_
_
_
_
_

Els parts d’adolescents cauen a la meitat en una dècada

El Departament de Salut va registrar l'any passat 263 parts de dones menors de 17 anys

Jessica Mouzo
Un doctor fa una ecografia a una embarassada.
Un doctor fa una ecografia a una embarassada.MASSIMILIANO MINOCRI

Els embarassos adolescents que arriben a terme han caigut a la meitat en una dècada. El Departament de Salut va registrar l'any passat 263 parts de dones menors de 17 anys als hospitals de la xarxa pública i sis més en hospitals privats. El 2008 s'havien comptabilitzat, en conjunt, 535 parts en aquest col·lectiu. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre la població de la ciutat, tres de cada quatre embarassos adolescents acaben en avortament. Salut adverteix que es tracta d'embarassos de risc amb repercussions físiques, psíquiques i familiars.

La desigualtat social i el risc de pobresa es mesuren a partir de paràmetres com la renda familiar o els estudis. Però també hi ha altres indicadors que disparen les alarmes dels equips de salut pública. Com els embarassos adolescents. A Catalunya, la taxa se situava el 2016 —últim any del qual es tenen xifres— en 6,8 per 1.000 dones. La tendència a la baixa es manté.

La taxa de fecunditat a Catalunya ha caigut a la meitat en tots els grups d'edat menors de 18. I, encara que tot Espanya segueix aquesta tendència, la taxa catalana està per sota. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la taxa de fecunditat en noies de 15 a 17 anys va caure a la meitat entre 2007 i 2017 a tot Espanya. A Catalunya també va seguir aquesta seqüència i es va situar el 2017 en 1,2 per 1.000 dones entre noies de 15 anys o menys; 2,4 entre adolescents de 16 anys i 4 en dones de 17 anys.

Amb tot, els experts en ginecologia i salut pública alerten que les dades són preocupants i han de continuar baixant. “Les repercussions d'un embaràs adolescent són molt importants a nivell psíquic, de salut, a la família… És un embaràs d'alt risc i ho intentem abordar amb un control precoç de la gestació”, apunta Antoni Payà, cap d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar de Barcelona.

El Departament de Salut considera aquests embarassos adolescents de risc, i el control, les ecografies i les visites són més constants i dirigides, a més a més, per un equip multidisciplinari. “Aquest tipus d'embaràs té riscos, com ara parts prematurs o més mortalitat per risc de complicacions intrapart”, agrega Payà. Les mares també poden patir anèmia o hipertensió.

Payà apunta que la prevenció és la clau, però admet que cada vegada han de començar els programes de prevenció en edats més primerenques perquè les relacions sexuals cada vegada s'inicien abans. “Aquest any hem demanat iniciar les xerrades als 10 anys”, apunta. El metge alerta, a més a més, d'un augment de la interrupció voluntària de l'embaràs per via farmacològica. “Això és preocupant perquè significa que estem arribant tard”, afegeix.

Fernández Bardón, experta de Salut Pública, creu que després d'un embaràs adolescent pot haver-hi problemes psicosocials i econòmics que funcionin com un efecte dominó. “Tot es barreja. Veus que aquest problema de vegades no ve sol, sinó perquè aquesta nena no està cuidada a casa o té problemes econòmics”.

Més pedagogia a l'escola per prevenir embarassos

L’Agència de Salut Pública de Catalunya desplega un arsenal de programes i campanyes de prevenció per evitar els embarassos adolescents. El Departament ha posat el focus a reactivar un programa que estava de mal borràs: Salut i Escola, que consisteix a enviar a les escoles un infermer perquè atengui consultes i preocupacions de salut física i mental dels xavals, que garanteixi l’anonimat i la confidencialitat absoluta. En el curs 2015-2016, es van atendre 21.066 consultes dins del programa Salut i Escola. El 23% eren temes vinculats a salut mental, el 21,7% sobre salut alimentària i una de cada cinc, sobre salut sexual. D'aquestes, l'1,2% eren sobre sospites d'embaràs.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_