L’orquestra del Liceu amplia la seva activitat amb música de cambra

A Josep Pons, director de l'Orquestra Simfònica del Liceu, li encanta recórrer al símil esportiu per explicar l'evolució d'una orquestra. Diu, per exemple, que perquè un equip de futbol sigui bo calen moltes hores de gimnàs, de passades a pilota parada o de rondos. Traslladat a una orquestra com la del Liceu, Pons assegura que cal afavorir la formació de quartets de corda i d'altres agrupacions de música de cambra, perquè, després, l'orquestra sencera soni millor. “Si existeix la complicitat d'haver treballat en grups més petits, amb una mirada o un gest –posem per cas la de Christopher Walken a la pel·lícula L'últim concert– t'entens perfectament”, explicava Pons aquest dimarts en la presentació d'un nou cicle de concerts, Les cambres del Liceu.

Es tracta de quatre concerts de proximitat, amb preus econòmics –28 euros cadascun o 60 l'abonament per a tots quatre– que tindran una singularitat afegida, ja que es faran en espais no habituals i alguns no coneguts del teatre de la Rambla. Com la sala d'assaig del cor, la sala Mestres Cabanes –on es fan els assajos de les funcions, al sisè pis i amb una vista esplèndida sobre Barcelona– o el Foyer. La durada no serà llarga, d'una hora com a màxim, i aniran precedits d'una intervenció del crític d'òpera Pol Avinyó. Els quatre conjunts que es formaran per als concerts estan integrats per músics de l'orquestra del Liceu.

Es tracta d'una iniciativa que, de fet, no és del tot nova, atès que rescata el projecte musical que va proposar Pons en incorporar-se el 2012 per dirigir l'orquestra i que no va arribar a tenir continuïtat, excepte en el cas d'alguns concerts simfònics, pels ajustos econòmics de les últimes tres o quatre temporades. “És veritat que em va contrariar no poder desenvolupar el projecte, però ara es podrà reprendre bé aquesta idea a la qual Roger Guasch [l'anterior director general] finalment em va donar llum verda abans de marxar”, ha aclarit. El projecte de música de cambra té un altre ferm defensor en Valentí Oviedo –que va succeir Guasch abans de l'estiu–, convençut que per ampliar la base de públic –atreure més joves– el teatre ha d'oferir més opcions, a més de la tradicional de les funcions d'òpera i ballet, i amb uns preus més econòmics. A més del nou programa, Pons també ha avançat que es convocaran noves places per a una orquestra que ja en els últims anys ha millorat sensiblement.

El primer dels concerts del cicle Les cambres del Liceu serà el 23 de novembre, a la sala on assaja el cor, habitualment amb un aforament d'unes 200 localitats, i l'han batejat com el “Quartet revolucionari”, format per quatre músics de corda de l'orquestra del Liceu que interpretaran el Quartet per a corda número 3 de Beethoven i el mateix títol però de Xostakóvitx. La segona de les cites serà el 18 de gener, Veus blanques, i en aquesta ocasió seran les dones del cor del Liceu que proposa un viatge musical a través de compositors que van arribar a inspirar Wagner en algun moment, entre els quals hi ha Beethoven, Bellini o Berlioz; altres contemporanis seus, com Schumann, Verdi o Massenet; per arribar finalment a la medul·la de Wagner, amb temes d'òperes com Rienzi o Tannhäuser.

Una agrupació de la secció de metalls de l'orquestra del Liceu ja s'han constituït com la Liceu Brass Ensemble i seran els encarregats del concert A tota màquina, el 22 de febrer. En el concert, que serà la seva presentació en societat, interpretaran un programa de compositors com Bernstein, Benjamin Britten i Edward Elgar. I l'últim, el 31 de maig, amb el nom El món d'ahir; la culminació d'Europa, amb una orquestra de cambra i amb un programa dissenyat al voltant de Wagner, Mahler i Schönberg.

Les agrupacions que es conformaran per a aquest cicle són un primer pas, després del qual Pons espera que surtin de l'orquestra altres grups de manera espontània, com la Liceu Brass Ensemble: “les volem anomenar Denominació d'Origen del Liceu i l'ideal seria que abastessin diferents estils, des de la música clàssica i la moderna o contemporània fins al barroc i el jazz”. El director musical va dir que el cicle de Les cambres del Liceu és un primer pas i mostrava convençut que al públic l'atraurà escoltar música en llocs no habituals als quals s'accedeix per passadissos i recorreguts habitualment tancats al públic: "Es poden obrir més possibilitats, com fer concerts a l'escenari amb el públic envoltant els músics o al quart pis".