“No és una manifestació per a tots els catalans”

A la mateixa hora que la manifestació de la Diada arrencava a Barcelona, quatre amics remataven el seu dinar en una terrassa de Tarragona. Dani, natural de Castellvell del Camp, un petit poble enganxat a Reus, i Elisabet, de Tarragona, amb ascendència cordovesa, comparteixen taula amb Francisco, nascut a Barcelona i amb arrels a Sant Boi de Llobregat, i amb el seu acompanyant, una noia de nacionalitat ucraïnesa que escolta atenta la conversa i que amb prou feines remugarà unes paraules per demanar-li a Francisco que abaixi la veu.

“Mai”, responen sobre si alguna vegada han anat a la manifestació de la Diada. “No és una manifestació per a tots els catalans, només per a uns quants”, afirma Francisco. “Fujo dels extremismes”, assegura Dani, abans de desplegar una coneguda teoria sobre l’auge de l’independentisme: “Ha servit per tapar la corrupció de Pujol i companyia”. Francisco és dels que creuen en les conjectures sobre l’influx de l’escolarització i diu que és a les escoles on se sembra la llavor per fer florir independentistes: “A les escoles catalanes als nens se’ls ensenya que Cristóbal Colón era català”.

Els dos es declaren “bons amics”. Francisco defineix Dani com “molt català” perquè domina perfectament l’idioma. “Potser, però em sento més còmode entre gent que ha arribat de fora, d’Andalusia, per exemple, que entre catalans de soca-rel”, explica Dani. Quan se li pregunta pels motius que generen aquest sentiment, esgrimeix que el perfil independentista tipus denota “prepotència i superioritat”. Francisco afegeix que la suposada supremacia no va associada a la puresa del llinatge: “Els pitjors, els més radicals, són els que provenen de famílies castellanes, s’avergonyeixen dels seus”, sentència. Elisabet els desmenteix: “No hi estic d’acord”. Se sent igualment lluny de l’independentisme, però demana “respecte” per les opinions dels altres: “La meva millor amiga és independentista, i els seus pares són extremenys, i no sent pas vergonya per la seva família”.

Discrepen sobre la presó

El cambrer arriba per emportar-se els plats amb espines de peix fregit i aprofita per deixar una nota que frega els 80 euros. “Aquí som espanyols, però ho respectem tot”, diu quan adverteix el to de la xerrada. En introduir en el debat la situació dels polítics presos, Dani i Elisabet mostren coincidències de criteri: “Em sembla molt malament que es fiqui a la presó a gent per defensar les seves idees; la llibertat d’expressió és fonamental”, opina ell. “S’haurien d’haver resolt les coses d’una manera més subtil, sense arribar tan lluny”, considera ella. Francisco, en canvi, creu que la presó és justa i necessària: “Va ser un cop d’estat, i Tejero bé que va pagar el seu”.

Les conseqüències del procés generen controvèrsia. Per a Francisco, “l’enfrontament civil” està per caure, mentre que Elisabet i Dani defensen el diàleg.