L’ocupació femenina avança cap a la paritat en el sector cultural

La ocupació femenina creix en el sector cultural a Catalunya. Segons dades corresponents al segon trimestre del 2018 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de registres de l'Enquesta de població activa de l'INE, de les 167.000 persones treballen en el món de la cultura, 71.400 son de sexe femení, mentre que 95.900 són homes. Si comparem les dades amb les del mateix període de l’any anterior, descobrim que els homes vinculats laboralment al sector eren 107.700 i les dones, 61.800. És a dir, en el darrer any, el número d’homes en la cultura ha baixat en 11.800 mentre que el de les dones ha pujat en gairebé 10.000. L’estadística no arriba encara a la paritat, però la tendència és clara.

Sí tirem encara un any més enrere, veiem que al segon trimestre del 2016 el número d’homes era de 92.000 i el de dones de 57.000. Això vol dir que la tendència a la baixa de contractes masculins ha començat aquest any, ja que del 2016 al 2017 encara va créixer la xifra de llocs de treball ocupats per homes: de 92.000 a 107. En aquest mateix període, les dones han passat de 61.000 a 71.000.

Montse Ayats és dona, treballa en el sector cultural, és directora d’Eumo Editorial i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Creu que aquestes dades són un bon senyal per a la societat:. “Aquesta tendència em sembla una bona notícia”, comenta. “Vol dir que el món cultural reflecteix millor que altres sectors la realitat de la nostra societat”. Tot i així, el camí cap a la paritat encara és llarg: “Queda molt per recórrer. Cal seguir reivindicant i treballant perquè les dones tinguin la presència que els correspon –representen un 50% de la població– en tots els àmbits, no només en alguns”.

La principal assignatura pendent, però, fa referència a la responsabilitat d’aquests llocs de treball que cada cop més van ocupant dones. “El nostre és, per exemple, un sector amb una bona representació femenina però a moltes empreses, els principals càrrecs els continuen exercint els homes. Ens calen empreses conscienciades en què totes les persones amb possibilitats puguin tenir les mateixes oportunitats d'accedir als llocs de més responsabilitat”, reclama Ayats.

Mònica Borrell és la directora del Museu Arqueològic Nacional de Tarragona i coincideix plenament amb Ayats. “Jo vull ser optimista”, s’aventura a dir. “Crec que s’està trencant el sostre de vidre. Però és un fet social que hi ha cercles de confiança entre els alts càrrecs que pesen a l’hora de fer un nomenament i que, sovint, perjudiquen les dones". Borrell, que recorda que en els càrrecs d'administració o de tècnics si és nota que cada cop hi ha més dones ("en el sector sanitari també és una realitat", afegeix), considera que el que cal fer és que es consolidi aquesta tendència: "Que no sigui una moda", adverteix.

“Hi ha bastants dones dirigint museus, però la majoria dels grans espais museístics continuen sent dirigits per homes”, diu Borrell, que subratlla la importància d’un nomenament recent com és el de Judit Carrera com a directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Després de l’agost, Carrera es convertirà oficialment en la primera dona que dirigeix el CCCB. És un dels casos que, com el de la mateixa consellera de Cultura, Laura Borràs, o com el fet que les quatre direccions generals de Cultura de la Generalitat les ocupin dones, fan pensar que s'està treballant en la bona direcció.

Ayats remarca que “no es pot abaixar la guàrdia” i que “caldria canvia les coses des de la base”. “Per a això, l’educació és fonamental”, sentencia. Les dades en quant a formació són significatives, en aquest sentit. L'informe Indicador d'Igualtat de Gènere a Catalunya 2017, de l'Observatori Dona Empresa Economia i de la Cambra de Comerç de Barcelona indica que les dones continuen tenint un nivell de formació superior als homes. Tot i així, es destaca que "això no s’ha traduït en la mateixa mesura en una igualtat en el mercat laboral".