La Generalitat estudia flexibilitzar el model d’immersió lingüística

La Generalitat ha decidit obrir un meló fins ara intocable: el model d'immersió lingüística. Aquest sistema, que funciona a Catalunya des de fa 30 anys, prioritza l'ús del català a l'escola com a llengua vehicular per sobre del castellà, al qual se li reserven diverses hores de classe a la setmana. Encara que sempre ha tingut el consens majoritari de la comunitat educativa, aquest model no ha estat exempt de polèmica per la presumpta marginació del castellà a les aules. El Govern ha decidit ara solucionar aquest tema i ha fet seu un document de treball del Departament d'Ensenyament que aposta, entre altres coses, per fer més hores de castellà en aquells entorns catalanoparlants.

El document tècnic, elaborat per professionals de la Generalitat i assessorats per grups d'investigació de les universitats catalanes, posa sobre la taula una actualització del model lingüístic, des de l'ús del català i el castellà fins a la integració de les llengües estrangeres. El punt més candent, no obstant això, és el que fa referència a l'ús de les llengües cooficials. El català seguirà sent, com fins ara, la llengua vehicular als centres. No obstant això, obre la porta a reforçar el registre formal del castellà en contextos castellanoparlants o ampliar les hores d'aquesta llengua en entorns completament catalanoparlants, una mesura fins ara impensable. "El model lingüístic és un sistema de fa 30 anys i ha de passar per uns filtres de millora. Cada cert temps cal fer actualitzacions. La idea de fons és que serveixi per donar seguretat i estabilitzar línies d'intervenció lingüística en moments en què hi ha molt de soroll", explica Josep Vallcorba, director general d'ESO i Batxillerat del Departament d'Ensenyament.

Malgrat el consens majoritari a l'entorn d'aquest model, en els últims anys hi ha hagut denúncies de famílies que reclamaven més hores de castellà i fins i tot sentències judicials favorables. De fet, la pugna per poder triar la llengua vehicular a l'aula (castellà o català) va culminar amb diverses sentències judicials que reconeixien aquest dret, tot i que la Generalitat no va arribar a aplicar-les. El 2014, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va establir que el mínim de classes en castellà per ser considerat vehicular seria del 25%, un percentatge que van assumir alguns centres on s'havien produït demandes de famílies. La LOMCE també va incloure un article pel qual el Govern central obligava la Generalitat a abonar ajudes d'uns 6.000 euros (un import màxim equivalent al cost d'una plaça en un centre públic) a les famílies que ho sol·licitessin per matricular els seus fills en centres privats on s'assegurés l'ús del castellà com a llengua vehicular. Segons el Departament d'Ensenyament, el Ministeri d'Educació va obrir 154 expedients de sol·licitud d'aquestes ajudes durant els tres cursos que va estar en vigència, del 2014 al 2017, i se'n van estimar 50. No obstant això, al febrer, el Tribunal Constitucional va anul·lar aquests articles de la LOMCE perquè va entendre que el Govern central envaïa competències autonòmiques. 

Però la llengua també ha estat una potent arma llancívola per part d'alguns actors socials i polítics que acusaven la Generalitat d'adoctrinament nacionalista a través de l'ús majoritari del català. Els successius governs catalans, no obstant això, van rebutjar tocar o modificar aquest sistema i sempre van defensar el model com una eina d'integració social.

L'actual Govern català, no obstant això, ha fet un pas endavant i ha decidit abordar una reforma de la immersió: el Departament d'Ensenyament estudia flexibilitzar aquest model per adaptar-lo a les circumstàncies de cada realitat social. El document que està valorant la Generalitat, realitzat per tècnics del Departament, proposa, entre altres mesures, reforçar les classes de castellà en entorns catalanoparlants o incidir en l'ús del castellà culte en zones majoritàriament castellanoparlants. Fins ara, el català era la llengua vehicular i es reservaven dues hores setmanals per a llengua castellana en primària, tres a secundària i dues a batxillerat. "Es tracta d'entrar en una lògica pedagògica, no apriorística. La lògica pedagògica reclama una diagnosi i un seguiment i cal anar rectificant per aconseguir els objectius que es persegueixen. En funció dels alumnes i les seves necessitats, cal anar adaptant el model. Cap llengua s'ha de sentir menyspreada. Estem parlant d'un aprenentatge integrat, que no es plantegin les llengües com a disciplines tancades i verticals", justifica Vallcorba.

Encara es tracta d'un document de treball, però el conseller del ram, Josep Bargalló, ja l'ha fet seu. La proposta no és, ni molt menys, el que demanen els detractors del model d'immersió lingüística, però toca per primera vegada un tema gairebé intocable a Catalunya. De fet, quan el 2007, el llavors conseller d'Ensenyament, Ernest Maragall —ara titular d'Exteriors al Govern—, va intentar ampliar una tercera hora de castellà, ERC, llavors soci del Govern de José Montilla (PSC), va fer un cop a la taula i va aconseguir aturar la reforma.