Carreteres més segures, negocis en risc

En un petit despatx darrere de la barra de l’Hostal Baix Ebre, a Amposta, Jordi Bolet fa números. “Caldrà prendre mesures dràstiques”, anticipa. El responsable d'aquesta popular casa de menjars, amb 30 anys d'història, enganxada a la carretera N-340 té clar que, sense camions, el negoci flaqueja. “D'aquí mengen cinc famílies, el més segur és que hi hagi acomiadaments. I el mateix passarà a altres llocs”, pronostica. Xifra en set el nombre d'establiments d'hostaleria que, com el seu, s'alimenten del trànsit de camions que recorre el tram de la N-340 entre Alcanar i l’Ametlla. O, més ben dit, que recorria, ja que des d'aquest diumenge la circulació de vehicles pesats queda totalment restringida entre Peníscola i l'Hospitalet de l'Infant, així com en el tram comprès entre Altafulla i Vilafranca del Penedès.

Els camions de més 26 tones han de desviar-se per l'autopista AP-7. El mateix passa a la N-240, on es veta els camions entre les Borges Blanques i Montblanc, i se'ls obliga a circular per l’AP-2. Se'ls aplica una rebaixa de fins al 50% en la tarifa del peatge.

A les taules de l’Hostal Baix Ebre una vintena de persones s’acaben els esmorzars. Pocs croissants i magdalenes, aquí dominen la forquilla i el ganivet i menjars contundents.

Són dos quarts d'onze del diumenge i al gran aparcament només hi ha cotxes i motos, ni un camió. “El 50% de la nostra facturació era dels camions”, calcula en Jordi. “La carretera és vida”, exposa, i es pregunta si els diners que el govern destina a bonificar els peatges dels camions (41 milions d'euros) no seria millor emprar-los a millorar la N-340.

El Baix Ebre està obert de sis del matí a tres de la matinada. Només tanca per Nadal i Cap d'Any. Prop de l'hostal hi ha una gasolinera. Joan Manel Navarro supervisa els deu sortidors. “Pinta malament, tancarem”, lamenta quan se li pregunta quina afectació pot tenir per al negoci el veto als camions. Els mals presagis li dolen especialment perquè, a la gasolinera, hi treballen ell i la seva dona. “Acabarem com aquella”, apunta, i assenyala amb el mentó una estació de servei, tancada, que hi ha a l'altra riba de la carretera.

Aquí, en aquesta gasolinera clausurada, els Mossos d'Esquadra han instal·lat un control. Al costat de la carretera proliferen els cartells, els estàtics i altres de lluminosos instal·lats de manera provisional, que informen de la restricció del pas de camions d'alt tonatge. No obstant això, encara hi ha tràilers que continuen transitant per la N-340, aliens a la restricció. Els Mossos els paren, els informen de la prohibició, han editat uns fullets en sis idiomes, català, castellà, anglès, francès, alemany i romanès, i els adverteixen que han d’agafar l'autopista a l’encreuament següent. Els Mossos comptabilitzen quants camions continuen circulant per la carretera malgrat la prohibició, i passaran les dades al Servei Català de Trànsit. D’aquí a uns dies s'avaluarà en quin grau ha disminuït el volum de vehicles pesats. Els camions que no respectin la prohibició s'exposen a una sanció de 500 euros però, de moment, la principal càrrega de feina de les patrulles policials recau en la tasca informativa.

Prop de Sant Carles de la Ràpita, un camió que circulava en sentit Barcelona s’atura en una petita àrea de descans que no té cap servei. Per no oferir, el lloc no ofereix ni una ombra. Al volant del tràiler, Joaquín Gros, valencià, nega que s'hagi aturat sabent que els Mossos l’esperen uns quilòmetres més enllà. Diu que desconeix que el veto ja ha entrat en vigor i critica que, en aquest cas, no hi hagi cartells informatius des de la mateixa sortida de València. Quan se li exposa que, a part dels panells estàtics, s'han disposat rètols lluminosos, insisteix en què no els ha vist: “Això és un camió de 40 tones, tinc diverses coses a les quals parar esment”, al·lega. La seva destinació és França i explica que no pren una ruta o una altra per capritx: “L'empresa m'ordena que circuli per la N-340 fins a Altafulla i, després, que em fiqui per l'autopista fins a la Jonquera”.

Enfilant cap a Alcanar, al costat d’una fàbrica de ciment, diverses desenes de camions reposen a l'aparcament d'una estació de servei. Marcos Antonio Fernández és l'encarregat del restaurant que hi ha al costat de la gasolinera, amb vista a la platja. Augura que, sense trànsit de camions, es veurà obligat a variar els horaris del negoci. Al migdia, dona servei a turistes, veïns i treballadors de la zona, però al capvespre les taules s'omplen de conductors. El torn de vespre té els dies comptats, anticipa. “També ens estalviarà problemes”, exposa, i assenyala diversos aldarulls provocats per camioners que passen el seu descans llarg, 45 hores ininterrompudes d'inactivitat, apostats a l'aparcament.

El precedent de l'Aldea

Al municipi de l'Aldea saben bé els efectes que produeix desviar el trànsit de camions. La N-340 va partir el poble durant dècades i l'activitat va aflorar entorn de la carretera. L'octubre del 2013 es va inaugurar la variant i els 15.000 vehicles que diàriament creuaven el poble es van reduir a un terç. Dani Andreu, l'alcalde de l'Aldea, recorda que, després dels primers mesos de trànsit desviat, es va entrevistar amb els negocis de la carretera, per avaluar com els havia afectat el canvi: “Va haver-n’hi sis que em van dir que els havia baixat la facturació, però passat el temps reconeixen que l'han recuperat”, sosté. L'alcalde posa en relleu que, malgrat que la “por és comprensible”, “els beneficis” de restringir el trànsit “són incomptables”. “Menys contaminació, menys soroll i no hem tornat a tenir ni una víctima mortal”.