Alts càrrecs del Govern declaren davant del jutge per les despeses del referèndum

Cinc alts càrrecs del Govern declaren aquest dijous com a investigats davant del jutge de Barcelona que investiga el referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017. Els càrrecs hauran de donar explicacions sobre les despeses que va originar la consulta a l'erari públic –la malversació és un dels punts més conflictius de la investigació– i sobre la cessió de dades personals per organitzar-la.

Rosa Vidal, responsable de la Intervenció General de la Generalitat –l'òrgan que exerceix el control financer i econòmic de la institució–, ha estat citada per aclarir si les despeses del referèndum es van carregar als Pressupostos públics. Al febrer, Vidal va remetre un informe al jutjat en el qual detallava que no li constava cap expedient de despesa amb càrrec al programa habilitat pel Govern català per a "consultes populars". Els altres informes de la Generalitat insistien en aquesta mateixa tesi i concloïen que no s'havien gastat diners públics per l'1-O.

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, continua recollint indicis sobre la presumpta malversació de fons públics en l'organització de l'1-O. Ho fa quan la causa del Tribunal Suprem contra els líders independentistes del procés ja està conclosa i ja recull les proves d'aquest delicte.

El magistrat ha citat, amb aquest propòsit, la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, que ja havia declarat en dues ocasions com a testimoni, però aquesta vegada ho farà com a investigada. Llorach haurà d'explicar les campanyes de publicitat que el Govern de Carles Puigdemont va engegar en la televisió i la ràdio pública catalanes per promocionar el referèndum.

El cap del Gabinet Tècnic del Departament d'Economia, Daniel Gimeno, i l'excap de l'àrea de processos electorals i consultes populars Montserrat Vidal també compareixeran aquest dijous a la tarda davant del jutge. Ho farà, igualment, el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Frederic Udina. Els investigadors sospiten que l'Idescat va facilitar les dades del registre de població a Vicepresidència perquè s'utilitzessin com a cens en el referèndum de l'1-O.