Sánchez ajuda al PSC a atreure més candidats per a les municipals

La formació d’un govern socialista a Espanya ha suposat un alleujament pel PSC a pocs mesos de les eleccions municipals i li permet afrontar la confecció de candidatures amb un clima polític i un ànim molt diferent al que tenia el partit quan Mariano Rajoy estava a la Moncloa. El canvi s’ha notat, especialment, a les zones menys poblades de Catalunya.

“Hem deixat de ser els del 155 per passar a ser els que hem fet fora Rajoy”. La frase correspon al secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, i respon a la nova situació que s’ha creat. “El més important ha estat la distensió política i els ànims que això ha difós entre la nostra gent”, afegeix.

La conseqüència pràctica d’aquest canvi anímic és que als socialistes catalans els resultarà ara més fàcil elaborar candidatures per a les eleccions municipals, tret que es torni a torçar la situació pel desenllaç judicial del procés. “Governant a Madrid tens molta més presència pública. El nostre votant és molt sensible al que faci el PSOE i si al PSOE li va bé i governa, això afavoreix molt el PSC”, explica Illa.

La situació resultava especialment complicada fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, als municipis de menys de 1.500 habitants, on hauria resultat molt complicat elaborar llistes electorals si hagués continuat el PP al govern, expliquen els dirigents socialistes. Allà la pressió social sobre els militants socialistes per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució els sotmetia a un clima advers en el qual el més fàcil era renunciar a ser candidat per seguir vivint en harmonia amb els veïns.

La direcció del PSC prefereix no donar noms sobre els municipis que es podrien veure afectats per aquesta situació, però recorda el que va passar a Sant Hipòlit de Voltregà el 8 de novembre del 2017, deu dies després que s’aprovés l’article 155. A Xavier Vilamala, del PSC, el van fer fora de l’alcaldia per una moció de censura que va impulsar Esquerra Republicana, soci de govern fins aquell moment. La formació independentista li va exigir a l’alcalde que trenqués el carnet del partit si volia continuar en el càrrec, però com que no ho va fer va perdre el bastó de comandament.

Una cosa semblant va passar en els consells comarcals del Montsià i del Baix Ebre. La presidència era del PSC, però el vam fer fora d’ambdues institucions per una altra moció de censura derivada de l’actuació dels socialistes després de la declaració d’independència del passat 27 d’octubre.

El PSC sempre havia presumit de múscul municipalista i va tocar sostre en les eleccions municipals del 2007, amb 2.570 regidors i 276 alcaldies. No obstant això, en les eleccions del 2011 va canviar el panorama: va perdre l’alcaldia de Barcelona després de 32 anys i va iniciar un declivi a tot Catalunya quan va deixar de ser la primera força municipalista des de la restauració de la democràcia. El resultat va ser llavors de 2.117 regidors i 197 alcaldies. El declivi es va accentuar en els comicis del 2015, quan els socialistes es van quedar amb 1.279 regidors i 133 alcaldies, la meitat que vuit anys abans. La patacada electoral a Barcelona les darreres eleccions municipals va ser històrica, atès que va passar a ser la cinquena força municipal i quatre regidors amb Jaume Collboni com a cap de llista.

Ara el PSC confia que l’efecte Pedro Sánchez suposi una remuntada electoral. Asseguren fonts socialistes que Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, li va dir al president del Govern, en la primera conversa que van tenir després del triomf de la moció de censura: “M’has retornat la vida”. La frase resumeix l’alleujament que suposava per a la regidora encarar les eleccions amb un Govern del PSOE i poder aturar així l’embranzida de Ciutadans a la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants i que ara és la plaça més important que té el PSC.

La direcció del partit dona per fet que mantindrà les grans alcaldies que va aconseguir fa quatre anys en la conurbació barcelonina: des de Cornellà fins a Mataró, passant per Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet o Terrassa, on Alfredo Vega va rellevar Jordi Ballart en l’alcaldia a mig mandat, que va dimitir precisament per l’aplicació de l’article 155.

A Sabadell hi ha canvi de cartell i la candidata serà Marta Farrés, extinent d’alcalde en l’anterior mandat i que suposa enterrar definitivament l’etapa dels germans Bustos i el seu seguici en el partit i el Consistori.

Els socialistes confien a mantenir també les alcaldies de Lleida (aquest cop sense Àngel Ros) i Tarragona. No hi ha cap dubte que Josep Fèlix Ballesteros repetirà com a alcaldable i Sílvia Paneque tornarà a ser cap de llista a Girona, un altre ajuntament del que van ser expulsats els socialistes després de la proclamació de la independència.