El Suprem decidirà el 5 de novembre qui paga l’impost de les hipoteques

El Tribunal Suprem decidirà el 5 de novembre qui ha de pagar l'impost de les hipoteques. Així ho ha anunciat el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, aquest dilluns després de reunir-se amb els magistrats que van dictar dijous la sentència que establia que la banca, i no els clients, és qui s'ha de fer càrrec del pagament de l'impost d'actes jurídics documentats en la signatura d'una hipoteca.

La reunió entre Lesmes i els magistrats ha estat una trobada de caràcter intern per analitzar la situació creada després de la sentència i de la nota posterior, en què s'anunciava la convocatòria d'un ple dels magistrats de la sala contenciosa administrativa per confirmar o no el nou criteri. En aquesta reunió, han afegit les fonts, hi havia també el vicepresident de l'Alt Tribunal, Ángel Juanes, i el president de la sala tercera contenciosa administrativa, Luis María Díez-Picazo.

Dijous 18 d'octubre, el Suprem va decidir que l'entitat financera, i no el client, és qui ha d'assumir l'impost d'actes jurídics documentats, en contra del seu propi criteri de febrer d'aquest any, quan una sentència va estimar que el pagament havia de recaure en el client.

Després de la caiguda de la cotització dels bancs, l'endemà l'alt tribunal va anunciar que paralitzava amb caràcter urgent tots els recursos plantejats i que estudiaria si confirmava o no la decisió. En una nota, el president de la sala tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, va explicar que la decisió es basava en el "gir radical" en la jurisprudència i en "l'enorme repercussió econòmica i social" de la sentència, que atribuïa el pagament d'aquest impost a les entitats, perquè són les interessades a fer l'operació.

Diverses associacions professionals de jutges han demanat aquest dilluns explicacions pel que ha passat en les últimes hores a la sala contenciosa administrativa. L'Associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJpD), de tendència progressista, ha demanat la dimissió del president de la sala. En un comunicat, aquesta associació, a la qual pertany el magistrat Jesús Cudero, ponent de la sentència que va responsabilitzar els bancs del pagament de l'impost de les hipoteques, acusa Díez-Picazo d'haver fet "una nefasta gestió" d'aquest assumpte, i el considera "l'únic i exclusiu responsable". L'associació creu que l'actuació del president ha generat alarma social, "ha provocat desconcert en la ciutadania, que no sap què ha de fer amb les seves hipoteques i tota la seva economia domèstica, ha generat inseguretat jurídica, ha utilitzat indegudament les facultats legals que la legislació li encomana a un tribunal col·legiat i de l'entitat del Tribunal Suprem, i ha posat en dubte la imparcialitat i independència dels jutges, cosa que ha generat davant la ciutadania una imatge lamentable de les seves jutgesses i jutges".

JJpD recorda en el seu comunicat que va ser el mateix Díez-Picazo qui, com a president de la sala tercera, va signar la interlocutòria del 15 de gener del 2018 que admetia a tràmit el recurs de l'empresa municipal de l'habitatge de Rivas-Vaciamadrid contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat que va responsabilitzar el client de pagar l'impost d'actes jurídics documentats. En aquesta interlocutòria ja es recordava que “(…) el recent criteri contrari establert per la sala primera ha obert un debat doctrinal que necessita una nova resposta per part d'aquest Tribunal Suprem, sobretot quan (…) és una matèria que afecta un gran nombre de situacions i té una important transcendència social, més enllà del cas objecte del procés”.

L'Associació Judicial Francisco de Victoria també ha difós una nota pública en què lamenta el que ha passat i exigeix a Díez-Picazo "motivació i claredat" en les seves actuacions. En aquest text, l'associació recorda que el canvi de criteri era una possibilitat real des del moment en què la sala va admetre a tràmit el recurs de l'empresa d'habitatge de Rivas-Vaciamadrid, per la qual cosa, segons aquesta associació, el president havia de convocar el ple abans de la sentència, i no després.