Colau demana ajuda a la Generalitat per desallotjar l’acampada independentista

El tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania de Barcelona, Jaume Asens, ha demanat a la Generalitat que cooperi amb l'Ajuntament per “trobar una solució a l'acampada independentista de la plaça Sant Jaume”.

Una trentena de persones van acampar el passat 11 de setembre a la plaça Sant Jaume i van posar com a data final de la seva protesta “la proclamació de la república catalana”. Tot just unes hores després de l'inici de l'acampada van rebre la visita i el suport del president de la Generalitat, Quim Torra, i d'alguns dels consellers. No van calcular que al cap de pocs dies s'hi havien de fer les festes de la Mercè i la plaça de Sant Jaume n'era un dels escenaris principals. L'acampada començava a molestar. El Departament d'Interior es va desentendre de l'assumpte assegurant que l'acampada no era competència dels Mossos, ja que no és una manifestació, sinó una ocupació de la via pública. L'equip de Colau sabia que si l'acampada representava un problema de seguretat havia d'enviar-hi la Guàrdia Urbana i desallotjar-la. Van negociar amb els activistes independentistes i van aconseguir que l'acampada es reduís a la mínima expressió durant el cap de setmana de la Mercè.

Avui dimarts l'acampada ha tornat a ocupar bona part de la plaça. L'objectiu que tenen els acampats és ser allà fins que es “proclami” la república catalana, però, sobretot, ser-hi aquest dissabte a les 12.00. L'associació de policia Jusapol ha anunciat per a aquell dia una concentració, que precisament començarà a Sant Jaume, per homenatjar els agents que el passat 1 d'octubre van participar en l'operatiu que, amb l'ús de la força, va requisar desenes d'urnes del referèndum independentista. Els acampats pretenen, juntament amb els autoanomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), impedir que els policies puguin exercir el seu dret a la manifestació a la plaça on està situada la Generalitat. De fet, ja ho van aconseguir el 16 de setembre, quan van impedir l'accés d'una manifestació –convocada per Hablamos Español– que exigia més llengua castellana a les escoles catalanes. De fet, la intenció dels acampats és que no pugui accedir a la plaça cap manifestació que reivindiqui la unitat d'Espanya, el castellà o la defensa de la Constitució, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.

Davant d'aquest problema, el tinent d'alcalde, Jaume Asens, ha tornat a qüestionar que l'acampada sigui competència exclusiva de l'Ajuntament. “Generalitat i Consistori són competents. És cert que hi ha una ocupació de la via pública i això suposa una vulneració de l'ordenança de civisme. Però també és cert que no és una acampada qualsevol, sinó que és una concentració política i com a tal és la Generalitat és la que hi ha d'intervenir”. Asens ha reconegut que, com que la “república catalana” no sembla ser un “horitzó immediat”, totes dues administracions haurien de posar-se d'acord per, “evitant l'ús de la força”, posar fi a la concentració. El tinent d'alcalde ha reconegut que els termes “indefinits” per posar fi a l'acampada “poden alterar la convivència i fer un ús de la plaça incompatible amb el d'altres persones i col·lectius”.

El portaveu a Catalunya de Jusapol, Marcos Veiras, reconeix que ha alertat els participants de la manifestació de dissabte que evitin entrar en provocacions. Veiras assegura que ha reclamat tots els permisos per fer una manifestació “que estigui dins de la legalitat”. “D'aquesta manera, els Mossos d'Esquadra han de tenir l'obligació de defensar el nostre dret a la manifestació i desallotjar els que l'intentin impedir perquè és un dret constitucional”, ha reclamat el líder de Jusapol. A més, Veiras assegura que ha suggerit a la Delegació del Govern espanyol que la Policia Nacional permeti dur a terme la manifestació en el cas que els Mossos, “com va passar amb la manifestació de Hablamos Español, intentin que no puguem accedir a la plaça Sant Jaume”. Veiras no vol donar detalls del recorregut de la protesta, però s'acabarà a la plaça Catalunya, on en un escenari es lliuraran diplomes a alguns agents que van participar en l'operació Copèrnic. “Hem de reconèixer als nostres companys perquè no és fàcil viure i treballar a Catalunya amb la pressió social que hi ha en aquests moments”, assegura. Veiras denuncia que l'Ajuntament de Barcelona està sol·licitant-los moltíssims informes “sobre l'escenari i altres” que mai s'havien sol·licitat. “Ho entregarem tot perquè la nostra manifestació serà legal, no com moltes de les protestes independentistes”, assegura.

El tinent d'alcalde Asens s'ha limitat a afirmar que si en el transcurs de la protesta es fa algun tipus d'agressió de caràcter “ultra”, el Consistori es personarà contra els agressors. Des de l'Ajuntament s'assegura que no s'està posant cap impediment als manifestants. Una portaveu del Consistori afirmava aquest matí: "S'ha requerit la documentació que se sol·licita a tothom que col·loca un escenari d'unes certes característiques".

D'altra banda, l'Ajuntament, juntament amb Òmnium Cultural i altres entitats –però no la Generalitat–, han presentat aquest matí les “jornades reflexió i debat” amb les quals durant aquesta setmana, a l'antiga presó Model, es pretén reflexionar sobre el que va suposar el passat 1 d'octubre a la ciutat. Asens ha justificat que no estigui present la Generalitat en aquests actes ja que “es van començar a dissenyar quan estava vigent el 155”.