“La majoria del públic del festival són dones i, a més, hi arrosseguen molts homes”

Quan som ja de ple en la 27a edició de Temporada Alta (del 5 d'octubre al 10 de desembre), que ofereix un centenar de propostes de teatre, dansa, circ, música i cinema, dilluns va començar el torneig de dramaturgs (8 autors, 8 enfrontats) i aquesta setmana arriben, entre d'altres, Claudio Tolcachir, amb L'omissió de la família Coleman (divendres), i la Kassandra que dirigeix Sergi Belbel (dissabte). El director del festival, Salvador Sunyer segueix la marxa de la gran cita teatral de tardor a Catalunya amb la singular combinació d'entusiasme i circumspecció que el caracteritzen (sense oblidar la ironia, el lema d'aquest any és una frase de Pavese: "Aquí podem parlar en veu alta i cridar perquè ningú ens sent"), escodrinyant audiències i sense deixar de mirar de reüll la situació política, capaç de capgirar dramàticament qualsevol previsió.

"Són dates complicades, sens dubte", apunta Sunyer (Salt, 1957). "L'any passat vam patir molt les primeres dues setmanes per l'agitació i les mobilitzacions —cal pensar que un dels nostres espais principals és el Teatre Municipal de Girona, en ple cor de la ciutat—, tot i que la taquilla després es va recuperar. El teatre pot patir més o menys en funció dels fets polítics, però això està sempre, per descomptat, en segon terme. El que és important és que al país es pugui viure millor". El director considera "evident" que "ha d'haver-hi una distensió i ningú a la presó". I afegeix: "En relació amb tot això em preocupa especialment la llibertat d'expressió, que s'ha vist molt minvada al país i ha provocat molta autocensura. No hi ha només un problema polític, sinó social".

Sobre el públic que assisteix al festival, després de 26 edicions, s'ha pogut traçar un perfil força exacte. “Una gran part és local, de l'àrea d'influència de Girona, amb una important aportació de públic de Barcelona i de França”.

Una de les conclusions més destacades és que les dones són majoria, un 65%, "però el més fort és que un 22% dels homes que hi van reconeixen que van a veure el que els diuen elles".

“Personalment, la dimissió de Lluís Pasqual m’ha sabut molt greu. A més, què significa maltractament en el teatre?”

Sobre els temes, encara que no hi ha hagut voluntat de donar-li una orientació específica al festival (“alguna cosa impossible tal com s'han de configurar les programacions avui dia”), Sunyer constata que bona part dels espectacles estan relacionats amb la política, el feminisme, l'economia, la llibertat d'expressió, les relacions de gènere. És a dir, amb temes d'absoluta actualitat. “Altres obres tracten sobre assumptes que sempre han interessat els éssers humans, com la relació amb la mort. I també hi ha temes entre els dos, com el suïcidi juvenil. El que no hi ha aquesta edició és cap Shakespeare. Encara que hem tingut Calla, Hamlet, calla, un espectacle coordinat per Carla Rovira sobre els límits de la llibertat d'expressió. Tampoc tenim cap Txèkhov”.

En demanar-li unes recomanacions de director, Sunyer subratlla que depèn, lògicament, dels gustos de cadascú. Però assenyala alguns espectacles imprescindibles (després dels ja vistos Isabella's Room i Traviata), com el Requiem pour L, d'Alain Platel, amb Els Ballets C. de la B. (16 i 17 de novembre, al Teatre Municipal), una reflexió sobre la mort, precisament, que uneix les tradicions occidental i africana; Vestuvés (Casament), d'Oskaras Korsunovas (el Canal, 1 de novembre), una versió del radical director lituà de Les noces dels petits burgesos, de Brecht; o Uncanny Valley, la reflexió de Rimini Protokoll —“la millor companyia de creació contemporània de teatre document”— sobre la relació home-robot, amb “un robot acollonant que té la mateixa cara i veu que l'autor, l'escriptor Thomas Melle”.

A banda de les creacions internacionals, Sunyer destaca la línia de produccions amb grans directors o autors estrangers i actors o directors d'aquí, com l'esmentada de Tolcachir (amb elenc català); La neta del senyor Linh —sobre la novel·la de Philippe Claudel—, en la qual Guy Cassiers dirigeix Lluís Homar (i que tracta el tema dels exiliats), o la també assenyalada Kassandra, en què Belbel posa en escena una obra de l'uruguaià Sergio Blanco, un monòleg en què l'heroïna troiana (Elizabet Casanovas) desmitifica el seu propi mite portant-lo a l'actualitat...

“Del programa”, continua Sunyer, “em fa personalment molta il·lusió el projecte A tempo, que connecta els artistes de la programació amb estudiants de la província de Girona i que inclou el fet que actors i directors visitin les aules per fer sessions de treball amb els joves; una manera d'obrir noves finestres”.

Sobre la polèmica de l'any, la de la sortida de Pasqual del Lliure, Sunyer es reafirma en la seva opinió que és “patètic” que s'hagi parlat “de tot menys de què ha de ser el Teatre Lliure”. “M'ha sabut molt greu personalment la dimissió de Pasqual. A més, em sembla que s'han barrejat moltes coses i tot s'ha enfocat pèssimament. Què significa maltractament en el teatre?”

El pressupost d'aquesta edició per al Temporada Alta “és de tres milions d'euros, una mica més que la passada”. D'aquests, “850.000 euros procedeixen de les empreses patrocinadores, cosa que dona molta independència”.