El BBVA: “No vam veure o no vam voler veure el problema dels desnonaments”

El conseller prim del BBVA, Carlos Torres, va comparèixer dimecres davant la comissió d'investigació de la crisi financera del Congrés. Responent les preguntes dels diputats, va admetre haver comès errors en la passada crisi financera, entre els quals va destacar que van abordar molt malament el problema dels desnonaments. “No vam veure o no vam voler veure la magnitud del problema”, va dir, i va reconèixer que havien d'haver reaccionat abans que esclatés el conflicte social.

En els mateixos termes es va manifestar, el mateix dia però unes hores abans, Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, també després de la pressió dels parlamentaris sobre aquesta qüestió. Gortázar va dir que el sector s'hauria d'haver –“autorregulat” i no reclamar de manera conjunta que tots els clients amb problemes retornessin els deutes hipotecaris “perquè era una crisi massa forta i dolorosa. Per això van arribar les protestes justificades de les associacions. Hem comès errors i ho sento de debò, però provem de corregir-los”, va admetre.

Va recordar que CaixaBank ha reestructurat el deute d'uns 350.000 clients amb problemes amb el seu habitatge i ha facilitat habitatge social a milers d'aquests clients amb l’ajuda de l'obra social de la Fundació La Caixa.

Torres i Gortázar van coincidir en els errors comesos per no haver valorat bé els riscos immobiliaris i la venda de preferents, si bé tots dos van dir que els seus problemes van ser menys greus que els d’altres bancs que han desaparegut. Torres va recordar que després de l'esclat dels problemes socials, el banc va treballar per evitar la vulnerabilitat dels afectats, “perquè cap client perdés casa seva, mitjançant la carència en el préstec, el lloguer social o acords que evitessin anar a judici”. Va citar la creació d'una cartera de 6.500 habitatges socials.

Els efectes de Turquia i l’Argentina

Sobre els efectes de la crisi de Turquia i de l’Argentina en els resultats, Torres va afirmar que “estan acotats”, encara que va dir que és aviat per saber l'efecte definitiu en els comptes. Va recordar que Turquia aporta "l’11% dels resultats" i que disposen de "polítiques de cobertura de la depreciació de la lira" per pal·liar-ne parcialment els efectes. Va assegurar que hi haurà "transferència de fons" des del hòlding del BBVA a Estambul durant aquesta crisi, "malgrat algunes notícies errònies sobre aquest cas".

La inversió de BBVA en Garanti el juny del 2018 tenia un valor de 4.400 milions d'euros i la seva contribució suposava al tancament del primer semestre l’11% dels actius totals del grup. El directiu va explicar que la volatilitat actual en les economies turca i argentina té el seu origen en una excessiva dependència del finançament exterior, que propicia que una crisi de confiança en un context de tensions geopolítiques i una previsible pujada de tipus faci que els capitals estrangers "tinguin menys disposició a finançar".

Respecte a l'Argentina, sí que ha matisat que les polítiques que està duent a terme l'actual Govern són "ortodoxes", però notar el seu impacte "demana temps".