Pedro Sánchez proposa una reforma exprés de la Constitució per eliminar els aforaments

El Govern espanyol proposarà una reforma de la Constitució per eliminar els aforaments, que podria entrar en vigor en només 60 dies si hi ha acord a les Corts, segons ha anunciat el president Pedro Sánchez. "El repte és que els ciutadans tornin a creure en la política", ha sentenciat el cap de l'Executiu, que, amb aquest cop d'efecte, intenta així recuperar la iniciativa després de la setmana més dura en els seus tres mesos de gestió. Aquesta reforma, ha dit, enviaria "un senyal rellevant, inequívoc, d'exemplaritat, solidaritat i empatia" cap als ciutadans.

El president ha parlat de "suprimir" els aforaments, però fonts del Govern central expliquen que es mantindrien les decisions que s'han pres "en l'exercici del seu càrrec" i s'eliminarien per a tota la resta. És a dir, es diputats o ministres no tindrien aforament si són denunciats per conduir sota els efectes de l'alcohol, si tenen un problema amb un màster, com el cas de Pablo Casado o si els troben un compte a Suïssa, com va passar amb Luis Bárcenas. Però sí que mantindrien aquesta protecció si algú els acusa per una qüestió relacionada amb el seu càrrec, per una decisió administrativa que hagin pres. Aquest era l'esperit original de l'aforament, assenyalen al Govern. El problema és que en els casos de corrupció, els més sensibles per a la ciutadania, en moltes ocasions sí que es tracta de qüestions relacionades amb l'exercici del seu càrrec, per la qual cosa en principi es mantindrien els aforaments.

El que no està previst tocar és l'aforament dels jutges, ni el del Rei emèrit, que el va obtenir després d'una reforma exprés pactada pel PP i el PSOE en el moment de l'abdicació. Tampoc s'eliminaran de moment els aforaments de diputats autonòmics i membres de Governs regionals, perquè estan recollits en els seus estatuts d'autonomia i no en la Constitució, tot i que tot està en estudi per a més endavant si hi ha acord.

L'anunci, precedit d'una estratègia de la Moncloa per generar expectació, s'avança a una proposta de Ciutadans que s'havia de debatre demà dimarts. El president pressiona així el PP, que haurà de decidir si se suma a aquesta iniciativa precisament quan el seu líder, Pablo Casado, ha aprofitat l'aforament perquè el cas del seu màster sigui tractat al Tribunal Suprem. La reforma requereix el suport de dos terços de les Corts, de manera que el vot del PP és imprescindible. Al Govern no tenen gaire clar si aquesta reforma podria afectar el cas Casado, tot i que sembla clar que si el Suprem pren una decisió en un termini de 60 dies, cosa que és força probable, al líder del PP ja no l'afectaria aquest canvi.

El president ha protagonitzat un acte en què, sota el lema "Avançem", ha fet balanç del que s'ha aconseguit durant aquests primers tres mesos de Govern i ha avançat alguns projectes de futur. Hi han assistit tots els membres del Gabinet excepte la ministra de Defensa i la ministra per a la Transició Ecològica. També hi han estat convocats bona part dels alts executius de l'Ibex 35, com el president de Telefónica, José María Álvarez; el d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, o el d'ACS, Florentino Pérez. Hi havia també representants de la cultura i dirigents dels agents socials. Sánchez ha justificat la moció de censura –"el nostre país no podia aguantar dos anys més d'aquest bloqueig [de Rajoy]. Espanya vivia una paralització generalitzada. Necessitem un país on als joves no se'ls obligui a fer les maletes per marxar"– i ha traçat les línies mestres del seu mandat, centrat especialment a lluitar contra la desigualtat –"els qui van pagar la crisi són ara els que no perceben la recuperació a les seves butxaques"– i a buscar un creixement econòmic més equitatiu, amb una important reforma impositiva.

El Govern socialista ja s'havia mostrat disposat a abordar la supressió dels aforaments. De fet, el Ministeri de Justícia havia encarregat un estudi intern sobre com s'havia de "racionalitzar" aquest privilegi, en paraules de la ministra, Dolores Delgado, del qual gaudeixen a Espanya unes 250.000 persones, des de policies a polítics i jutges.

La titular de Justícia va revelar aquest propòsit dijous al ple del Congrés, en resposta a una interpel·lació de Ciutadans que reclama la supressió completa dels aforaments. Delgado es va mostrar partidària de fer-ho per complir el principi d'igualtat dels espanyols davant la llei, tot i que va ressaltar que eliminar-los per complet requereix una reforma constitucional, encara que el Govern ja sap que la conjuntura política no sembla la més favorable.

Jutges en tribunals diferents

L'aforament és una situació jurídica que implica que determinades persones, en virtut del seu càrrec o situació personal, tinguin un fur diferent i no puguin ser jutjades per tribunals ordinaris. La figura és diferent de la de la immunitat parlamentària, que exigeix que cap diputat pugui ser jutjat pel fet en l'exercici del seu càrrec sense l'acord de la Cambra corresponent. Per tant, ser aforat només vol dir ser jutjat per un tribunal diferent, i en el cas dels diputats i ministres és el Suprem.

Dels 250.000 aforats (en diferents graus) que existeixen a Espanya, una mica més de 232.000 són membres de les Forces i Cossos de Seguretat estatals o autonòmics, segons les dades que va oferir el president de el Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, en la seva compareixença al març del 2017 en la Comissió de Justícia del Congrés. Cinc més són de la Família Reial i la resta (17.603) pertanyen a institucions de l'Estat i de les comunitats autònomes. Aquesta reforma de la Constitució només afectaria en principis diputats, senadors i ministres.