La inacció legislativa marca els primers 100 dies de Torra

Quan Quim Torra va acceptar liderar la Generalitat, fa 100 dies, es va autonomenar "president vicari", triat per la impossibilitat judicial d'investir Carles Puigdemont. Des de llavors, no ha deixat aquest rol i manté com a prioritat en la seva agenda la denúncia de la situació dels polítics catalans en presó preventiva. Això s'ha traduït en una paràlisi en la gestió. En aquests 100 dies, el Govern de Quim Torra només ha enviat al Parlament català quatre projectes de llei que, a més a més, havien estat iniciativa del legislatiu autonòmic anterior i que es trobaven paralitzats per l'article 155.

El president arriba, dissabte vinent, a la fita dels primers tres mesos de Govern amb l'ombra (autoimposada) del seu antecessor marcant-li l'agenda abans des d'Alemanya i ara des de Waterloo. "El dia més feliç de la meva presidència serà quan puguem restituir Puigdemont i els consellers", va assegurar Torra en una de les seves primeres intervencions després de ser investit en segona volta, gràcies a l'abstenció de la CUP i després de cinc mesos de les eleccions del 21-D. Fins avui, Torra segueix sense ocupar el despatx de Puigdemont, oficialment en obres. Treballa en una altra dependència del Palau de la Generalitat. L'ha anat a visitar pràcticament una vegada al mes i mantenen un fluid contacte telemàtic.

Mentrestant, la vida legislativa a Catalunya està sota mínims tant a l'executiu com en el legislatiu. El Govern només ha enviat al Parlament quatre projectes de llei que, a més, s'arrossegaven de la legislatura anterior, que van ser paralitzats per l'article 155 i que el Govern de Torra s'ha limitat a desencallar. Un versa les condicions per als contractes d'atenció a les persones; un altre crea l'Agència de Salut Pública; el tercer és Llei Vinícola de Catalunya i la cambra modificava el codi civil català per facilitar que persones amb problemes sensorials puguin testar.

El Parlament, per la seva banda, només ha aprovat dues lleis: la reforma de la llei de Presidència per permetre la investidura telemàtica i una modificació normativa universitària per ampliar la moratòria amb la finalitat de certificar el coneixement d'una segona llengua. A més, el Govern de Torra va aprovar un polèmic decret sobre la comercialització de llet crua i també va donar llum verda, a través d'un decret llei, a la nova empresa pública que s'encarregarà de revertir la privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), després que el Tribunal Suprem anul·lés la seva concessió. Aquesta última operació va tenir el suport del PSC i no de la CUP, que es va abstenir malgrat que havia posat aquesta condició per votar Puigdemont en la passada legislatura. Un preludi del que pot ser la tramitació del pressupost. Puigdemont va arribar als 100 dies del seu mandat, el 2016, amb el pla de Govern enllestit. Va ser just abans d'anar a Madrid per reunir-se amb el llavors president del Govern, Mariano Rajoy. Sota el braç portava la llista de 46 punts de reivindicacions catalanes que, ara, són el punt de partida per al diàleg incert iniciat entre el Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat. Llavors i ara, el punt sobre l'autodeterminació separa de manera abismal totes dues parts.

El Govern de Torra va trigar a arrancar. Els consellers van prendre possessió 14 dies després del president, després dels intents —frustrats per Rajoy— de restituir els exconsellers a la presó preventiva per rebel·lió i malversació. L'aturada estival ha condicionat que el full de ruta encara estigui en la cuina del departament que lidera Elsa Artadi, veritable poder del Palau. Només es coneixen quatre línies en forma d'eslògans publicitaris: "Un país cohesionat", "una economia pròspera", "una Catalunya oberta al món" i "una societat enfortida democràticament i lliure".

Legislatura llarga o curta

Torra, com el Parlament, no iniciarà formalment el curs polític fins a l'octubre, amb el debat de política general i una conferència en la qual s'espera que traci el full de ruta de l'independentisme. La tardor es preveu calenta, començant per l'aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, i el previsible començament del judici als líders independentistes. A partir del 27 d'octubre, a més, Torra pot utilitzar la seva potestat per convocar unes noves eleccions.

La possibilitat d'un avançament electoral ha generat l'enèsima topada entre Junts per Catalunya i Esquerra. Els republicans volen una legislatura llarga que permeti prendre aire a les estressades files independentistes. Torra adverteix que, si no hi ha Pressupostos, el Govern hauria de caure. El president calcula que a la fi de tardor pot haver-hi un clima propici per als seus interessos electorals.

Els socis de Govern defensen estratègies molt diferents sobre el full de ruta independentista i del mateix executiu. El xoc va tenir la seva màxima expressió en la baralla entre tots dos grups al Parlament sobre com aplicar la decisió del jutge Pablo Llarena de suspendre als diputats presos o fugits. La llista del president volia un tracte diferenciat per Puigdemont, mentre que ERC creu que això implicaria que hi hagués diputats de primera i de segona. La falta d'un acord ha derivat en la paràlisi de la Cambra catalana, amb la suspensió de dos plens i una oposició que lamenta el "segrest" del Parlament per part dels independentistes.

La moció de censura del PSOE al Govern de Rajoy va agafar per sorpresa l'Executiu de Torra. De fet, Puigdemont s'oposava a permetre la presidència de Sánchez, amb una proposta de diàleg per Catalunya, doncs alterava el seu plantejament d'enfrontament directe amb l'Estat. Torra es va entrevistar amb Sánchez a la Moncloa i va posar fi a anys de no relació.