L’Audiència Nacional investiga 23 anys de suborns en la venda d’armes a l’Aràbia Saudita

L'Audiència Nacional investiga 23 anys de venda d'armes a l'Aràbia Saudita durant els quals directius d'una empresa pública espanyola d'armament van pagar suborns milionaris per aconseguir contractes amb el país àrab. El titular del jutjat central d'instrucció número 5, José de la Mata, té sota la lupa cinc operacions fetes entre els anys 1992 i 2004 per la companyia Defex amb les autoritats de Riad i 11 altres contractes signats en el període 2005-2014, segons revelen documents judicials espanyols i suïssos als quals ha tingut accés EL PAÍS.

Defex, participada en un 51% per l'Estat (a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials, SEPI) i el 49% restant per companyies privades dedicades a la venda d'armes, està sent investigada des del 2014. Aquest any es va destapar una operació de venda de material policial a Angola amb un sobrecost milionari que suposadament va acabar repartit en comissions entre els funcionaris del país africà i els directius espanyols. L'escàndol va acabar amb Defex, que actualment està en liquidació. Els seus tres màxims responsables —el president, el vicepresident i el director d'operacions— estan imputats per haver mantingut durant més de dues dècades un “patró criminal sistemàtic de conducta”, segons descriu De la Mata en una de les seves interlocutòries.

La investigació ha determinat fins ara que Defex va aconseguir 11 contractes de venda d'armes o material policial i de defensa a l'Aràbia Saudita entre el 2005 i el 2014 gràcies al pagament de comissions il·legals. El fet de ser una empresa pública permetia a Defex obtenir les autoritzacions necessàries per exportar armes i munició. Després, gràcies a la creació d'una “complexa constel·lació” de societats —en definició de les autoritats suïsses a les quals l'Audiència Nacional va demanar informació mitjançant una comissió rogatòria— es pagaven comissions il·legals sense contraprestació comercial aparent a persones ben connectades amb les autoritats saudites, i també als directius de Defex.

La comissió rogatòria sol·licitada a Suïssa se centra en un contracte de material militar que es va subscriure amb un representant del país àrab per valor total de 19.050.000 euros, mentre que el valor de la munició efectivament subministrada era de 14.550.000. Una altra de les irregularitats detectades és el pagament de 7,6 milions d'euros a una empresa saudita sense que consti cap prova de la realització dels treballs que recollia el contracte.

La investigació, que a Espanya ha dut a terme la UCO de la Guàrdia Civil, també té localitzades cinc operacions comercials a l'Aràbia Saudita similars a les anteriors, en què Defex va fer pagaments per import total de 60,7 milions d'euros en més d'una dècada (entre el 1992 i el 2004) a una empresa anomenada Peninsula Inc Ltd, domiciliada a les Illes Caiman. Uns pagaments que es documenten “en diferents factures sense detall i sense contracte”, segons precisa el magistrat en una de les seves interlocutòries.

Societats instrumentals

Peninsula i almenys quatre empreses més són considerades pels investigadors com a societats instrumentals que només tenien com a objecte desviar fons a persones influents en la concessió de contractes i als directius de Defex, així com amagar els guanys procedents de les comissions il·legals. El jutge considera que l'antic director d'operacions de Defex. Ángel María Larumbe Burgui, que utilitzava el nom clau de Kogan, i l'expresident, José Ignacio Alzines Charro, conegut com a Oscar, van fer servir aquest “patró criminal sistemàtic” des del 1998. Tots dos van contactar amb diverses persones, entre les quals hi ha el presumpte testaferro Vicente Ferro, perquè els administrés els fons ocults a l'estranger. Segons el jutge, van seguir una “estratègia acuradament planificada” i continuada al llarg del temps.

En les investigacions, que amb el temps s'han anat desmembrant en diverses peces separades, destaca també el paper de Beatriz García Paesa, neboda de l'espia espanyol Francisco Paesa, que va ser suposadament qui va dissenyar des del seu despatx d'advocats a Luxemburg una sofisticada estructura financera que permetia el funcionament de la trama de desviament i blanqueig de diners.

Al juliol, De la Mata va decidir processar Defex per la suposada venda irregular d'armes a Angola, la peça principal de la investigació i la que estava més avançada. El jutge farà seure al banc dels acusats l'empresa pública, dues altres societats i 27 imputats, entre els quals hi ha els tres directius de Defex i García Paesa. Però hi ha almenys dues peces separades més, com la d'Aràbia Saudita, que segueixen secretes i de les quals continua arribant informació a l'Audiència Nacional. Entre la més rellevant hi ha la comissió rogatòria enviada a Suïssa el juny del 2017, que demana informació sobre els comptes bancaris a nom de les societats utilitzades per amagar el botí dels exdirectius de l'empresa pública.