Coneguda crueltat (17 d’agost del 2017)

Joan Margarit, barceloní de 80 anys, ha reflectit el seu amor per Barcelona "en gairebé cent poemes de la meva obra". "El que mai exerciré amb la meva ciutat serà la neutralitat o la indiferència". Un dels poemes que ens va deixar per a aquestes pàgines d'amor a Barcelona el va escriure ara fa un any, en un moment de gran dolor per a "les innocents víctimes de l'atemptat terrorista de l'agost del 2017". Publiquem aquest poema: Coneguda crueltat. 

La mateixa ciutat només dura el seu temps. 

Totes les Barcelones són unes dins les altres

com unes invisibles nines russes.

La ciutat que jo estimo encenia pocs llums

en les nits fosques d'un país infame.

La de la llibertat va començar a ocultar-la.

Residus menyspreats de veritat

van tornar a mi, com roses

salvades de qui sap quines escombraries.

Ara ja és una altra Barcelona:

la que més llums ha encès,

la de la indiferència. La més cosmopolita. 

Aliena i fugaç, una gentada emplena

les nostres cases i carrers

igual que un escenari abandonat

on haguessin rodat una pel·lícula.

Potser avui, si no fos per tants records,

ja no l'estimaria. 

De sobte, res no acaba. 

D'infant vaig veure assassins a missa:

els mateixos silencis, flors, espelmes 

per als mateixos crims.

Barcelona, quan torni a amenaçar-nos 

aquella coneguda crueltat,

et tornaré a cantar.