017. Tampoc tenen accés a la compra, ja que no tenen l'estabilitat econòmica necessària. Tot i així, els experts, com Juan Carlos Álvarez, de Servihàbitat, han descartat un control de rendes per part de l'Administració, perquè “faria menys atractiva l'oferta”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.