Leonardo Padura, premi de novel·la històrica Barcino
El jurat destaca que les seves obres estan escrites “amb recursos del gènere negre i es converteixen en relats existencials i socials”
El mestre cubà de la novel·la negra, Leonardo Padura, ha estat reconegut amb la sisena edició del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que promou l'Ajuntament de Barcelona. El jurat ha decidit concedir-li el guardó a l'autor per escriure “novel·les escrites amb els recursos del gènere negre que es converteixen en relats existencials, socials i, naturalment, històrics”, assenyala el veredicte dels membres del jurat, entre els quals hi ha el periodista Òscar López, la novel·lista Care Santos, el periodista cultural Sergi Doria, l'escriptor Enric Calpena i el comissari de Barcelona Novel·la Històrica, Fèlix Riera.
El jurat també reconeix les obres de Padura, que “de la mateixa manera que vam aprendre a conèixer la Transició Espanyola amb Pepe Carvalho i bona part de la història dels Estats Units del segle XX amb Harry Rabbit Angstrom, de John Updike, la millor manera de passejar per la Cuba revolucionària és en companyia del gran Mario Conde”, afegeix.
Nascut a Mantilla (al territori de la província de l'Havana), l'escriptor va estudiar Literatura Llatinoamericana a la Universitat de l'Havana i va començar la seva carrera com a periodista el 1980 en la revista literària El Caimán Barbudo. Més tard es va donar a conèixer com a assagista i escriptor de guions audiovisuals i novel·lista. La seva primera novel·la va ser Fiebre de caballos, una història d'amor que va escriure entre el 1983 i el 1984. Després va començar a escriure la seva primera novel·la amb el detectiu Mario Conde. Segons explica l'escriptor: "Vaig aprendre de Hammett, Chandler, Vázquez Montalbán i Sciascia que és possible una novel·la policial que tingui una relació real amb l'ambient del país, que denunciï o toqui realitats concretes i no només imaginàries".
El seu personatge Conde –desordenat, habitualment borratxo, descontent i desencantat, "que arrossega una malenconia", segons el mateix Padura– és un policia que hauria volgut ser escriptor i que sent solidaritat pels escriptors, bojos i borratxos. Les novel·les amb aquest tinent han tingut un gran èxit internacional, han estat traduïdes a diverses llengües i han obtingut prestigiosos premis. Conde, assenyala l'escriptor en la citada entrevista, reflecteix les "vicissituds materials i espirituals" que ha hagut de viure la seva generació. "No és que sigui el meu alter ego, però sí que ha estat la manera que jo he tingut d'interpretar i reflectir la realitat cubana", confessa.
Entre els últims reconeixements que ha rebut Padura hi ha el Premi Nacional de Literatura de Cuba, el 2012, l'Orde de les Arts i les Lletres de França, el 2013, i el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres, el 2015.
El premi, que abans han rebut escriptors del nivell de Lindsey Davis, Santiago Posteguillo, Simon Scarrow, Christian Jacp i Arturo Pérez-Reverte, es lliurarà el 8 de novembre en el marc del festival Barcelona Novel·la Històrica que organitza l'Icub de Barcelona entre el 5 i el 10 d'aquest mes.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.