La Generalitat estreny els llaços amb Flandes en ple xoc diplomàtic amb Espanya

Bandera catalana a l'entrada de l'edifici. Una corbata com a obsequi. I una hora llarga de conversa. El Govern flamenc, liderat pels nacionalistes de la N-VA, ha complimentat aquest divendres el conseller d'Exteriors de la Generalitat, Ernest Maragall, en la visita que ha fet a Brussel·les per reunir-se amb el president de la regió, Geert Bourgeois. La trobada s'ha produït enmig de la crisi diplomàtica entre Espanya i Flandes, una relació que passa per un dels seus moments més baixos després que l'Executiu de Pedro Sánchez retirés l'estatus diplomàtic a un dels seus representants per les declaracions contra la democràcia espanyola del president del Parlament flamenc, Jan Peumans.

La mesura ha generat malestar entre els diputats flamencs. I els encàrrecs a Espanya s'han multiplicat en les últimes hores, fins i tot des de la tribuna del Parlament federal belga. Enmig d'aquesta partida de ping-pong amb missatges d'anada i tornada, Maragall ha anunciat que Catalunya i Flandes enfortiran les seves relacions, que ja eren properes. Amb els seus homòlegs belgues actuant com a altaveu exterior de la causa independentista, aquest desig d'estrènyer llaços ja el va manifestar dimecres el president de la Generalitat, Quim Torra, favorable a revitalitzar tant com sigui possible l'eix Barcelona-Gant.

La tensió entre Espanya i Flandes ha concentrat bona part de la conversa entre Maragall i Bourgeois. El president de Flandes, que ja va qualificar de "molt hostil" la resposta d'Espanya, li ha traslladat la seva intenció de veure's amb l'ambaixadora espanyola a Bèlgica per demanar-li una rectificació. Un cara a cara al qual, segons fonts diplomàtiques espanyoles, Beatriz Larrotcha hi està disposada. Maragall ha explicat que la Generalitat coincideix amb Flandes en el fet que la decisió d'Espanya de prendre represàlies diplomàtiques ha estat "absurda" i "sense sentit". "Interferir en la vida parlamentària d'un altre Estat és inconcebible", ha criticat el conseller des de la seu de la Generalitat a la capital belga.

Les hostilitats entre Espanya i Flandes van començar al setembre, quan es va saber que Peumans va escriure una carta a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell en la qual li deia que Espanya "no compleix les condicions per formar part d'una Unió Europea moderna i democràtica". En comptes de fer marxa enrere, Peumans ha insistit en aquest missatge en els últims dies, fins i tot després que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, optés per les represàlies diplomàtiques.

Malgrat que Flandes el va instar a cridar a consultes l'ambaixadora espanyola, el Govern belga ha optat per no intervenir-hi i ha circumscrit la polèmica a un assumpte entre Flandes i Espanya. Però això no ha evitat noves picabaralles polítiques. El diputat democristià flamenc Hendrik Bogaert es va expressar dimarts a Twitter sobre aquest tema. "No és acceptable tancar algú per les seves creences polítiques. Per favor, Unió Europea, és hora d'intervenir, no és un assumpte intern". I la controvèrsia iniciada al Parlament regional de Flandes ha escalat a la Cambra federal belga. A la seva seu, el diputat nacionalista flamenc Peter Luykx va reclamar dijous a Espanya la devolució de l'estatus diplomàtic al seu representant, i va acompanyar la seva petició d'unes paraules adreçades al president espanyol: "Senyor Sánchez, soc diputat federal i repeteixo el que ha dit el senyor Peumans al Parlament flamenc. L'Estat espanyol no és digne de ser membre de la Unió Europea si no allibera els presos polítics".

Maragall ha contraposat la indignació de Flandes amb Espanya amb la bona sintonia que la regió més gran de Bèlgica manté amb Catalunya. L'assumpte saltarà al Congrés espanyol la setmana vinent: el portaveu del PNB, Aitor Esteban, demanarà dimecres al Govern espanyol que expliqui la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat flamenc.