Alliberin els presos!… i després, què?

Sostinc que la presó preventiva dels “Jordis” i dels polítics presos del processisme és excessiva i que, per tant, haurien d'estar en llibertat condicional. L'ordenament jurídic espanyol, igual que el de la resta dels nostres homòlegs democràtics, preveu que contra les persones investigades per delictes de gravetat pugui dictar-se la privació de llibertat prèvia a una potencial condemna, si es donen una sèrie de condicions previstes. És poc justificable, més després d'haver-se finalitzat la instrucció, el manteniment d'aquesta decisió que afecta el dret fonamental de la llibertat personal. A més a més, existeixen altres mesures efectives menys lesives per als drets fonamentals dels acusats que assegurin els béns jurídics que es persegueixen amb l'aplicació de la presó provisional. La situació de presó dels líders del procés és, a més, difícil d’entendre per a, almenys, una part de la societat que veu com en casos de gravíssima afectació de drets, com en La Manada, els ja condemnats estan en llibertat mentre esperen que la seva sentència sigui ferma. El magistrat Llarena ha instruït la causa guiat per una interpretació àmplia, excessiva, del Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal. Però quan el procés penal s'engega no pot aturar-se i és difícil, excepte decisió judicial en contra, canviar-ne el curs i les decisions del magistrat Llarena han estat validades, fins avui, per totes les instàncies judicials interpel·lades.

En l'esfera política, el Govern de Pedro Sánchez no desisteix de fomentar el diàleg i l'acostament de les postures polítiques malgrat les constants provocacions del president Torra i els seus afins. No obstant això, malgrat el que s’ha manifestat fa uns dies, sí que el president podia propiciar que la Fiscalia General es plantegés un canvi d'orientació en aquesta matèria, exercint autònomament, com correspon, la seva funció, sense cap ingerència, que seria impròpia.

Imaginem que la Fiscalia sol·licita la posada en llibertat dels presos i, imaginem fins i tot que Llarena decideix posar-los en llibertat. Suposaria això desactivar el moviment groc a Catalunya? Em temo que no, o no majoritàriament. I això perquè la marea groga, malgrat el que podria semblar, no busca la llibertat dels presos preventius del procés. El groc simbolitza la idea que els líders del procés es van limitar a defensar les seves idees pacíficament i que, per tant, no han de respondre (penalment) per res del que van fer. Així, no es tracta d'una qüestió de drets fonamentals (aplicació d'una mesura privativa de llibertat desproporcionada), sinó de la concepció mateixa de l’Estat de Dret democràtic. Pels processistes trencar l'ordenament constitucional els dies 6 i 7 de setembre del 2017 amb l'aprovació de les lleis de referèndum i transitorietat, la celebració del referèndum i la Declaració Unilateral d’Independència no mereixen cap reprovació jurídica perquè es van dur a terme per lleres democràtiques. És cert que es va fer al Parlament i sense violència (física) però és radicalment fals que es fes per lleres democràtiques: es va desoir les minories (majoritàries en aquest cas) al Parlament, es van ignorar els drets dels diputats i diputades de l'oposició, es va retorçar el procediment parlamentari exageradament, es van aprovar lleis sobre les quals s'havia advertit de la inconstitucionalitat perquè suposaven la ruptura amb l’Estat de forma unilateral. Es va celebrar un pseudoreferèndum sense cap garantia i es va declarar unilateralment la independència. Els responsables d'aquestes decisions han de depurar les seves responsabilitats jurídiques, de la mateixa manera que ho farien en qualsevol estat democràtic del nostre entorn. No per haver comès rebel·lió, tipus penal en el qual és difícil encaixar el que va passar, però sí per haver trencat el pacte de convivència que tots acceptem per lleres democràtiques des de fa quatre dècades, la Constitució, i la nostra norma institucional bàsica, l’Estatut aprovat el 2006. Els llaços grocs no van de drets fonamentals, de defensa de la llibertat dels presos; van d'independència i d'unilateralitat.

Defenso obertament la llibertat dels presos fins que hi hagi una sentència ferma. Igualment, l'independentisme hauria de descartar la unilateralitat com a instrument, perquè s'ha demostrat ineficaç en el nostre context jurídic (inclòs l'europeu i l'internacional) en què no es preveu la secessió com a forma d'autodeterminació per a Catalunya, encara que el president Torra hi insisteixi. Iniciatives com les del diputat Carles Campuzano al Congrés la setmana passada seran les úniques que ens treguin del punt mort en el qual es troba la societat catalana avui dia. Tot la resta, és gesticulació i preparació d'una nova campanya electoral.