El Suprem deixa en suspens la sentència sobre els impostos de les hipoteques

No ha durat ni 24 hores. El Tribunal Suprem es replantejarà la decisió que sigui el banc el que pagui la despesa de signatura de la hipoteca, que ha provocat fortes caigudes de la banca a la borsa. En una reacció insòlita, Luis María Díez-Picazo, president de la sala contenciosa administrativa, la que va dictar la decisió aquest dijous, ha optat per frenar els recursos pendents que ja tenien data de revisió. Així, s'evitarà que s'apliqui la nova jurisprudència.

En les properes setmanes, serà el ple de la sala, formada per 31 magistrats, el que decidirà si accepta que sigui el banc el que pagui l'impost o si haurà de fer-ho el client, com fins ara. En una nota pública, Díez-Picazo justifica la decisió en “la repercussió econòmica i social” de la sentència notificada aquest dijous, que “suposa un gir radical en el criteri” que el Suprem mantenia fins ara.

El problema és que fins fa poques hores, arran de la sentència d'ahir del Suprem, semblava clar que a partir d'aquest mateix divendres les despeses de l'anomenat impost sobre actes jurídics documentats les havia d'assumir la banca. L'únic dubte era la retroactivitat, és a dir, si afectava hipoteques del passat o només les noves. No obstant això, avui tot torna a quedar en suspens. Què han de fer ara els notaris quan se signa una hipoteca? La despesa la paga el client, com deia la jurisprudència de la sentència del febrer? O bé el banc, com va dir la sentència d'ahir?

Els notaris, en principi, continuaran advertint que, segons la sentència del Suprem d'ahir, l'impost correspondria al creditor, és a dir, al banc, segons assenyalen fonts d'aquest sector. Creuen que el criteri legal d'ahir és el que segueix vigent mentre el Suprem torna a estudiar la mateixa qüestió. De fet, argumenten que la d'ahir era una sentència ferma de l'alt tribunal i el canvi d'avui (l'avís del Suprem que revisarà la decisió) és només una nota informativa. No obstant això, recorden que aquest impost no es paga en el moment de la signatura, sinó que hi ha un termini de dos mesos per liquidar-lo. Per això tant el banc com el client pot deixar en l'aire el pagament fins d'aquí a dos mesos. Així doncs, els notaris advertiran de la situació tant el client com el banc.

Per la seva banda, fonts del sector bancari han manifestat "estupor per la situació injustificable creada pel Suprem". Diverses grans entitats diuen que tant avui, divendres, com a partir de dilluns assumiran fer-se càrrec de l'impost. "Estem a l'espera d'una decisió definitiva del Suprem que ho aclareixi tot. Esperem que sigui com més aviat millor. Hi ha milions de clients amb els crèdits en dubte", apunten. "Quan acabi la història, veurem a qui li correspon aquest pagament", afegeixen. De moment, tornen a pujar a la borsa.

L'impost d'actes jurídics documentats grava determinats documents notarials o mercantils, entre els quals hi ha les escriptures del préstec hipotecari. La quota és un percentatge de l'import del préstec (en realitat, sobre l'anomenada responsabilitat hipotecària), que gestionen les comunitats autònomes. N'hi ha que apliquen un tipus del 0,5%, com el País Basc, i d'altres, com Andalusia o Aragó, que cobren l'1,5%

El ple de la sala decidirà

La decisió del president de la sala té dos punts. El primer, deixar sense efecte tots els assenyalaments sobre recursos pendents sobre qui ha de pagar l'anomenat impost d'actes jurídics documentats. El segon, portar al ple de la sala el coneixement d'algun d'aquests recursos “a fi de decidir si aquest gir jurisprudencial s'ha confirmar o no”. És a dir, el Suprem no descarta fer marxa enrere en el criteri establert ahir i que ha generat un terratrèmol en el sector de la banca.

La decisió de dijous va ser adoptada per una de les seccions de la sala contenciosa, la secció segona, que és la que revisa els casos relacionats amb els tributs. Alguns a l'alt tribunal qüestionaven ahir que una decisió d'aquesta magnitud no s'hagués portat des del principi al ple, format pels 31 magistrats que componen la sala. Però Díez-Picazo, que com a president té la facultat d'elevar al ple els assumptes que consideri rellevants, ho va deixar en mans d'un tribunal format per sis magistrats. Cinc d'ells van subscriure el canvi de criteri (respecte al de febrer) i van decidir que sigui el banc el que es faci càrrec de l'impost. El sisè magistrat va fer un vot particular en el sentit contrari.

El ple anunciat per Díez-Picazo encara no té data, però les fonts consultades consideren que es farà en els propers dies. Els magistrats no revisaran la sentència d'ahir, sinó el criteri que aquesta establia que és el banc qui ha de pagar l'impost de la hipoteca. Un criteri que, suposadament, havia d'aplicar-se a les hipoteques que se signessin a partir d'ara i que, segons els experts, implicava també retornar els diners d'aquest impost a qui l'hagués pagat en els últims quatre anys (el temps que triga a prescriure el pagament d'impostos). La decisió que ha pres aquest divendres el president de la sala contenciosa obre la porta al fet que el Suprem torni a la doctrina que havia mantingut fins ara i torni a atribuir al client la responsabilitat de pagar aquest tribut.

Per què s’han dictat dues sentències?

L'assumpte de qui paga l'impost semblava que s'havia resolt al febrer, quan el ple de la sala civil va avalar que fos el client qui pagués l'impost per la signatura de la hipoteca. No obstant això, el tema també estava llavors sobre la taula de la sala contenciosa administrativa, que és l'encarregada de resoldre els dubtes sobre la interpretació de les lleis i que fins ara havia mantingut el mateix criteri que va fixar al febrer la sala civil. Però els jutges de la sala contenciosa van considerar que calia revisar aquesta interpretació i van admetre a tràmit un recurs de l'empresa municipal de l'habitatge de Rivas Vaciamadrid contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat, que va considerar que corresponia al client de la hipoteca pagar l'impost de l'escriptura pública. Ara les decisions no concorden.